diumenge, 29 d’agost del 2010

Memòria


Estic contenta. Aquest agost, tot i el viatge, he recuperat una mica el meu ritme de lectura habitual a les vacances. A data d'avui porto 5 llibres llegits. Un per setmana. D'aquests encara hi ha tres ressenyes que tinc escrites però que no veuran la llum fins d'aquí uns dies. Aquest post, encara n'endarrerirà un mica més la publicació perquè passarà al davant dels tres pendents. Acabo d'escriure la ressenya de Les edats perdudes i m'ha vingut de gust escriure això. Tal i con ja hem parlat diverses vegades, l'última arran de la recuperació de posts d'en XeXu, sóc bastant impulsiva fent post i ara em venia de gust fer aquest. Aquest dos últims dies en tenia dos de diferents ballant pel cap – un sobre la quantitat de llibres sobre llibres i lectura que hi ha darrerament i un altre sobre catúfols i esperit de vi- però no descarto que vagin a parar al paradís dels post perduts.

El que em venia de gust compartir en vosaltres ara, tant ara, que possiblement publiqui el post tot just acabar-lo és el perquè de les ressenyes que faig. És un fet que els post que generen menys comentaris en el nostre blog són les ressenyes de llibres. Sabem, o intuïm, que possiblement tinguin poc interès. Hi ha molts blogs dedicats únicament a fer ressenyes, que les fan molt millor , que proposen moltes novetats i que tenen més criteri del que pugui tenir jo. Però tot i així, seguiré fent les ressenyes dels llibres que llegeixo perquè les faig per mi. Les faig perquè mai he portat un control de les meves lectures, mai he apuntat què llegeixo en una llibreta i menys encara què m'ha semblat. El blog m'ha servit per això, per tenir-ne un control. Per poder recordar de què anava el llibre, quan el vaig llegir i quina sensació em va deixar. Sovint el record dels llibres se'm difumina amb el temps. Me'n queden les sensacions, sé si em va agradar o no... però a vegades poca cosa més. El blog ara és la meva memòria, molt més resistent que la que tinc normalment. Hi podré anar trobant comparant les meves primeres impressions acabada la lectura amb les de quan el temps ja ha passat . També, si hi ha sort, i el llibre us interessa o l'he llegit, hi trobaré els vostres comentaris que sempre aporten un visió nova i diferent. 

Així doncs, seguireu trobant ressenyes, ressenyes que sovint no expliquen massa res del llibre que he llegit, sovint només són sensacions i opinions. Tot i així, confio que alguna d'elles us faci venir ganes de llegir.

 

dissabte, 28 d’agost del 2010

El hombre de los círculos azules. Fred Vargas


Adamsberg acaba de ser nomenat comissari a Paris. El precedeixen el seu caràcter estrany i la seva fama de resoldre casos. Durant els primers dies a la nova destinació li crida l'atenció el cas d' algú va pintant cercles de guix blaus per les voreres de Paris i hi escriu el text:

"Victor, mala suerte, ¿qué haces fuera?"

No sembla el cas per un comissari, però ell va recollint-ne el retalls que surten al diari. El temps li donarà la raó. En aquesta novel·la anem coneixent mica a mica el seu caràcter estrany . No és un home corrent, però tampoc té res de tant especial. Els seus subordinats no l 'acaben d'entendre, però és que ell tampoc s'entén. Tot plegat s'acompanya d'una oceanògrafa guillada, un home cec amb molta mala bava i una dona gran que busca el seu princep blau, i un poli que s'emborratxa amb vi blanc i té cura dels fills propis i dels de la seva ex.
Tot plegat, ens permet fer-nos una idea de com qui serà el nostra company de viatge si ens decidim per seguir la saga que Fred Vargas va encetar amb aquesta novel·la . 

Novel·la que es pot llegir amb aquesta calor perfectament qualsevol dia de platgeta

dijous, 26 d’agost del 2010

Qui som?


En XeXu ha engegat tota una proposta a partir d'un post de l' Anna Tarambana. La pregunta és si de tot en fem un post i al resposta és no, però de tot el podríem fer. Ser blocaire és com una mena de malaltia i aquesta , com tota malaltia, presenta una simptomatologia. Un d'aquests símptomes és veure posts a totes bandes, posts que no es materialitzaran, post que queden en un racó de la ment en uns , o en un tros de paper per altres. En definitiva ,posts oblidats com els llibres en el cementeri dels llibres oblidats d'en Zafón. Ara però ens demanen que en recuperem un i jo després de pensar-hi una mica he descobert que em costa molt recuperar un post, ja ho vaig intentar una altra vegada i no va ser possible, mai no escrius el que havies pensat inicialment. Sóc de fer les coses al moment , jo, si més no els post. Però aquesta vegada ho provaré, miraré de fer un post com si se m'acabés d'acudir. Ja he triat de què anirà, sobre el menjar i com hi ha gent que es nega a menjar cuines diferents de la d'aquí. Aquest post és una mena de post compartit. A casa no som un blocaire ,sinó dos i la frase " això dóna per un post" no és estranya. Així doncs, aquest va ser un post que amb en Martí vam decidir que faríem. Volíem parlar de les cuines del món, del món d'aquí vull dir. De les adaptacions de la cuina de diferents països que tenim a casa nostra: que si xinès, mexicà, japonès, turc...

Encara hi ha gent, i no poca, que es nega a anar a un restaurant a tastar menjar nou i la frase " a mi el ..... no m'agrada!" Com si la cuina catalana m'agradés tota. No acabo d'entendre a la gent que diu que el menjar ,per exemple japonès, no m'agrada; com si tot és reduís a sushi .Primer de tot,tastar menjar nou és interessant i divertit i si alguna cosa no t'agrada ( i jo sóc llepafils, llepafils) no ho tornés a menjar i ja està. Segon, la gran majoria de restaurant d'aquí estan adaptats als gustos occidentals i sempre port trobar algun plat que t'agradi, que tampoc cal anar menjant serps i llangardaixos! Res, que no entenc aquesta falta d'interès per conèixer una mica, encara que només sigui una mica, menjar diferent.

Sóc incapaç de rescatar un post, si més no amb cara i ulls, i aquí dalt en teniu la prova. Tot el que volia escriure no em sortia i han quedat quatre línees esquifides i sense substància. Potser que cada post té un lloc i un moment i aquells que es perden és millor que siguin recordats com el gran post que haurien pogut ser .Veig que amb els post passa una mica com amb les fotos, veus bones fotos a totes bandes; però no sempre es possible atrapar allò que veus.

 

diumenge, 22 d’agost del 2010

Escòcia


Fa un parell de dies que dono voltes en com fer aquest post. Tinc ganes d'explicar moltes coses però tampoc vull fer-me pesada. Des que tenim el blog, cada any vull fer uns quants posts del viatge però sempre acabo deixant' ho a mig fer, no en faig un de general però tampoc acabo de fer els particulars. Aquest any però, provarem una nova fórmula. Us explicarem de forma general una mica coma ha anat tot, què ens ha agradat, què ens ha semblat... i us posarem uns enllaços a uns apartats que són més específics per si algú l'hi interessa algun aspecte en concret del nostre viatge. Em sembla que pot ser una bona fórmula per combinar la nostra necessitat de deixar-ho tot escrit i la vostra tranquil·litat de no haver de llegir un totxo. Som-hi!

Com ja us podeu imaginar Escòcia ens ha encantat, ja passa quan vas de viatge que quasi tot t'agrada. Només hi hem pogut estar una setmaneta i això ens ha portat a haver d'escollir la nostra modalitat de viatge. Hem optat per fer una panoràmica del país; veure una mica de tot. Escòcia és una terra vella, amb uns paisatges espectaculars i moltes espais per poder visitar. Les dues ciutats Edimburg i Glasgow són dos móns . Cadascuna té el seu encant i viu a la seva manera. Els paisatges són molt diversos. Això sí ,sempre tot verd: gespa, boscos, prat.... el que sigui, però sempre verd. L'aigua és l'altre element fonamental en el paisatge: llacs, rius, mar, entrades de mar cap a terra. Sovint no sabies si veies aigua dolça o salada. La varietat de punts d'interès turístic és alta: castells, abadies, monuments, museus.... La gent molt atenta , amable i amistosa. És un país que ens ha agradat, cada zona que hem conegut necessitaria uns quants dies per ser visitada amb una mica més de cara i ulls. Ens ho hem passat bé, tot i que aquesta vegada hem tingut la sensació que anàvem una mica a la que salta, sense haver-nos preparat massa. Hem fet coses poc habituals en nosaltres: agafar el bus turístic per exemple, jo he begut whisky, o no hem entrat a cap museu... Han sigut unes bones vacances, ens han permès desconnectar i conèixer llocs nous. Objectiu assolit!

