Ja sóc un Quisqui!

Fa un anyet( Mireia diu: jo diria que menys, molt menys) varem parlar amb la Mireia de que tothom (qui diu tothom, diu la gent amb qui treballem) té Smartphones, Iphones, Blackberries,..., la seva frase exacta o si més no com la recordo és que "ara tot quisqui va amb Iphones"( bé ,això sí que ho vaig dir).La meva resposta era que "jo no, només tinc un mòbil que serveix per trucar i rebre trucades i alguna coseta més, que és tot el que necessito" ( va en serio, va dir això).

 

Doncs he caigut, la Mireia ha canviat de BB a Iphone ( eoeoeoeee) i he aprofitat de canviar-me de companyia amb ella i he agafat un Smartphone. No un Iphone com ella ,que el farà servir moltíssim més que jo, sinó el Sony Ericsson Xperia Neo V ( és moono), del que teníem molt bones referències i ha sortit gratuït amb la tarifa més petita que hi havia.

Així que ja sóc un quisqui ( Felicitats!)

Enviado desde mi Sony Ericcson Xperia Neo V. Bé, de fet no, l'he fet des de l'ordinador que és més senzill, però si m'hagués matat a fer-lo des del mòbil seria el que diria.

Martí amb aportacions de la Mireia

nota per a navegants

Amb molt de retard però he contestat els comentaris del post de les lectures. També el del boicot dels llibres.
Us deixo que estic fent magdalenes i se'm cremaran

Assumpta la reixeta del microones em serveix per refredar les magadalenes

Vull llegir!

El 2012 està començant “raru, raru, raru”. No hi ha maneres d’acabar un llibre. Els senyors de Liberdúplex , uns impressors  a qui a partir d’ara no estaré amiga, no em deixen acabar els llibres. Han agafat el mal costum de deixar-se pàgines per posar. Ja em veieu a mi, llegint àvida de saber com acaba una història de lladres i serenos . De cop i volta, no entenc res... no entenc aquest gir de la història. Sembla que han deixat una frase a mig  fer i que els personatges salten d’una pàgina a l’altra. No, no és que l’autor s’hagi tornat ximple o  s’hagi apuntat a la moda de l‘escriptura creativa, no. És que els senyors impressors s’han deixat un plec  i la història avança cap al futur a passos gegants. Doncs sí, els dos últims llibres que he llegit, bé que he intentat llegir, han acabat de la mateixa manera: inacabats!

No és la primera vegada que m’hi trobo. M’havia passat una altra vegada, fa temps i em va fer molta ràbia. El segon cop va ser abans de Nadal i no vaig tenir més remei que deixar els llibre i començar-ne un altra. Us podeu imaginar la meva cara quan em torno a trobar amb la mateixa situació  en el llibre que havia triat per substituir el que estava malament. El meu estat d’ànim va passar de la frustració a l’emprenyamenta . Se’m va ocorre mirar si els llibres eren de la mateixa editorial  i no, el problema és que eren del mateix impressor.  No serà molta casualitat que jo hagi tingut els únics tres exemplars mal paginats, o potser és que els senyors de Liberdúplex tenen per hàbit jugar als jocs dels enigmes,  com en Mac amb els títols però amb mala bava.

Ara no em queda més que esperar que em substitueixin els llibres erronis i intentar reprendre les històries que he deixat a mitges. Mentrestant m’apunto al Club de lectura virtual de la bajoqueta i intentaré rellegir La dama de blanc a temps. A més ahir varem anar de rebaixes, ja ho dic jo que l’any comença “ raru, raru, raru”.