El regreso del catón, de Matilde Asensi

No s’inventa res de nou sinó que es busca mantenir una formula que va funcionar de meravella. Però no és el mateix, aquest llibre no m’ha convençut ni molt menys.

Es basteix d’una base documental tant extensa i minuciosa que és excessiva, tal quantitat d’informació de persones i llocs, que per algunes persones serà fantàstic, demostrant un treball i una documentació  única, però que no és el que jo buscava. No volia un tractat sobre un tema concret sinó una novel.la que em faci passar l’estona.

La resta de llibre és el que s’espera, com he dit, ningú podrà dir que s’esperava una altra cosa. L’autora ja porta uns quants llibres i molts d’ells tenen una estructura similar, que es el seu segell.

Sant Jordi.

Sant Jordi! Com passa molts dels blocaires que corren per la catosfera, Sant Jordi és festa de guardar. Un dels dies assenyalats en vermell al nostre calendari. Ahir, dissabte, solet  i tot el dia per endavant;així que xino-xano cap a Barcelona. Dieu-me estranya però no havia estat mai cap Sant Jordi a Barcelona fent el badoc per la Rambla.  No sé si mai hi tornarem, molta gent, molt de soroll i moltes dificultats per tafanejar però  una vegada a la vida cal anar-hi, com els musulmans a la Meca.  Val la pena fer l'esforç i fer una volta per veure com es viu i com es respira un dia com aquest al rovell de l'ou; Passeig de Gràcia i la Rambla plenes a vessar, la marabunta al carrer Ferran i el pas de la cruïlla Rambla/Pelai/ Plaça Catalunya una bogeria.

un tastet del que vam veure

Vam arribar a quarts d' onze i marxaven a quarts de cinc sense ni dinar. Carregats de llibres i roses, i amb el convenciment que qualsevol turista que es trobi el dia de Sant Jordi a Catalunya, però especialment a Barcelona, no diu entendre res de res!

els nostres llibres

El que no et mata et fa més fort (Millenium 4), de David Lagercrantz

Canvi d’autor en la saga mantenint els principals personatges i  incorporant-ne de nous per una nova història. Aquesta s’inicia amb la mort d’una eminència en intel·ligència artificial. No és mal tema, i hi apareixen  l’espionatge industrial,  la situació del món periodístic on es troba la revista Millenium, filtracions policials…

Però alguna cosa no acaba de lligar. Potser sóc jo, però no em crec el que m’expliquen. Alguns personatges són tant i tant bons (o dolents) que més que un llibre de novel.la negra sembla de còmic de superherois.

I a partir d’aquí  res és el mateix, no crec el que llegeixo i per tant no entro a la historia que m’expliquen.  L’he llegit. No passa res per llegir-lo, però no puc dir que acabi satisfet com va passar amb els anteriors llibres d la saga, més aviat he acabat decebut.

El verano del candidato, de Brian Freeman

L’autor m’havia agradat molt amb els llibres de Jonathan Stride, començant per “Immoral”, llibre que es va donar a conèixer.  El  van seguir “Venganza”,” Acosada” I “Caso abierto”; El primer es el que més em va agradar i després paulatinament m’han anat agradat, però menys.

Aquest llibre no és del mateix protagonista, sinó una altra sèrie paral·lela protagonitzada per en Cab Bolton. No m’ha convençut.

De tots els llibres de l’autor, aquest és el que trobo més fluixet.

La soledad del manager, de Manuel Vázquez Montalbán

Tercer llibre de la sèrie Carvalho, escrit l’any 1977 en plena transició. En Carvalho rep l’encàrrec d’investigar la mort d’Antonio Jaumá, manager d’una multinacional.

A més de seguir la investigació, veurem la situació del moment  amb manifestacions i carregues policials, com es lliguen els interessos econòmics amb la política, o com gent d’esquerres  de tota la vida es mantenen o es posicionen a la nova situació .

Llegint aquest llibre s'entenen perfectament els motius que varen portar a l'èxit d'aquesta saga. Val la pena llegir-lo.