El que trobareu en els següents apartats és una mena de guia de viatge. N'hi ha algun amb propostes pràctiques per si algú vol anar-hi i necessita informació de primera mà i la resta una mica el resum dels nostres dies i impressions d'allà. No tot sortirà al mateix dia, per tant haureu de tenir una mica de paciència per veure tots els apartats. Aquells que us hi atreviu ,cliqueu sobre la llegenda de les imatges de sota per anar a cada apartat. Sinó us funcionés el link són posts que penjat abans que aquest, hi podeu anar des de l'arxiu del blog a la barra lateral.


Per viatjar


l'anècdota




Per viatjar


Escòcia és un petit país amb molta diversitat de coses per fer. Abans de preparar el viatge cal de decideixis quin tipus d'activitat hi vols fer: trekking, cultura, paisatges, fauna i flora... Nosaltres vam optar per una barreja entre veure paisatge i una mica de cultura. Si vols fer les coses amb calma necessites mínim 15 dies. Teníem una setmana i vam optar per fer una mica de panoràmica del país sense aprofundir gens.

Com arribar-hi: Després de mirar diverses opcions la més econòmica era viatjar des de Girona a l'aeroport de Prestwick ( 30 milles de Glasgow) amb Ryanair. Aconsellable si penses llogar un cotxe amb mateix aeroport. Vam fer la compra de bitllets amb menys d'un més d'antelació, possiblement amb més temps es poden aconseguir bons preus amb altres companyies. Si es fa el lloguer de cotxe a través de la pàgina de Raynair se t'aplica l' assegurança a tot risc amb franquícia directament, no l'habitual a tercers. Si aneu a l'aeroport de Prestwick són extremadament estrictes amb el tema líquids. Tot són líquids ( pasta de dents, espuma d'afaitar, desodorant.) Només cal comprar les bosses transparents que venen davant del control ( 1 lliura) i ja posts passar tots els potets que vulguis. Aneu en compte amb la roba que porteu. No tenen miraments en magrejar-te si pites als arcs ( res de detector manual).

Preparar la ruta: Hi ha una pàgina web Visit Scotland. A més vam utilitzar Trotamundos( routard) de Salvat , Guias visuales del País Aguilar i el nº60 de la revista Altaïr. Òbviament pàgines webs diverses que anàvem trobant.
Dormir: Hi ha varietat d'allotjaments però al mes d'agost està tot bastant ple. A Edimburgh cal anar amb compte perquè hi ha tot de festivals i és impossible trobar allotjament durant el mes d'agost si no reserves amb molta antelació. Aquesta vegada vam provar una mica de tot: hotel de cadena, casa d'hostes , bed &breakfast i hotel amb encant. Reserves totes on-line. Si es fa a través de Visit Scotland i et demanen un correu , el tancament de la reserva s'ha de fer per telèfon ( en anglès), en el nostre cas ho vam haver de fer amb el bed & breakfast. Tots els allotjaments vam complir les expectatives segons la seva categoria i ubicació.

Horaris: Els horaris per visitar tant museus com centre d'interès turístic són extremadament curts. Obren entre 9-10 i tanquen entre 5-6. Això a l'estiu en plena temporada alta a l'hivern encara són més ajustats. Cal organitzar-se el dia de manera que allò que es pugui visitar sense horari deixar-ho per les primeres hores del matí i a la tarda.

Desplaçaments: El cotxe és un mitja molt útil si vols visitar tot el territori si només vols veure ciutat el transport públic està prou bé. Els aparcaments al centre ciutat són cars. Nosaltres vam optar per deixar el cotxe a l'hotel i desplaçar-nos en transport públic. Si vas en cotxe, millor un d'anglès, conduir per l'esquerra amb un cotxe d'aquí ha de ser bastant complicat. Especial atenció en encreuaments, rodones i carreteres poc transitades. Benzina: careta. Carretes i autovies amb bon estat i gratuïtes. Condueixen molt bé i són educats. Si heu d'utilitzar ferrys vigileu els horaris. També són reduïts. Si us desplaceu en transport públic a la guia Routard sempre hi ha bones indicacions per arribar a cada població.
Idioma: si no parleu anglès , millor no anar per lliure . No parlen res més, ni tant sols en els llocs més turístics. A molts monuments hi ha l'opció d' audioguia en castellà. Estan prou bé. Els busos turístics també tenen l'opció d'àudio en castellà però no sempre l'utilitzen. A Glasgow la meitat dels autobusos tenien guia en viu i desconnectaven l'opció de so en altres llengües.

Estalviar: Si vols fer una ruta cultural és interessant adquirir el Explorer Pass. Et dona accés il·limitat a molts llocs durant 5 o 7 dies , descomptes en les audioguies i entrada a les celebracions lúdiques en els recintes. També t'estalvies de fer la cua per comprar les entrades. Nosaltres vam estalviar més de 20 lliures cadascun. Recordeu que la majoria de museus del Regne Unit són d'entrada lliure. Hi ha una altra associació The National Trust of Scotland que té alguna cosa similar. Nosaltres no la vam comprar , només vam visitar un castell que en formés part.

Reserves: Durant el més d'agost està tot molt ple. Cal fer reserves per l'allotjament . També si vols visitar alguna atracció turística en particular ( el monuments i museus no cal). Nosaltres vam tenir problemes amb els horaris a The real Mary King's Close a Edimburgh i al tren jacobita a Fort William. Cap de les dues són monuments més aviat atraccions turistiques.

Diners: La moneda és la mateixa que a la resta de les Illes Britàniques, la lliura. Emeten bitllets propis, escocesos, que només es poden utilitzar en territori escocès. Pràcticament a tot arreu s'accepten targetes de credit. Estan habituats a les de xip.

Altres: Recordeu que cal que porteu un adaptador d'endoll ( utilitzen el de tres forats plans). En els banys dels hotels hi ha el doble habitual però a la resta d'habitació, no. Temperatura fresqueta entre 10 i 18 graus.


Per conèixer


Us faig cinc cèntims de tot el que hem visitat i dels paisatges que hem vist. L'ordre és el cronològic de la nostra visita. Cada apartat és un dia de les nostres vacances. Només apte per gent molt interessada o per aquells que cerquin informació per visitar el país.
Farlik Wheel: Visita curiosa, venia de camí des de l'aeroport fins l'hotel i ens vam aturar a fer un cop d'ull .Eren més de les 6 i era impossible fer cap visita durant el dia. La nostra feina de turistes començava realment l'endemà. És tracta d'una mena de noria que porta vaixells d'un canal a l'altra. Hi ha un desnivell important entre canals i poc espai per salvar-lo. El sistema de encluses no és suficient i hi ha fet aquest invent. Visita curiosa, hi ha l'opció de pujar a una embarcació i fer el recorregut de la roda. Han creat una atracció turística a partir d'una obra d'enginyeria.
Edimburg
Només volíem dedicar un dia a aquesta ciutat que se'n mereix molts més. Van arribar d'hora en tren des de Dunfermline, creuant l'espectacular pont de ferro que travessa el Firth of Forth. Així doncs, vam haver de limitar les visites interiors a monuments i museus i dedicar-nos a fer una panoràmica de la ciutat. El bus turístic ens va ser útils en els desplaçaments i també per fer-nos una idea del que voldríem visitar amb més profunditat en cas que hi tornem.
Castell d'Edimburg: Visita obligada. Hi ha l'opció de fer visita guiada gratuïta en anglès o audioguia ( en castellà). Compteu tranquil·lament unes 3 horetes mínim. Dins del recinte del castell hi ha unes quantes exposicions de temàtica militar i els honors d'Escòcia. Bones vistes.
Milla reial:Carrer que va des del castell fins a Hollyroadhouse( residencia de la reina a Edimburg). És l'arteria principal del barri vell. Nosaltres vam coincidir amb el Fringe ( festival de teatre alternatiu) i estava ple de gent anunciant els seus espectacles i fent performances. Un cacau important! El carrer fa pujada i el bus turístic en recorre bona part, interessant per arribar a les parts més allunyades.
Catedral de Saint Gilles: A la milla reial. Interessant la capella del Card amb una boveda força impressionant. Em va sorprendre especialment l'entrada a l'església en portes automàtiques i que al lloc on normalment hi ha la cripta hi hagués una cafeteria. No es tractava d'una església que hagués perdut la seva funció ( en vam veure unes quantes en venda o reutilitzades).
Princess Street Gardens: Jardins situats a la part nova de la ciutat que et permeten tenir unes vistes des de sota del castell. Bon lloc per fer una passejada i relaxar-te amb els peus sobre la gespa ( sinó plou). Ens van sorprendre la quantitat de bancs que tenen i que tots estan dedicats al record d'alguna persona. Ens va semblar estrany i original alhora.
Monument a Walter Scott: Situat al mateix carrer dels jardins Princess Street. S'hi pot pujar i aconseguir una vista panoràmica de la ciutat.
Grassmarket: Plaça on es feien les execucions públiques ,actualment plena de restaurants i pubs.
La ruta de les abadies
Al sud d'Edimburg a la regió dels borders hi ha una ruta anomenada de les Abadies. Són quatre abadies, o el que queda d'elles, situades a pocs quilòmetres unes d'altres. Cadascuna de les abadies pertanyia a un ordre diferent però totes són del SXII i van tenir un paper fonamental en les lluites entre escocesos i britànics. És una ruta interessant per aquells a qui agradin les ruines ( tot i que ben conservades) i amb cert interès per la història.
Rosslyn Chapel: No forma part de la ruta de les abadies però ens venia de pas i en feia gràcia. És una de les poques capelles de culte catòlic que va sobreviure a la reforma. Es tracta d'una petita capella molt treballada i agradable a la vista. Segurament una part de la culpa de la nostra visita la té el Codi Da Vinci. La capella estava en unes condicions deplorables i des que es va fer la pel·lícula el nombre de visitants s'ha incrementat de tal manera que les obres de restauració avancen a bon ritme.
Melrose Abbey: Per mi les més interessant de les quatre abadies que vam veure. L' audioguia( gratuïta) té bones explicacions tant de les restes arquitectòniques com del context històric.
Jedburg Abbey: interessant. També audioguia gratüita. Si ja vens de Melrose es pot fer una mica repetitiva perquè el context històric és el mateix.
Dryburgh Abbey: Només hi ha les restes arquitectòniques. No hi ha explicacions, ni audioguies. Si no et un boig de les pedres, com jo, o no tens un interès especial per el període és prescindible. Tomba de Walter Scott
Scott's View: Mirador en el camí bastant ben indicat. Era el mirador preferit de Walter Scott a la zona, proper a Dryburgh. Està bé com a curiositat i per parar a fer quatre fotos i asseure's a admirar el paisatge una estoneta.
Kelso Abbey: Entrada gratuïta. Està en una plaça vallada. Atenció dijous i divendres està tancada. Només vam veure el que es veia des de la reixa. No semblava res d'especial, tot i que és la més gran de les quatre.
Ruta del Whisky i Inverness
Dia molt mogut sortida de Dumfermline, prop d'Edimburgh i arribada a Inverness, a la costa nord. La pujada cap a la ruta del Whisky vam optar per fer-la per l'interior. El paisatge que vam trobar era agradable. Muntanyes altes arrodonides en un altiplà. La vegetació anava des d'arbres frondosos a les valls a escassa vegetació a les zones més altes.
Destil·leria Glenlivet: Una de les moltes destil·leries de la zona La ruta i les destil·leries estan molt ben senyalitzades. No entenem res de Whisky així dons, només en vam visitar una per veure'n el procés. Es pot fer una ruta completa per la zona. També hi ha destil·leries a la resta d'Escòcia, algunes de molt de renom, però la zona de les Highlands és de les més prolífiques. Visita guiada gratuïta només en anglès ( tenen un fulletó amb una explicació en castellà).Visita d'un mitja horeta o tres quarts amb tastet final. Interessant. També interessant anar a veure la fabrica de barrils, Speyside Cooperage, que hi ha a prop però tanquen els caps de setmana. Òbviament vam comprar Whisky i ara sabem la diferència entre un pure malt i un blend.
Fort George: Situat a prop d'Inverness, Fot George, és una ciutadella que vigila l'entrada de l'abadia. Actualment encara hi ha un regiment de Highlanders. Vam tenir la sort de coincidir amb un dia en què celebraven una festa històrica i tot i que no vam fer la visita que esperaven ens van amenitzar amb tota mena de distraccions. Vam poder veure totes les guarnicions que havien estat al Fort des dels romans i veure una demostració de cadascuna de les seves tècniques de lluita i de parament de campanya. Una exhibició aèria amb avió acrobàtic i paracaigudistes. Una tarda diferent.
Inverness: Ciutat base per molta gent que vol conèixer les terres altes amb profunditat. Propera al llac Ness, a nosaltres ens permetia ser un punt de parada per tornar a baixar cap al sud. El riu on comença el Caledonian Canal, la travessa tota i ofereix panoràmiques prou interessants.

