No tinc massa bona mà ( ara no sé si aquest diacrític es manté o no) amb les plantes. Tenen una tendència natural a morir en les meves mans. Però no totes igual, n'he reviscut algunes de forma espectacular i d'altres han mort sense tenir ni la més mínima oportunitat. Fins aquí normal. Un cas especialment excepcional és la meva afició a plantar alvocats. Si busques tutorials veus coses molt estranyes: escuradents volant, tècniques difícils... Jo tinc la meva particular i és la següent:
 |
| segons internet |
- Compro un alvocat que sigui ufanós, ni dur ni massa tou a la nostra verduleria de capçalera.
- Fem servir l'alvocat per fer guacamole, o tàrtar de salmó o simplement en una amanida.
- Vaig a llençar el ós ( un altre diacrític, ufff) i m'ho repenso.
- Surto al balcó, busco una jardinera amb les plantes una mica potxes ( no em costa gaire) i enfonso el pinyol a la sorra.
- Regar quan hi penses.
- Sorprendre't quan surt un brot i regar amb assiduïtat, ara sí.
- Oblidar-te de regar-lo o deixar-lo a fora a l'hivern.... i que estiguin a punt de morir.
- Entrar-lo a casa i que revisquin...
