diumenge, 13 de setembre de 2009

L’últim home que parlava català. Carles Casajuana

En Ramon Balaguer ha demanat una excedència la feina per tal d'acabar la seva tercera novel·la però la compra de l'edifici on viu per un especulador fa que es trobi en una casa mig en runes i la pressió del propietari per marxar. Miquel Rovira està escrivint la seva opera prima i troba en un edifici mig abandonat el lloc perfecte per poder escriure durant el dia sense ser molestat. Aquí és on la vida d'aquest dos escriptors es trobarà, i on s'encreuaran les seves històries. Balaguer escriu en castellà tot i ser catalanoparlant i Rovira està escrivint una novel·la sobre la desaparició el català. Les seves trobades i els seus enfrontaments li permeten a l'autor fer un anàlisis de l'estat de la llengua i una predicció de futur gens agradable.
No crec que sigui una gran novel·la però m'ha enganxat, m'ha deixat un regust estrany. La història comença amb ganes i sembla que pot ser interessant però queda com travada a la part central i crec que el final és precipitat i poc lligat; pel meu gust queda a l'aire. Un altra cosa que m'ha cridat l'atenció del llibre , és que té errades de sintaxi . Potser sónc jo que veig fantasmes  o potser com que el tema és la llengua anava amb més compte ,però m'ha fet la sensació que n'hi ha , i no pas pocs. Ja sabem algunes traduccions últimament fan força vergonya, però en aquesta cas es tracta d'una obra original escrita en català i que parla del català. Confio que sigui el meu desconeixement el que m'hagi portat a aquesta conclusió i no pas que realment hi hagi errades perquè això ja seria el súmmum del súmmum.
Aquest llibre té una gran virtut i ha estat fer-me pensar en el català i en com el tractem, res de nou per altra banda, però feia temps que no hi pensava. El tema de l'estat de la llengua sempre m'ha interessat i mai no he acabat d'entendre perquè no la defensem més. I quan parlo de defensa , no estic parlant de mesures institucionals sinó de cadascú de nosaltres. Per mi, la llengua és important és la meva manera d'entendre el món. Penso, sento i parlo en català i em dol no poder-ho fer amb normalitat a casa meva, com ho fa qualsevol altre país del món. Potser és que tenim la diada molt propera , o la consulta d'Arenys encara s'està fent però a mesura que llegia el llibre em sentia identificada en algunes de les situacions que s'explicaven de la pèrdua de la llengua.

9 comentaris:

  1. El vaig començar i vaig haver de deixar-lo. No va enganxar-me gens i m'avorria.

    ResponElimina
  2. Jo el tinc per llegir. No em desanimo, amb el comentari d'en Jordi. Això de la lectura és tant personal.

    ResponElimina
  3. Jo el tenia com un dels futuribles, però com que tinc tanta cosa pendent potser cau de la llista...

    ResponElimina
  4. Doncs a mi em va decebre i molt. La idea és bona però l'autor no en treu prou el suc i cau massa en els tòpics. Sembla que l'obra li quedés gran un cop iniciada.

    ResponElimina
  5. Ostres, el tinc a la part alta de la llista de pendents, però coi, 2 comentaris negatius de quatre... és com per pensar-s'ho!

    No, faré com la Rosa: no em desanimaré i el llegiré; encara em sembla interessant. Ja veurem...

    ResponElimina
  6. Doncs a mi malgrat el tema que sí m'interessa, el llibre no m'ha cridat l'atenció i no el pensava llegir. Bon apunt!

    ResponElimina
  7. Si la Mireia no el deixa bé, diu que no es una gran novel.la però que es pot llegir, hem de creure que realment es un grau per sota. Només recordo un llibre que hagi desaconsellat i aquests altres que deixa en una situació d'indefinició, sí però no, però no es que no, que depen de qui llegeix, més val anar a algun altre llibre perquè tot i que es pugui llegir, sabeu que no tindreu un llibre que us agradi molt, acabareu dient que sí però no, depen de cadascú, i per tant potser millor jugar-se-la a una altra carta

    ResponElimina
  8. Jordi: si un llibre no agrada val més deixar-lo
    Mama: prova-ho ja em diràs el què
    Ma-Poc:si no l'has compratja, no te l'aconsello. Si ja el tens, prova a veure què.
    L'Espolsada:jo també ho crec, la idea em va ineressar i per qixò el vaig llegir ràpid però després et quedes amb les ganes...
    Ferran:doncs quan l'hagis acabat ja ens ho diràs
    Kweilan: doncs res, que el món està ple de bons llibres

    Martí: ja ho spas que em sap greu deixar els llibres molt malament.. pe`ro aquest no cal que el llegeixis

    ResponElimina
  9. Jajaja... val, val... en llegiré un altre ;-))

    Ara veig que tens bon cor i et sap greu deixar molt malament un llibre... O sigui que un "no està massa bé" vol dir "millor que no" :-))

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions