Enfeinats creant una nova biblioteca per casa

Aquest any, necessitem coses dolces: panellets

Tot i que tenim el blog en semi-aturada des del darrer mes farem el post dels panellets.

Tota la feina feta

Hem pensat que  una tradició de la terra també és una manera de reivindicar-nos i que el post  ( encara que amb retard) no podia faltar. Una mica de dolç ens vindrà bé.

preparant les caixes

Aquest any a l'últim moment vam decidir fer dos gustos més i com que era el dia 1 vam haver d'improvisar amb el que hi havia a casa. Així doncs, als nostres tradicionals panellets de pinyons, ametlla i xocolata vam afegir-n'hi dos de nous: llimona i  melmelada de fruites del bosc.

Cada any quan ens posem a comprar els ingredients i després ens posem a fer-los; ens n'adonem que no tenim la recepta clara i anem provant sobre la marxa. Repassem les entrades anteriors del blog i sempre queden coses sense explicar. Així doncs; aprofitarem aquest post  per deixar constància del què hem fet aquest any i ens servirà com a recordatori per propers anys  o per si algú altre vol intentar la nostra recepta. Serem molt detallats aquesta vegada.

El resultat final van ser  232 panellets: 72 de pinyons, 64 ametlles, 32 de xocolata, 29 de fruites del bosc i 35 de llimona.

i les caixetes

Els nostres ingredients:

Per la massa:

• 1'5 Kg d'ametlla molta
• 1,2 Kg de sucre
• 375 grams de moniato bullit
• 5 rovells d'ou

Per la decoració:

• 500 g de pinyons
• 300 g d'ametlla a trocets
• 3 cullerades de xocolata en pols
• llàgrimes de xocolata
• 1 llimona
• melmelada de fruits del bosc

Bullim el moniato i a la que aquest ja està prou fet, comencem i d'allà fins al final. Cal fer la massa amb tots els ingredients citats i aconseguir que quedi ben barrejada. És una feina que cal fer amb els dits. Una mica embrutidor, però el resultat s´ho val. Hi ha gent que la deixa reposar un dia, nosaltres no ho fem. . Mentrestant pre-escalfem el forn a 225º. Els panellets triguen entre 8 i 12 minuts a coure's depenent de la mida i forma.

especial nens!

Pinyons: Agafar la quantitat de massa que vulguis i fer-ne una bola rodoneta. Posar-te els xampinyons a les mans i  fer-ho rodar tot junt. Finalment enganxar pinyons allà on ha quedat algun forat. En Martí que és l'expert amb els pinyons es mulla les mans amb aigua perquè l'hi va millor.  Quan els traiem i hagin perdut una mica de temperatura cal pintar-los amb una barreja de rovell d'ou i aigua perquè quedin brillants.

Ametlla.Agafar la quantitat de massa que vulguis i fer-ne un cilindre. Posar l'ametlla en un plat i fer-la rodar sobre ella mateixa. Finalment  fer el mateix sobre els costats plans. Pintar-los perquè quedin brillants quan hagin perdut un punt de temperatura.

Xocolata. Agafar tota la massa de panellets que vulguis que siguin de xocolata. Barrejar-hi la xocolata en pols. Fer els panellets amb forma de bola rodona.  Quan els traiem del forn, posar al centre de cada panellet una llàgrima de xocolata.

Llimona. Ratllar tota la pell d'una llimona tant fina com puguem i barrejar-la amb tota la massa destinada als de llimona. Fer els panellets amb forma de bola rodona. . Quan els traiem del forn cal esperar que quasi estiguin freds. Llavors empolsinar-los amb sucre glas.

Fruites del bosc. Barrejar una cullerada gran de melmelada amb tota la massa. Fer boles rodones i  fer-hi un foradet al mig. Millor  si ho feu directament sobre la plata d'enfornar. Posar melmelada dins del forat.

Si queda algun dubte sobre la tècnica aquí quedarà resolt.

Em sembla que amb això és tot, esperar que es refredin i presentar  que quedin bonics. 

Tot enllestit

A punt per repartir

Relax

Vall de Núria

Ripoll

parella de collverds

com m'agraden les violetes!

Incomprensible

Aquest cap de setmana s'ha superat tot allò que puc creure. He sabut que fa uns dies hi va haver en el nostre poble una agressió absolutament  gratuïta; van clavar una pallissa a un noi  per queixar-se quan quasi l'atropellen. La situació és surrealista: plegues de treballar, has d'esquivar un cotxe  i a més has de callar, sinó corres el risc que el conductor  baixi del cotxe i et faci tant de mal com pugui. És absolutament incomprensible!

