I els boclaires deixen de ser virtuals

Doncs, tal i com se'ns demana, no m'hi puc negar... a fer "propaganda".

Ja teniu aquí l'anunci de la primera trobada de la Catosfera...

 BLOGS & LITERATURA

 Primera antologia de la catosfera literària

   Hola, catosfèrics!

Suposo que ja sabeu que els dies 25, 26 i 27 de gener tenim una cita a Granollers . Es tracta de la primera gran trobada de blogaires catalans: Jornades de la Catosfera. Serà una desvirtualització massiva que passarà a la història. La idea és congregar-nos per a reflexionar sobre aquest món virtual (i no tan virtual) en el qual estem ficats. Encara no us heu apuntat?

Dins la secció Blogs & Literatura hem organitzat una Taula Rodona per al dissabte dia 26. També volem fer un Llibre que reculli les aportacions de tots els bloggers lletraferits que hi vulgueu col·laborar.

Compondrem el Llibre a partir de textos escrits als blogs. Escolliu el vostre "millor post" i envieu-nos-el. Els textos rebuts formaran part del volum

BLOGS & LITERATURA
Primera antologia de la catosfera literària

Que serà publicat la propera primavera per l'editorial Cossetània [ blog]

Els textos els heu d'enviar a catosfera2008@gmail.com

Termini de presentació:  31 de desembre de 2007



 

Formulari de dades:



 - Nom del blogger (o nick)

- Breu currículum (edat, localitat, ocupació… max. 250 caràcters)

 - Correu electrònic

 - Nom del blog

 - Adreça del blog

 - Enllaç al post

 - Data del post

- Text del post 

[Només s'accepta un post per persona. Val a dir que es farà una selecció d'acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts han de ser de caràcter literari o referents a la literatura). Els autors cediran els drets sobre el text, i els beneficis seran destinats a fins solidaris.]

Esperem amb candeletes els vostres textos i us demanem que publiciteu aquesta convocatòria als vostres blogs.

Gràcies!

Els anys passen!!!

Anna, sí és el meu primer meme i el faré encantada! No sé massa bé com sortirà però ja no em ve d’aquí: m’animo amb els relats conjunts, faig un meme... estic llançada!
Doncs res ; som-hi!! A l’ataque!

1- Jo fa deu anys enrere feia pocs mesos que havia acabat la carrera ,m’havia embrancat amb una segona llicenciatura(és que a vegades amb lio una mica) i feia pocs mesos que coneixia al meu marit i ja buscàvem pis. Òbviament, a més a més treballava d’educadora a un centre d’educació especial, no fos cas!
2- Jo cinc anys enrere no ho sé, feia poc que havia canviat de feina( havia entrat al meravellós món de la promoció editorial!) , estàvem buscant com i on hipotecar-nos amb un pis... res aquestes cosetes!
3- Jo fa un any,: ho he buscat a l’agenda. Era diumenge i està completament en blanc... Ja sóc conscient que tinc poca vida social, però entre poc i massa! Suposo que com tots els diumenges : anar a dinar a casa de la meva sogra
4- Ahir (divendres 24 de novembre) Morir-me! L’últim dia d’unes jornades a la feina ( ja ho sabeu reunions i diversió, es suposa). Vaig tornar de Tarragona a la tarda i vaig vegetar al sofà.
5- Avui (dissabte 25 de novembre) . M’he aixecat força recuperada, tot i que tinc blaus de jugar a paintball i estic afònica del Dragon Khan ( ara no sé si s’escriu així). Al matí ja ho veieu,estic posant en ordre l’ordinador i a la tarda tinc reunió de veïns ( sniff, sniff) . Sopo a casa dels meus pares: ( aprofito mama:deixa un comentari al meme)
6- Cinc cançons. Aquest serà complicat....a veure si me’n ensurto . A l’institut m’encantava el Rock català ( sau, sopa...) una cançó, per animar-me: I will survive però qualsevol animada dels 60-70 serveix. Escolto una mica de tot,però tot força convencional. L’ultima compra: el recopliatori de Dylan

7- Cinc llocs per visitar: Coincideixo amb l’Anna: Egipte és un lloc per repetir... Em va encantar Paris, a Roma hi vaig menjar meravellosament ( òbviament la ciutat també em va agradar..) I m’agradaria anar a Austràlia, L’Índia, Xina, Rússia, Mèxic.. UIII!!! Paro que m’he passat!
8- Cinc coses que m’agrada menjar: FORMATGE, em sembla que m'agraden tots ,menys el Cadi i el Caserio (del que no me fio), qualsevol pasta a la carborana o amb una mica de parmiggiano. Pel que fa al segons, un bon entrecot o filet que només hagi vist la planxa , però de lluny! Pràcticament qualsevol carn a la brasa . I com a dolç: la xocolata :negre, amb llet, blanca no, nocilla a cullerades, bombons, xocolata amb formatge ( sona raro, però està “de muerte”).
9- Cinc joguines preferides: Les de quant era petita em queden lluny: però m’encantava el Tente... Ara jugo amb l’ordinador ( m’entretinc amb blocs, messenger i punyetetes) .Els jocs de taula ;quan era peque el Monopoly, el Cluedo , el Juegos reunidos i ara; Carcasonne, exploradores ,Catan... També m’agraden els puzles
10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Senyu em pots explicar la pregunta? La veritat és que no puc contestar perquè no sé que són les distribucions aquestes; que sóc una novata i no tinc encara aquest nivell
11- Cinc persones a les que passo aquest meme: això també serà complicat per què encara no tinc ni molts coneguts, ni molts lectors. Així doncs; ho faré per ordre de gent que m’ha deixat comentaris. I aprofito per donar-vos les gràcies
1. Joana ( té un my space però suposo que també val)
2. Jordi Gonzalez
3. digue’m ariadna
4. Xexu
5. Pd40

