Llibres no comentats del 2014 (i algún del 2013)

Per feina o per mandra, hi ha tota una pila de llibres que no he ressenyat un cop llegits, i que anava fent pila per quan tingués temps. Com que la pila va creixent cada cop més, faré com la Mireia i els posaré tots junts en un post

*Mil nou-cents vuitanta-quatre, de George Orwell. Sense comentaris. Obra mestra I s’ha de llegir.

* Elantris, de Brandon Sanderson. Literatura fantástica juvenil.

* Aumenta el calor, de Richard Castle. Per fans de la serie.

* El misterio de Salem’s Lot, de Stephen King. Llibre standard d’aquest autor.

* 22/11/63, de Stephen King. Viatge al passat versió Stephen King.

* Tòquio Blues (Norwegian Wood), de Haruki Murakami. Sencillament Murakami.

* La historia del loco, de John Katzenbach. Entre interessant i correcte.

* La cinquena dona, de Henning Mankell. Pels lectors de la saga Wallander.

* Deixa en pau el dimoni, de John Verdon. Entretingut com els dos llibres anteriors de l’autor.

* Pa, educació, llibertat, de Petros Markaris.  Policíaca investigant corrupció i Grècia fora de l’euro. Visionari?

* L’ombra de Poe, de Matthew Pearl. No hi vaig entrar en cap moment. Decebedor

* La música del silenci, de Patrick Rothfuss. Decebedor, encara més si us espereu alguna cosa semblant a la saga de l’autor

Lleida, la gran desconeguda

 No havíem estat mai a Lleida, no ens havíem plantejat anar mai a Lleida, Lleida en prou feines estava al nostra mapa mental. Lleig... ho sé però  mai ens havíem pensat fer-hi una visita. Fins que un bon dia vam dir: I anar a Lleida? Doncs sí, perquè no! I cap a conèixer la capital de la terra ferma. A vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos :)

Coses a tenir en compte. 

• Al gener hi fa fred ,  potser no tant com ens havíem dit i espantat però la samarreta tèrmica i el barret no ens van fer nosa.
• L'ascensor per pujar al turó de la Seu fa por. A nosaltres no ens fan por les alçades però aquell ascensor té un nosequè que fa una mica de iuiu.

Vista del Turó de la Seu

Què vam veure? 

La Seu Vella

El Turó de la Seu , cal visitar-lo. És el lloc més conegut de la ciutat , el que ensenya sempre TV3 a les càmeres del temps :). S'hi pot pujar en cotxe, a peu o amb l'ascensor que hi ha al centre de la ciutat. Les vistes de la ciutat i de la plana, espectaculars. Cal visitar la Seu Vella. La vam trobar força impressionant, especialment el claustre i el campanar . La catedral també  té detalls que són prou interessants. Llàstima del poc o nul treball museogràfic que hi ha que no permet gaudir de la seva història si no és en visita guiada. No vam tenir la sort de poder-la fer perquè no érem prou gent. Al mateix Turó el Castell de la Suda, en el mateix emplaçament on hi havia hagut el castell musulmà. A dins un vídeo  explicatiu i uns panells complementaris. La volta al exterior també s'ho val, les muralles i alguns baluards, però sobretot les vistes.

Claustre de la Seu

Al centre de la ciutat vam fer una volta per un dels carrers comercials més llargs d'Europa , això diuen. I al llarg del carrer trobem alguns dels edificis emblemàtics de la ciutat: la Paeria, la Seu Nova o l'Hospital.

La Paeria

 Fora del centre també podem trobar el Castell de Gardeny.  Un altre dels punts alts de la ciutat. Havia estat un monestir templari fortificat. Tot i que no en queden masses restes, val la pena visitar-lo. La audioguia inclosa en el preu de l'entrada permet fer una visita prou interessant. Un vídeo  i unes escenografies complementen la informació. Val la pena pujar-hi.

Castell de Gardeny

Una curiositat

Un antic diposit de l'aigua. Només l'obren dues hores a la setmana, és un espai petit però impressiona. Si hi sou en diumenge i  teniu una estoneta val la pena acostar-s'hi.

Dipòsit de l'aigua

Sopar de nit de reis

La nit de reis tenim tota la família a sopar . Tothom ja està cansat d'àpats i no pots fer res massa feixuc així que sovint ens decidim per les tapetes.
Aquest any van tocar aquestes

La Mirada dels Àngels. Camilla Läckberg

 

La mirada dels Àngels

Camilla Läckberg

Amstedam Llibres

2014

488 pàgines

***

A l'any 1974 una família que  és la propietària d'una petita escola d'elit a la illa de Valö desapareix el dissabte de glòria sense deixar cap rastre. Bé, un  és ben és ben bé així ... només hi troben el dinar a mig menjar i la petita filla de la família, l'Ebba.  30 anys més tard l'Ebba i el seu marit tornen a l'illa a la propietat familiar per mirar de superar la pèrdua del seu fill. El passat seguirà essent passat? O hi ha tragèdies massa feixugues i que sempre tornen...

Com en cada llibre, la Läckberg ens porta a una història del passat que  allarga la seva influència en el present.  Un llibre com la resta dels de l'autora, entretingut amb una trama que enganxa i amb dues o més històries que acabaran confluint. La història personal de la Erica i en Patrik  , com de la resta de personatges recurrents també va avançant mica en mica.  

Bona opció per passar una estona sense massa pretensions. Els llibres d'aquesta autora és recomanable llegir-los per ordre perquè la història personal de la  parella protagonista es va desenvolupant al llarg dels llibres . Jo aquesta vegada me n'he saltat un- i no es el primer cop, em sembla :)