aParaula'm

Fa una estona que intento fer aquest post i no hi ha manera, no sé que explicar d’aquesta paraula en concret. M’he posat a fer una recerca per diferents diccionaris i tot i que les definicions són molt més exactes del que  mai podria fer jo, no acaben de copsar la intensitat de la paraula. Perquè les paraules ens expliquen molt  però sobretot ens  permeten una dues coses bàsiques: comunicar-nos i recordar. Molts de nosaltres recorden en paraules, no només en imatges, sons o olors. Els humans són fets de paraules, escrites o pronunciades, però paraules al capdavall. Suposo que per això fa un temps vaig voler recollir-les, aplegar-les i guardar-les; però es fa difícil.

Amb la paraula escollida per celebrar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans,  em passa una mica i això.  Invent és una paraula significativa al blog, tot i que va ser escollida per casualitat; no té la millor de les sonoritats, no és especialment bonica però és la paraula que ens defineix, tant per nom però també per tarannà... sovint faig invents ( a la cuina, en el blog, amb les fotos...)  i per això la guardarem, l’apadrinarem  i la mantindrem .

 Aquestes definicions les podeu trobar al DIEC, Diccionari català-valència-balear,ambdos de l'Institut d'Estudis Catalans. A Encilopedia.cat i la wikipedia

aPARAULA'm

Només amb el logo la majoria ja sabeu de què va... però les coses aquí la xarxa sempre evolucionen i una proposta per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, s’ha acabat convertint en quelcom més. La Carme, en Mac , l’Assumpta i  Roda al món i  torna al bloc han aprofitat per preguntar quina paraula s’escau més al seu blog. Jo feia dies que dubtava si adherir-me o no  la convocatòria ( trobareu tota la informació al blog d’en Victor Pàmies)  i  veure “el joc” en què s’ha acabat convertint la tria de la paraula m’hi ha fet decidir. Primer volia triar una de les meves oblidades Paraules encantades però em faria més il·lusió que ens ajudéssiu a triar.

Paraules encantades VI: adéu-siau

Adéu-siau

 

interj. [LC] Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues o més persones que hom tracta de tu o de vós. Me'n vaig: adéu-siau tots.

 

Hi ha moltes maneres de dir adéu ,algunes de menys dràstiques com un fins aviat. Crec que la més comú és l'adéu i possiblement l' adéu-siau. La veritat és que es tracta d'una expressió que he perdut completament. Potser és perquè no parlo mai de vostè o de vós; però tampoc l'utilitzo quan m'acomiado de més d'una persona. No m'hi he fixat massa però estic segura que molta gent encara l'utilitza de forma habitual i en canvi en el meu vocabulari d'ús quotidià ha quedat ben arraconat. Podríeu deixar constància de quants de vosaltres l'utilitzeu i quan. Demano molt, ho sé... però gràcies per endavant per satisfer la meva curiositat malaltissa.

Altres Paraules encantades.

Totes les definicions, sinó s'indica al contrari són copiades del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans

Una capseta d’espígol a tres quarts de vuit

Fa temps que tinc aquesta sensació de pèrdua, que estem perdent la batalla i que no ens adonem de com d'important n'és. Recordo situacions que em van fer prendre consciència que el català no era una llengua com qualsevol. No perquè fos ni millor ,ni pitjor sinó perquè era tractada amb menyspreu per gent que viu en la seva àrea d'influència. Recordo perfectament el dia que vaig decidir que jo no canviava més de llengua quan el que s'adrecés a mi visqués a qui; que jo parlo català i no tinc perquè avergonyir-me. Perquè aquestes van les paraules que un adult va dir a una nena que venia números pel viatge de 8è. Que era una mal educada i que m'hauria de fer vergonya preguntar-li en català si volia un número. Mai més! Ha passat algunes vegades, però poques. Jo parlo en català i a quin no li agradi que s'hi posi fulles.

No en tinc cap d'espígol

Sempre he sentit el català com part de mi, de la meva manera de ser, d'entendre el món, de veure'l i de viure'l. Potser per això em sap tant greu quan veig com el maltractem. Ja no parlo dels atacs que ens venen de fora, sinó de com els mateixos catalanoparlants, ens justifiquem, mirem de fer una català més fàcil perquè tothom ens entengui i anem perdent riquesa de vocabulari a mesura que passa el temps. Cadascú de nosaltres posen el nostre granet de sorra; però les institucions no tinc tant clar que facin el mateix. L'altre dia vaig fer un post molt indignada amb la política lingüística de TV3. No sé fins a quin punt és una cosa pensada i decidida però sigui com sigui, tinc la sensació , i no sóc l'única ,que cada vegada parlen pitjor. Els llibres estan mal traduïts, algunes biblioteques compren més llibres en castellà que en català. Aquests canvis en el món de la comunicació ens afecten a tots. Miro de parlar un català mitjanament correcte però cada vegada se'm fa més difícil. A mesura que vas sentint expressions, paraules que són incorrectes de manera habitual ja t0hi acostumes i arriba un punt que no saps quina és la correcte. De la mateixa manera que fa uns anys vaig aconseguir canviar el "bocadillo" per l'entrepà, cada vegada em "lio" més que m'embolico, ja no distingeixo entre capsa i caixa . Aquesta em sembla a mi que és una situació bastant habitual i que no només em passa a mi.

Crec fermament en que les llengües són canviants, i que han d'evolucionar però no tinc clar que la manera sigui aquesta. Utilitzant sempre les expressions més properes a altres llengües perdem un munt de paraules que eren més exactes i sovint més boniques. Perquè hem hagut de deixar de dir a l'espígol, espígol per anomenar-lo lavanda? Perquè em regalen una caixa de bombons en comptes de la capsa de tota la vida? Perquè no puc quedar a tres quarts de vuit i ho he de fer a les nou menys quart? No creieu que això només fa que cada vegada la nostra llengua , ja prou maltractada, es vagi fent petita, petita i vagi quedant pobra, pobra fins que un dia ens adonarem que l'hem volgut fer tant fàcil, l'hem adaptada tant perquè tothom l'entengui que ja no pot dir tot el que volen dir i llavors ja no hi podrem fer res.    

Paraules encantades V:enrevessat

Fa un mes em vaig comprometre a fer una paraula encantada cada dia 11. Un error, segurament! M'he embolicat a fer una cosa que ara no sé com estructurar. Un dia fa temps, vaig decidir posar un adjectiu a un seguit de paraules que m'agradaven. Aquí en teniu la prova del delicte.

Sovint utilitzo paraules que m'agraden. Ho faig sense voler; acostumen a ser paraules amb ressò a infantesa, tendres com bons records.... Quan les acabes de dir ,et queda un regust dolç a la boca i et ve de gust repetir-les en veu alta. No passa sovint, però quan succeeix la paraula m'acompanya alguns dies, potser fins i tot setmanes. De tant en tant ,em ve al cap i penso en com n'és de bonica i com pot ser que l'utilitzi tant poc. Amb els dies però, es va difuminant i va sorgint menys sovint. Es va fonent , es fa petita, petita fins a desaparèixer.

Potser quan em torni a passar, quan de cop m'apareixi una paraula d'aquestes; una paraula encantada, l'escriure al blog, per no oblidar-la .Algunes d'elles segurament no són correctes i moltes no recordo haver-les vistes escrites mai, però m'és igual. No vull que es perdin i caiguin el l'oblit, que es facin invisibles i desapareixien perquè potser, algunes d'elles no les retrobaré mai.

Ja en vaig escriure algunes però vaig deixar-les de banda i el dia 11 de setembre vaig decidir recuperar-les. No espereu paraules estranyes, ni genials. Només paraules que m'agraden i utilitzava o utilitzo però menys del que voldria. La paraula d'avui la vaig veure fa uns dies a Terra de llibres i vaig pensar que seria una bona paraula en què començar. Perquè tot plegat, aquest invent que faig és una mica enrevessat.

 

enrevessat -ada

adj. [LC] Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

 

Aquesta és una paraula que utilitzava bastant en el llenguatge oral però que pràcticament no havia escrit mai. Sovint , quan escric, em decanto més per embolicat, complicat... fins i tot pel barbarisme liat. Però perquè? No ho sé, enrevessat és una maca, està dins del meu vocabulari conegut i utilitzat.. Potser perquè és dificil d'escriure? Potser. Potser perquè sovint quan utilitzo paraules d'aquestes la gent em mira estrany i diuen que parlo "raro", sobretot a la feina !?

Altres Paraules encantades.