Pintures rupestres

Durant el meu primer trimestre com a blocaire he anat seguint tants els relats conjunts com les històries veïnals, fins ara però no m'hi he atrevit.L'última vegada que vaig escriure una història devia ser una redacció de l'institut ( i d'això ja fa mooolt de temsp). Sigueu benevolents.

El seu càstig va ser menjar-se el món, ser l’escollit. El xaman, després de veure les pintures, va decidir que ell era més indicat per encapçalar la gran cacera, l’ultima abans de l’hivern.
-Has pogut retenir l’esperit del cérvol, és qui pot caçar-lo amb més facilitat.
Ara tota la seva tribu depenia d’ell. Arriba el fred, el menjar és escàs i les provisions són essencials.....
Seu a la foscor, repassa les imatges amb els dits....només havia estat un joc, s’avorria. Amb 13 anys estar amagat en una cova durant hores és una dura prova. Va veure l’argila; vermella, humida i no es va poder resistir. La va agafar i va començar a pintar....a baix, els homes devien estar caçant i a mesura que s’ho imaginava , anava dibuixant.
I ara estava allà, sòl, esperant que la llum del sol entrés a la cova. La claror no l’alliberaria, seria l’inici, el moment de començar la cacera i decidir el futur del seu poble. Un raig de sol comença a entrar, s’acosta...amenaçant, ja és quasi l’hora. El fred intens, la suor , el cor desbocat, els músculs tensos, l’aire que no arriba als pulmons ...i si no en sóc capaç, i si la cacera no surt bé....Un raig de sol ja s’acosta a la paret on hi ha les pintures, no queda temps, ja és l’hora: desitgeu-me sort!

La lladre de llibres. Markus Zusak

No sé que explicar d'aquest llibre; m'ha agradat! Les crítiques que havia anat llegint en van acabar de convèncer a comprar-lo i ha valgut la pena.

En plena alemanya nazi una nena petita fa els seus primers passos en la lectura, en una nova vida lluny de la seva familia i en l'art de robar ( llibres en aquest cas). És una història petita,molt humana ,que et toca la fibra... explicada per una narradaora si més no singular .No vull explicar res més; llegiu-lo!

Veieu com sí,que estic enganxada!!!

He fet el test i m'ha sortit això, n' hi ha per preocupar-se!

Feu el test i deixeu el resultat als comentaris, please!
72%How Addicted to Blogging Are You?

Que el llegir no us faci perdre l’escriure

Un frase feta per tots coneguda, però... i quan és el escriure que us fa perdre el llegir. Des que m’he enganxat ( perquè la paraula és enganxat, amb majúscules i subratllada) a això del blogs, no hi ha maneres de llegir. Siguem realistes, el temps lliure de la gent no és il·limitat i o bé l’aprofitem d’una manera o d’una altra. Jo porto una temporadeta que només faig que saltar de blog en blog, llegir per aquí, deixar un comentari per allà... i això fa que cada vegada llegeixi menys ( si més no en paper). Fa quasi dos setmanes que vaig començar La lladre de llibres, i tot i que està molt bé, no avanço perquè el poc temps lliure que tinc el dedico a penjar post, a retocar el blog i a mirar aquells blogs que m'agraden. Hauré de començar alguna teràpia de desintoxicació : Bon dia, sóc la Mireia i sóc addicta al teclat.. no diuen alguna cosa així a les pel·lícules. Us deixo que vaig a aprofitar els 10 minuts que en quedem per fer el cafè i llegir una miqueta! A veure si recondueixo el blog al que intentava ser inicialment un espai per comentar llibres

Una de tradicions...

Tots Sants, haloween... ? No sóc pas una persona molt tradicional, però sí que hi ha tradicions que any rera any, per la raó que sigui, a casa anem seguint. Una d'elles es fer panellets. Doncs ahir era festa , teniem temps i ens vam decidir: un quilo d'ametlla, 250gr de moniato, 800gr de sucre i tres rovells d'ou. Pinyons, atmetlla, coco , cafè o xocolata ... i apa a fer panellets s'ha dit! La recepta és molt fàcil:

1. Es barreja l'ametlla, el moniato, el sucre i els rovells.... és una mica embrutidor però la mar de divertit!
2. Es fan les boles de panalleti es recobreix amb pinyons o ametlla i cap el forn ( a 180 i fins que estiguin dauradets)
3. Un vegada fora del forn es pinten amb rovell d'ou perquè quedin brillants
4. Es posen en plates i es fan les fotos de rigor
5. Es preparen per repartir entre la familia i amics
6. Només cal esperar els moltes gràcies, que bons...

Us poso un reportatge amb tots els passos ( que en Martí a més de fer panellets es va currar les fotos)

I finalment has d'anar en compte que la Bruna no et vigili massa: