Fa segles , per ser exactes més d' un any, des del
Gronxador que no en feia cap. Així doncs, no m'ho tingueu en compte estic desentrenada de blog i de relats.

No puc més, estic rendida,
completament morta, acabada, caput! De vegades tinc idees brillants amb
resultats impensables. Quan ho preparava semblava tot tant fàcil, era genial,
senzill, dificultat zero i ara puc morir en l’intent. Ho havia previst tot, no calia cap preparació
especial, tenia l’equip apunt... tot senzill de trobar, res de grans desplegaments .No, aquesta vegada no,
aquesta vegada tot era un passeig i mira’m ara. Aquí ,amb el cos baldat sense
saber si sobreviure. Aquesta vegada ho prometo, ho juro si aconsegueixo arribar
ho deixo per sempre, no val la pena. M’he decdedicar a altres activitats que no
requereixin tants esforços i a més ni tant sols em paguen ,ho faig per gust. Per
gust, però en què estava pensant?! Ho ben asseguro si no em moro en l’intent deixo la fotografia (
bé, o potser només he de pensar en posar benzina al cotxe).