Totes les definicions, sinó s'indica al contrari són copiades del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans

 

Paraules encantades

Sovint utilitzo paraules que m'agraden. Ho faig sense voler; acostumen a ser paraules amb ressò a infantesa, tendres com bons records.... Quan les acabes de dir ,et queda un regust dolç a la boca i et ve de gust repetir-les en veu alta. No passa sovint, però quan succeeix la paraula m'acompanya alguns dies, potser fins i tot setmanes. De tant en tant ,em ve al cap i penso en com n'és de bonica i com pot ser que l'utilitzi tant poc. Amb els dies però, es va difuminant i va sorgint menys sovint. Es va fonent , es fa petita, petita fins a desaparèixer.

Potser quan em torni a passar, quan de cop m'apareixi una paraula d'aquestes; una paraula encantada, l'escriure al blog, per no oblidar-la .Algunes d'elles segurament no són correctes i moltes no recordo haver-les vistes escrites mai, però m'és igual. No vull que es perdin i caiguin el l'oblit, que es facin invisibles i desapareixien perquè potser, algunes d'elles no les retrobaré mai.

Fa una mica menys de dos anys escrivia aquestes paraules al blog i tot i el pas del temps les mantinc. En aquests dos anys, m'he trobat amb moltes paraules especials, amb una gran sonoritat, amb records d'infantesa, paraules que no voldria oblidar però alhora de la veritat només he fet 4 entrades al blog i n'he recuperat poques de l'oblit. És per això que avui, diada nacional dedicada a la llengua, em proposo fermament de publicar una paraula encantada cada mes. No sé si ho mantindré però fent aquesta intenció pública hi ha més probabilitats.

Així doncs;

Jo, Mireia d'Un altre invent, em comprometo públicament a escriure una entrada cada dia 11 sota l'etiqueta Paraula encantada on intentaré recuperar una paraula que m'agradi de l'oblit. 

Si algú de vosaltres s'anima i vol salvar una paraula o expressió del desús, ja ho sabeu! Quin millor dia que La Diada per posar el nostre petit granet de sorra a salvar la nostra maltractada llengua.

Bona Diada a tothom!

Paraules encantades: fer un llengot.

Fa dies que tinc una frase feta pendent i no m'hi acabo de posar. Avui el dia d'unes eleccions on la participació serà ridícula- potser em sorprenc amb els resultats- és un bon moment . Tot i que no l'he trobada al diccionari, estic pràcticament segura que existeix i sinó hauria d'existir.

Avui que hauríem de decidir els futur d'Europa pels propers anys, avui que hauria d'anar a votar amb convicció i amb ganes, doncs avui l'única cosa que tinc ganes de fer a tots aquests polítics que diuen que ens representen és una botifarra. Com que sovint em quedo amb una gran emprenyada i amb quatre paraules; canviaré la botifarra per un simple llengot. I en comptes de no anar a votar i passar-me el diumenge gandulejant o passejant pels blocs faré l'esforç d'acostar-me fins al meu col·legi electoral amb més dubtes que si anés a fer la selectivitat i amb menys ganes que d'anar a cal dentista. Votaré al mal menor i m'emprenyaré perquè els polítics m'estan portant a evitar tant com puc les informacions electorals. I aquí és on entra aquesta bonica paraula, al mig de la política insulsa i poc atractiva, penso en fer un llengot a la política i als polítics. Una reacció poc adulta i una mica de pati d'escola, sí ! Però ni això es mereixerien.

Donar l’abast

Feia molts dies que no escrivia cap Paraula Encantada i avui fent visites a altres blocs, era la paraula que més en venia a la ment. Fa dies que no tenia temps de visitar els vostres blogs i avui, que tinc festa, he aprofitat per posar-me al dia.I me n'he adonat que no dono a l'abast, que no trobo el temps per deixar els comentaris que voldria, fer els posts que voldria i llegir tot el que voldria. I la frase que acostumo a utilitzar quan això passa és aquesta

donar l'abast Abastar a fer una tasca. Érem molts, però no donàvem l'abast. GDLC

Potser no es tracta d'una Paraula encantada pròpiament dita, perquè no em porta records especials però si que en general quan faig servir frases fetes , m'agrada. M'agrada utilitzar frases que ja no tenen el seu sentit literal però que segueixen tenint força i expressant moltes coses. Sovint les anem perdent amb el pas dels anys i a mi m'agrada utilitzar-les. N'hi ha de molt divertides! També es cert que moltes s'utilitzen en un territori molt localitzat i quan les dius els altres no t'entenen. Per exemple, no de frase però si de paraules, només cal que veieu que ens va passar fa una setmaneta dinant. Això sí, vàrem riure...

