Quan vaig buscar que eren els premis Hugo de ciencia ficció, que vaig descobrir llegint Asimov, hi vaig veure aquest llibre. Llavors vaig recordar que el teníem a casa. La Mireia l'havia comprat a Circulo de Lectores molt temps enrere perquè li havia cridat l'atenció però no s'havia decidit a llegir-lo. La conjunció d'ambdues coses em va fer decidir a llegir-lo.
Durant molts segles la màgia havia quedat com quelcom teòric, s'estudia però ningú la practica i els temps de John Uskglass, el Rei Corb, rei tant a la terra dels homes com de les fades queda molt lluny. El Senyor Norrell serà el mag que en restaurarà la seva pràctica, i que acceptarà com a aprenent Jonathan Strange. La seva col·laboració que mica a mica s'anirà trencant per les diferències entre els dos, tant a nivell personal com dels punts de vista sobre la màgia que es pot fer i la que no. Trobarem la prudència de la maduresa d'en Norrell envers la rauxa de Strange, que inexorablement els portarà a la seva separació.La idea és bona i té molt bons episodis,però por contra el llibre avança a ritme del Sr. Norrell, el més prudent i apocat, i no a ritme de Strange, més atrevit. Això el fa lent i a vegades pesat, no acabes d'entrar a la historia ja que hi ha moltes anècdotes però no un objectiu del llibre, no veus on vol anar l'autora. Penses que el llibre està bé però no enganxa. Per tant no sé que dir, no és l'obra mestra que alguns diuen, està molt ben escrit, té molt bons moments però li falta punch.