Loch Ness i el camí de les Illes
Loch Ness: tot i no trobar en Nessie vam fer una visita bastant completa: Exposició permanent sobre el llac ( turista total), travessia en barca i visita al Urquhart Castle. El llac ofereix moltes possibilitats de caminades i de rutes paisatgístiques si vols dedicar-l'hi una mic més de temps. El castell no és dels millors que em vist i no està massa ben explicat però el lloc és maco i ofereix una panoràmica sobre el llac. A més vam trobar una mena de boira baixa a primera hora que encara ho feia tot una mica més especial.
Camí de les Illes: Camí que va de Fort William fins a Mallaig on s'agafa el transbordador per anar a la Illa de Skye. Compte! Si voleu agafar-lo a les 18 és l'últim viatge .Nosaltres no havíem mirat horaris i vam haver de refer el camí fins a trobar el pont que permet entrar a l' illa ( 3 hores de viatge). Aquest mateix trajecte es pot fer en un tren de vapor antic, tren jacobita, però cal reserva prèvia.,només n'hi ha un al dia. El camí va resseguint una colla de llacs i està ple de falgueres i arbres alts. En el trajecte pot veure el pont que passa el tren d'en Harry Potter per anar a Hogwarts.
L'altre camí de les Illes: si perds el ferry , no creieu que erem els únics, i has de fer la volta. Veus un altre camí que també et porta a la illa de Skye. És el que va de Invergarry a Kyle of Lochalsh on hi ha el pont que comunica la illa per terra. Un camí imponent, de valls profundes i muntanyes altes amb una boira i sense cobertura de mòbil que encara ho fa tot més salvatge.

L'illa de Skye
És la illa més gran de les Hebrides interiors i l'única que s'hi pot arribar per carretera. La població més gran és Portree , poble mariner i turístic amb les cases pintades de colors pastel. A l'illa de cada 10 cases, 3 són Bed & Breakfast, però tot i així tens una sensació de solitud. S'hi poden veure, a més d'aus, una colònia de foques i una reserva de llodrigues. No us podem explicar gaire res més veieu l'apartat Anècdotes.