Fer catúfols

Fer catúfols segons el diccionari on-line de l'Enciclopèdia Catalana vol dir figurativament repapiejar.

La veritat és que ni fer catúfols ni repapiejar són accions que ens agradi a cap de nosaltres; però ja que en un moment o altre acabarem fent-ho , com a mínim que siguin expressions boniques. Sovint apliquem aquestes expressions a gent gran, per voler dir que els errors que es cometen són coses de l'edat. Però ,i que coi és un catúfol? Doncs jo no en tenia ni idea i el diccionari m'ha tornat a ajudar:

1CONSTR Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sense fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous, efectuar dragats o transportar materials, en omplir-se en la part més baixa del recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada.

Mai no havia sabut com es deien aquests estris , diria que ni tant sols m'havia parat a pensar que tinguessin un nom i ara sé una paraula nova. Això ja ho té ,que quan comences a buscar a un diccionari; sobretot si és de paper, t'acabes entretenint amb paraules que no havies anat a buscar. Tampoc descarto que això sigui només un problema meu, que em costa poc encantar-me. Acabo d'adonar-me que el verb encantar, seria una meravellosa paraula encantada , i mai més ben dit. Deixo d'enrotllar-me que potser ja començo a fer catúfols i em costa poc que se me'n vagi el sant al cel.

bans d'acabar però , fer-me ressò d'una iniciativa del blog El meu país d'Itàlia on estan fent la recopilació d'un Diccionari afectiu de la llengua catalana i demana la col·laboració dels bloggers per escollir les paraules. Jo ja estic pensant la meva proposta.

Esperit de vi

Quan era petita i anant en bici o corrent queia, em posaven esperit de vi a la ferida, que l'aigua oxigenada és la que pica i després s'ha de bufar. Un petó dels que curen i ja es pot tornar a córrer, només cal esperar que es comenci a curar la ferida per poder-se arrencar la crosta. O quan després d'ortigar-te per passar per allà on no ho havies de fer, t'empastifaves l'ortigada amb aquell fang que ho curava tot i arribaves a casa fet un nyap?
El munt de paraules que utilitzaven i que dèiem malament, bé la veritat és que encara els hi dic : esprit de vi, micromina, aigua oxiginada.....

Com us podeu imaginar la primera paraula encantada és esperit de vi.El diccionari el defineix com alcohol etílic. He triat aquesta paraula perquè fa uns dies em vaig trobar amb la següent situació.Entro a la farmacia i demano esperit de vi i el dependent em mira amb cara estranya i em diu que d'allo no en tenen.La veritat és que em va sorprendre i li vaig dir que volia alcohol. Vaig arribar a pensar que potser només era a casa meva que es deia així ,però vaig buscar-ho al diccionari per assegurar-me'n. I no, esperit de vi existia i em va saber greu que una paraula tant maca es perdés i és per això que vaig encetar aquestes Paraules encantades.

Com us podeu imaginar aquesta paraula em porta records d'infantesa : genolls pelats, llesques de pa amb nocilla, jugar a palomato al carrer, anar amb bici, o la piscina, sortir a jugar a "pilla-pilla" o a un-dos-tres:pica paret a l'estiu després de sopar... tot de bones coses que no m'agradaria perdre!

Paraules encantades

Sovint utilitzo paraules que m'agraden. Ho faig sense voler; acostumen a ser paraules amb ressò a infantesa, tendres com bons records.... Quan les acabes de dir ,et queda un regust dolç a la boca i et ve de gust repetir-les en veu alta. No passa sovint, però quan succeeix la paraula m'acompanya alguns dies, potser fins i tot setmanes. De tant en tant ,em ve al cap i penso en com n'és de bonica i com pot ser que l'utilitzi tant poc. Amb els dies però, es va difuminant i va sorgint menys sovint. Es va fonent , es fa petita, petita fins a desaparèixer.

Potser quan em torni a passar, quan de cop m'apareixi una paraula d'aquestes; una paraula encantada, l'escriure al blog, per no oblidar-la .Algunes d'elles segurament no són correctes i moltes no recordo haver-les vistes escrites mai, però m'és igual. No vull que es perdin i caiguin el l'oblit, que es facin invisibles i desapareixien perquè potser, algunes d'elles no les retrobaré mai.