divendres, 30 de desembre del 2011

Petit diari de lectura 2011


 Com els ultims anys faig la meva llista de llibres llegits, aquest any no he arribat a la mitjana habitual de llibres que està en uns 25. M’he quedat bastant curta, espero que l’any vinent vagi millor. Autors que  no coneixia  i que m’han agradat: Vicens Pagès Jordà, Marta Rojals i  Blanca Busquets. Les descobertes d’aquest any són totes  del país. També he repetit molts autors i n’hi ha uns quants dels habituals: Andrea Camilleri, Eduard Marquez o Andreu Martín i Jaume Ribera.

Aquí sota teniu la llista i també els petits comentaris que he deixat al llarg de tot l'any.

 ---------

Aquest any m’he decidit a fer un petit diari de lectura que acompanyarà al llistat de llibres de l’any. L’any passat vaig fer-ho mig per casualitat i em va agradar per tant aquest any ho faré amb intenció. De tant en tant  em dedicaré a escriure quatre ratlles sobre com va la lecturina
·         29 de gener. Tot just acabo d’acabar el primer llibre començat i acabat al 2011. El primer era una herència de l’any anterior. Ja he decidit que a partir d’ara els llibres els  col·locaré a l’any que els acabo, no el que els començo. Així doncs, les filles del fred serà el primer 2011. La part important porto un mes d’aquest any i el ritme de lectura és baix... a veure com acaba la cosa.
·         23 de febrer. Tinc la sensació que llegeixo força, però es queda amb una sensació. Només porto un parell de llibres cada mes però mira podria ser pitjor. He començat l’any prou bé, amb quatre llibres que m’han agradat i mira quina casualitat, d’autors dels que no havia llegit mai res. El que ve ara també és d’una autora nova per mi:  Teresa Roig. Ja  ho explicaré a la ressenya.
·         24 d’abril. Ahir va ser Sant Jordi i fa molts dies que no actualitzo el calendari de lectura, de fet, fa molts dies que no actualitzo gaire el bloc. El tinc abandonat i amb ell, una mica la lectura. En aquest moment no recordo quins són els llibres que he llegit després de Els Jugadors de Whist i hauré de fer memòria mitjançant la ressenya del blog. M’agrada fer la valoració de seguida que acabo perquè la sensació sigui més fresca, però aquesta vegada no podrà ser. Vaig a fer memòria i ara torno.  Feina feta. Set llibres en quatre mesos és un ritme més aviat fluixet, però que tampoc difereix massa del dels últims anys.
·         30 d’abril. Així m’agrada, aquest ritme d’actualització hauria de portar tot l’any. J
·         15 de maig. La cosa ja s’ha parat L. Això sí si aquest més en faig 1 més puc arribar a 2 per mes, no és per tirar coets però si n’aconsegueixo 25 a l’any no estaria tant malament.
·         20 de juny. L’estadística a prendre vent.  Aquell més que havia de fer ,està acabat fa pràcticament 2 setmanes i des de llavors res de res. M’he tornat a enganxar a les granjetes  i a més m’he apuntat a curs de fotos els dissabtes. Apa ho acabo de comptar millor; en porto dos el mes. A més el que estic llegint ara és curtet, curtet i si m’espavilo pot ser el que m’ajudi a fer els 25.
·         10 de juliol. Estic amb dos llibres per mes. No és per tirar coets però mira. Ara en començaré un de molt curt i la lògica diu que aniré ràpid.. però mai se sap. Aquest mig any la Läckberg s’emporta la palma. N’he llegit 4 d’ella i no descarto que abans d’acabar l’estiu caigui el cinquè , que ja el tinc comprat.
·         28 d’agost. S’acaben les vacances i el ritme de lectura d’aquest agost no ha estat massa bo. No sé com però entre el 25 de juliol i el 15 d’agost aproximadament no tinc constància d’haver llegit res. Se’m fa estrany, però tot pot ser. La segona quinzena d’agost n’han caigut dos que compensen una mica la lecturina baixa de la primera quinzena.
·         25 de  setembre. Les lectures no avancen a massa bon ritme, vaig fent però sense grans sobresalts. Estic llegint molta novel·la de detectius, en aquests moments és la que em passa millor. Tot i tenir el blog completament abandonat intento mantenir les ressenyes dels llibres, si més no això. Fa una setmana que vaig començar Pandora al Congo i ara està bastant aturat, tot i que m’agrada. Segueixo amb el ritme de dos lectures a mes, un llibre cada quinze dies no és massa però hi ha gent que no en llegeix cap en tot l’any. Serà qüestió de no amoïnar-m’hi massa , tampoc.
·         1 de novembre.  Mal ritme, per mals moments.  Problemes a casa han fet que el meu ritme de lectura descendís molt, hi ha altres coses més importants a banda dels llibres en què pensar en aquest moment. Tot i així, encara que no sé si en faré les ressenyes, vull penjar els llibres a la llista.

 
Pandora al Congo. Albert Sanchez Piñol****
Amb l’aigua al coll. Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli ***
El contracte. Lars Kepler ( a mig llegir per una errada en el llibre)**




Bon any i bones lectures

dimarts, 27 de desembre del 2011

Dolçor

magdalenes

coca de llardons

galetes de mantega

galetes de mantega decorades








Aquest matí ha tocat cuina dolça... un munt de calories. Vaja... per fer baixar els dinars i sopars de festa! Podeu pendre'n tantes com vulgueu que les virtuals no engreixen

dissabte, 10 de desembre del 2011

Calendari d'Advent

Com va fer notar l'Assumpta en el seu blog petit, avui no se sap perquè no s'ha actualitzat  els  enllaços amb el calendari d'advent, però sí que hi ha un post nou, com cada dia. I comença així..

La meva història de Nadal es remunta als anys 60. En aquella època als pobles només s'escoltava música per...

Qui vulguisaber com acaba, ja ho sap AQUÍ

diumenge, 4 de desembre del 2011

Les muses

Un  comentari a Llibres i punt   sobre Disney m'ha fet pensar en una de les meves pel·lícules preferides de nens. N m'agraden totes les pelis de Disney, si són massa ensucxrades o massa de plorar em cansen, però amb aquesta ric molt i no me'n canso mai. Ara buscant enllaos al you tube per els qu eno la coneixeu m'he encantat de mala manera.   Perquè una pl·lícula de canalla que no té res més fa que em quedi embadocada.

1. Les muses.

No em dieu que no és una perfecte número de musical amb el seu toc còmic... són genials

2.Se'n foten de tot i de tothom ( i possiblament es fan rics amb publicitat)


Els nens potser no ho entenen però nosaltres sí.
Versió en català aquí

3. El dolent és taaant bo.


No em dieu que no és bo. I la veu d'en Pep Anton Muñoz li queda genial

Apa, aquí us ho deixo

divendres, 2 de desembre del 2011

Mira que mono que és

D'acord que les senyors de Nespresso són uns pijos acabats, que els cafè ens el cobren a preu d'or i que vas a la botiga i et tracten  tant així que fa cosa i tot, però no em digueu que no és curren l'estètica i la presentació. A mi m'agrada entrar de tant en tant a veure les presentacions que tenen i normalment són monissímes amb " coses per tocar" pots fer clics, pots  fer girar cosetes. Proveu-ho proveu sinó...

Aquí per provar-ho


Aquest cop no n'han fet però de vegades dins i tot feien fons de pantalla per baixar-te