Amb l’aigua fins al coll. Petros Màrkaris

Si encara no us heu decidit amb el llibre de Sant Jordi, aquesta seria una bona opció si us agrada la novel·la negra, senzillota, entretinguda, per passar una bona estona .

El llibre ens situa a la Grècia actual, en plena crisi, retallades i revoltes socials. Enmig d'aquest caos es produeixen uns assassinats de persones relacionades amb les altes esferes financeres,i l'aparició de cartells incitant a no pagar els deutes als bancs. Se n'encarregarà el comissari Kharitos, que ja te uns quants llibres darrere. El que més sobta és la seva normalitat ; no té greus problemes d'autoestima, té una família normal ... Un personatge que trobareu molt proper, i que ràpidament us fareu vostre.

En definitiva, un bon llibre per passar una estona entretinguda

Relats conjunts. El Gronxador

Fa segles des del meu últim Relat Conjunt i  no sé que en sortirà. Sóc mala persona i aprofito el post per demanar ajuda  

El gronxador

L’herba fresca m’acarona el peu descalç mentre em bressolo. Tot i la mica de xafogor que encara fa s’hi està bé. El te gelat , el vaivé del gronxador mentre el meu peu toca un vegada i una altra l’herba... Tot i les ganes , no he llegit. El llibre reposa obert del revés sobre el gronxador al costat del peu  . El sol es va acostant a les muntanyes ràpidament. Queden pocs minuts de claror i cal aprofitar-los. Sento com pares la taula darrera meu, el dringar de coberts i gots. Quelcom ràpid, hem quedat. M’hauria d’aixecar i anar a acabar de fer el sopar però s’hi està tant bé aquí.  El sol cau ràpid i de mica en mica tot canvia de color... blaus, taronges, grocs i la mica de foscor deixa veure la lluna darrera els arbres. Baixo del gronxador amb el te a una mà i el llibre a l’altra.  Em giro per entrar a casa. Al porxo la taula és a punt, fins i tot hi has posat unes espelmes pels mosquits. Pujo descalça els escalons i noto la rugositat de la fusta a cada pas; s’ha acabat l’hora màgica, però només cal esperar a demà.

Una altra proposta de Relats Conjunts

ESCC ( Equip de Salvament de Cactus Congelats) ???

Recordeu les últimes nevades, sí aquestes.  Doncs un dels pobres cactus de casa es va quedar " una mica congelat". La resta han sobreviscut en diferents graus; des delq ue no l'hi va passar res fins a la que va quedar una mica tocat però va tirant. Aquest és el cas extrem. Després de la nevada va començar a agafar un color estrany, de colors estrany va passar a grogós, de grogós a lila i de lila a negre. Com quan et fas un morat però amb ordre invers. Aquest matí, però al cosa s'ha agreujat . Ha començat a inclinar-se cap a una banda perillosament arribat a l'estat en que es veu a la foto.

 

Si algú té alguna idea, per descabellada que sigui, que ens la comuniqui. és més fort del que sembla quan encara no aixecava quatre dits de terra ( literalment) va perdre la meitat de la meitat inferior i no només va sobreviure sinó que es va tranformar amb aquest cactus de cap un metre d'alt. Així doncs, s'acepten suggeriments.

Bones intencions. Maria Mercè Roca

Feia molt de temps que no llegia cap llibre d’aquesta autora.. El primer llibre que en vaig llegir va ser un “llibre robat”. Me’l va deixar una noia que estiuejava en el poble d’on  sóc,  per tornar-l’hi l’hi vaig enviar a casa seva per correu- fa anys, encara s’enviaven coses per correu- i me’l van retornar. Així doncs ,tinc un llibre que no és meu i que no vaig poder tornar.

Bones Intencions és un llibre curtet, fàcil de llegir, de lectura ràpida.  Ens parla d’una història petita, particular, única. No ens parla de grans coses, però sí de sentiments, d’emocions i de persones. Un llibre entretingut, optimista i amb personatges que són una mica especials. 

 La Valèria farmacèutica ,  preocupada pel seu fill adolescent i pel seu pare que es fa gran, només té el cap la festa d’aniversari sorpresa que està preparant pel seu marit . Un tros de paper a la butxaca, dues ratlles, res més i la vida de la Valèria fa un tomb.

Si necessiteu una ressenya més clarificadora, la Fe us ho explica millor

El nom del vent. Patrick Rothfuss

Sóc conscient de que aquest post arriba amb molt de retard, tothom ja fa molt temps que l'ha llegit i fins i tot s'ha llegit "El temor d'un home savi", però va ser a partir dels comentaris que havia llegit a la blogosfera que la Mireia-advent me'l va regalar. Dir directament que m'ha agradat i entretingut. L'autor crea un món, uns personatges, una historia, i tot plegat fa que tinguem un gran llibre (de mida, 876 pàgines) però que passa bé.

El dubte no el tinc precisament en aquest llibre; el problema poden ser els següents. Pot sortir bé, com ara els Harry Potter o El Senyor dels Anells. Podem tenir llibres com Dune, excepcional primer llibre i després afluixen. La trilogia de Aquasilva, de Anselm Audley que comença bé i va a menys. Amb "El nom del vent" ens és molt fàcil entrar a una nova dimensió, però faltarà veure com segueix.

De fet jugo amb avantatge ja que he vist comentaris del segon llibre, i el seguiu deixant bé, així que no trigaré a agafar-lo. Fa por, si el primer era llarg, el segon més val no parlar-ne.