Castell de Culzean i Glasgow
Culzean Castle: a unes quantes milles al sud de Galsgow i sobre un penya-segat i trobem el castell de Culzean. L'únic castell-mansió que hem visitat. Més que un castell defensiu es tracta d'una residència que recorda més als grans palaus que a una ciutadella. Està situat al final d'un gran parc ( entrada de pagament conjuntament amb el castell) que val la pena visitar. Els locals i van a passar el dia. Horaris de visita encara molt més reduïts que els habituals. Visita guiada gratuïta en anglès, una mica avorrida. Hi ha fulletons a cada sala en diferents idiomes.
Glasgow: Millor accedir-hi en transport públic, el centre és una mica caòtic. La ronda ( M8) passa pel centre de la ciutat i hi ha bastant merder. Van arribar-hi en tren des el nostre hotel amb 10 minutets de trajecte. Només baixar l'estació central ja ens va sorprendre:sostre de vidre i metall i els comerços en fusta fosca. Glasgow és una altra Escòcia, no té absolutament res a veure amb el que havíem vist fins el moment. Tampoc té a veure amb la ciutat industrial i bruta que era fa uns anys. La sensació era que entravem a una New York principis de segle, els seus edificis victorians de pedra vermella o clara, les seves arteries comercials atapeïdes de gent i moviment...Botigues, pubs restaurants, bancs... moviment de gent al carrer. Un canvi. Aquesta primera tarda a Glasgow vam aprofitar per prendre contacte amb la ciutat , i decidir què voldriem veure l'endemà. Glasgow és una ciutat plena de zones comercials, museus, parcs i teatres. Hi ha molt per veure i poc temps per fer-ho.
Castell de Stirling i Glasgow
Castell de Stirling: tornem a recuperar els castells fortalesa que havíem anat veient en el nostre recorregut. A poc més de mitja hora de Glasgow cap al nord-est. Aparcament de pagament ( podeu deixar el cotxe a mitja pujada, ens va semblar que de forma gratuïta) però el parquing només són 2 lliure i està a la mateixa esplanda del castell, val la pena). Actualment està en obres i no es poden veure totes les instal·lacions, tot i així val la pena. Visita guiada gratuïta en anglès, audioguia en diversos idiomes. Amb la mateixa entrada possibilitat de visita guiada Argyll's Lodsing, una casa de l'època.
Glasgow: Igual que ens va passar a Edimburg vam optar per reduir la visita a la ciutat a la mínima expressió i per tan només vam fer-ne una visita panoràmica obviant tots els museus interessants que h podem trobar. Vam optar pel bus turístic com a mitjà de desplaçament. Tots anuncien que tenen locució en diferents idiomes, a l'hora de la veritat, si veieu que hi ha un guia a l'autobús desconnecten la locució automàtica i només pots seguir les explicacions en anglès. La visita va incloure :
George Square, lloc neuràlgic del centre de la ciutat.
Catedral de Glasgow: única catedral gòtica que va sobreviure a la reforma.
Glasgow Green: un dels molts parcs de Glasgow. Aquest té d'especial que és propietat dels habitants de Glasgow i que qualsevol i pot portar a pasturar la seves ovelles o rentar-hi la roba ! També s'hi troba el People Palace.
Si teniu mes temps podeu endinsar-vos en un munt de museus o col·leccions privades, com la Burrel Collection o seguir les obres de l'arquitecte Charles Rennie Mackintosh.

 

 

Per recordar


Aquestes són les anotacions transcrites de la meva llibreta de notes.  Fa dos anys, quan vam anar a Rúsia, vaig voler fer un diari de viatge ben fet. El primer dia 2 pàgines,la resta en blanc. Així doncs aquesta vega m'he limitat a anotacions telegràfiques. En cursiva text afegit al escriure aquest post.

11/08/10
10:30 Som a l'aeroport de Girona i ja hem facturat tenim 2 hores d'espera.
10:30 nit Som a Dumfermline i estem morts. Ryanair sorprenentment bé. En Martí ha conduït per l'esquerra sense problemes, tot i que és difícil sobretot en els encreuaments. Hem vist Farlik Wheel, única visita ràpida del dia. Demà Edimburgh en tren.
Portar la Maria ( el Tom Tom de casa) ens ha ajudat, i molt, a fer els desplaçaments més ràpids.

12/08/10 Edimburgh
6am hora de llevar-nos.
Train to Edimburgh, castell, Royal Mile, Catedral de Sant Gilles, visita guiada en bus turístic
Temps escocès: pluja-sol-pluja-sol-pluja-sol.....
Visitar Mary's Close ha estat impossible. Cal molta anticipació però hem fet molta feina en un sol dia.
23:00 hora de donar el dia per acabat.

13/08/10 Ruta de les Abadies
7:00
Rosslyn Chapel
Ruta de les abadies: Melrose, Jedburgh, Dryburgh, Kelso
Avui sol i núvol

14/08/10
6:00
Ruta del Whisky. Glenlivet
Fort George
Grampians
Inverness
Hem posat benzina! No trobàvem com s'obria el dipòsit ;) He begut Whisky de 12 i 15 anys eccs!

 
15/08/10
7:00
Loch ness visit center .
Loch ness ( sense Nessie)
Urq.... castle
Ruta costa oest
No tranbordador ( tanca 18h)
Ruta de tornada fins a Fort August i cap a Skye
Casa impossible .Estavem a un bed & breakfast impossible de trobar de nit ( nº 10 i ½- no és broma- de Upper Breakish). Vam parar-nos en un bar a preguntar i molt amablament van acabar trucant a la mestressa de la casa que ens va venir a buscar amb el cotxe. No era estrany perdre's per arribar-hi.

16/08/10
Es mereix una entrada a part... properament a les seves pantalles. Són 6 pàgines de la llibreta de notes.

17/08/10
7:30
Culzean encara no sé com es pronuncia Castle
Glasgow
Dia estrany. Som a una altre Escòcia. Castell molt francès o italià. Glasgow molt americana.
Diferent. Sopar bé Counting House.

18/08/10
Stirling Castle. El dia ha començat escocès.
Glasgow: s'ha aixecat el dia. Catedral gòtica, una mica especial, però gòtica. Geroge Square, el pont tort, l'auditori.


dijous, 19 d’agost del 2010

Ja hem arribat

Fa unes horetes ( poques) que hem tornat . Hem fet una petita volta pels blogs però demà ja ens posarem el dia, comentarem i farem post.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Criatures extraordinàries


Totes les històries de Tracy Chevalier tenen una forma narrativa similar. Escull un personatge històric real i en crea una història fictícia però versemblant. Aquesta vegada els personatges són dos: Mary Anning una nena tocada per un llamp quan era un bebe i Elisabeth Philpot, una dona soltera de classe benestant . Totes dues són persones solitàries ,poc convencionals per la seva època i comparteixen un interès comú: són caçadores de fòssils.Aquest és el punt de partença de la nostra història. Chevalier dibuixa les relacions entre els personatges, però no només això; sinó que retrata una època i una manera de viure i entendre el món. Construïda a dues veus , la història es desenvolupa al llarg d'un parell de dècades i ens fa conèixer i endinsar-nos en els convencionalismes de l'època, però també en un moment on el món comença a canviar i a preguntar-se moltes coses.

Una història que passa bé, potser una mic feixuga al principi. No hi ha gran aventures, ni grans misteris però va eixint un entramat que t'abraça de mica en mica.Una història per llegir amb un cafè o un té calents i una manteta; potser millor deixar-la per quan comenci el fred.

 

diumenge, 8 d’agost del 2010

3 anys!


Fa una estona que estic intentant fer el post de celebració dels tres anys de blog. Primer he començat buscant al Sant Google algun gadget per saber quants posts, comentaris i imatges havíem penjat amb els tres anys; però la vida d' Un altre invent ha quedat reduïda a quatre números i no m'ha fet el pes. Després he tornat al sr Google i he posat al buscador "vida de blog" a veure si algú havia fet una estadística o algun dibuix o quelcom que m'ajudes a saber a quina edat estava el nostre blog; però els resultats han estat nuls. He intentat fer un cartellet ( ja el veieu ) amb el Word però ... sense comentaris.
Fa una estona seguia sense saber com encarar aquest post. En Martí ha vingut i m'ha preguntat què feia i li he dit que estava intentant escriure el post del 3er aniversari i que no m'ensortia. M'ha dit:"quins posts t'han agradat més" i això m'ha fet anar a revisar tots els escrits d'aquest últim any i me n'he adonat que el post que m'ha agradat més d'aquest blog en els últims 12 mesos no estava escrit al nostre blog, sinó als vostres. M'he fet conscient què allò que té d'interessant fer un blog no són els post que puguis escriure ,sinó les interaccions que hi ha amb els altres. Tot i que el blog va començar com una prova que no esperava resposta, ara no tindria sentit sense els que deixeu comentaris. Així doncs, també m'he contestat una mica la pregunta sobre la vida del blog i el seu creixement no difereix tant del de qualsevol ésser humà: el que en marca el tarannà, les ganes de tirar endavant i la manera d'encarar el futur són les relacions amb els altres. Ara ja tenim 3 anyets, i confiem en continuar endavant. Esperem que seguiu passant per aquí a deixar-nos les vostres opinions ,suggeriments i idees que no només fan créixer al blog, sinó també a nosaltres. 

Gràcies a tots i a totes per passar!