El més increïble però, és quan en un dinar familiar  en parles i ningú es sorprèn, tothom ho condemna òbviament, però la sorpresa que  a nosaltres ens va causar, el no entendre res... no és la resposta  general perquè ja han vist actituds semblants tantes vegades que no els sorprenen.

No acabo de trobar la paraula que defineixi el meu estat d'astorament, el quedar-te desmuntat per la normalització d'actituds que trobo impensables.

Bon Nadal

.

Esports d'aventura

Baixada de rafting

Feia temps que en teníem ganes i no trobàvem el moment, qui diu el moment; diu l'any. Doncs com en el futbol, aquest any sí . Finalment ens vam decidir i a mitjans juny, que és bona època ,vam fer ràfting. És un activitat divertida, apte per  quasi tots els públics, una experiència més al sac! Ja que pujaven cap a Rialp vam aprofitar i també vam fer descens de barranc, un de fàcil. Molt  recomanable, tot fet sense pressa al nostre ritme i està clar, amb professionals que sabem adaptar-se a tots els nivells. 

Feia molt de temps que no fèiem el que en deien ( si més no quan érem joves ) esports d'aventura i ha estat divertit. Fa molts anys, no sé si algú ho recordarà, als albergs de la Generalitat els caps de setmana organitzen sortides que es deien Tira't al cap de setmana on podies  fer tastets d'aquesta mena d'activitats a un preu més que raonable. Nosaltres ho vam fer una parell de vegades i ens va agradar bastant . Vam poder provar l'espeleologia, els quads, el tir amb arc i algunes activitats aquàtiques... eren com unes colònies per a grans. El tipus d'activitats d'aquell cap de setmana m'hi ha recordat bastant però amb les comoditats dels adults.

El regreso del catón, de Matilde Asensi

No s’inventa res de nou sinó que es busca mantenir una formula que va funcionar de meravella. Però no és el mateix, aquest llibre no m’ha convençut ni molt menys.

Es basteix d’una base documental tant extensa i minuciosa que és excessiva, tal quantitat d’informació de persones i llocs, que per algunes persones serà fantàstic, demostrant un treball i una documentació  única, però que no és el que jo buscava. No volia un tractat sobre un tema concret sinó una novel.la que em faci passar l’estona.

La resta de llibre és el que s’espera, com he dit, ningú podrà dir que s’esperava una altra cosa. L’autora ja porta uns quants llibres i molts d’ells tenen una estructura similar, que es el seu segell.

Sant Jordi.

Sant Jordi! Com passa molts dels blocaires que corren per la catosfera, Sant Jordi és festa de guardar. Un dels dies assenyalats en vermell al nostre calendari. Ahir, dissabte, solet  i tot el dia per endavant;així que xino-xano cap a Barcelona. Dieu-me estranya però no havia estat mai cap Sant Jordi a Barcelona fent el badoc per la Rambla.  No sé si mai hi tornarem, molta gent, molt de soroll i moltes dificultats per tafanejar però  una vegada a la vida cal anar-hi, com els musulmans a la Meca.  Val la pena fer l'esforç i fer una volta per veure com es viu i com es respira un dia com aquest al rovell de l'ou; Passeig de Gràcia i la Rambla plenes a vessar, la marabunta al carrer Ferran i el pas de la cruïlla Rambla/Pelai/ Plaça Catalunya una bogeria.

un tastet del que vam veure

Vam arribar a quarts d' onze i marxaven a quarts de cinc sense ni dinar. Carregats de llibres i roses, i amb el convenciment que qualsevol turista que es trobi el dia de Sant Jordi a Catalunya, però especialment a Barcelona, no diu entendre res de res!

els nostres llibres

El que no et mata et fa més fort (Millenium 4), de David Lagercrantz

Canvi d’autor en la saga mantenint els principals personatges i  incorporant-ne de nous per una nova història. Aquesta s’inicia amb la mort d’una eminència en intel·ligència artificial. No és mal tema, i hi apareixen  l’espionatge industrial,  la situació del món periodístic on es troba la revista Millenium, filtracions policials…

Però alguna cosa no acaba de lligar. Potser sóc jo, però no em crec el que m’expliquen. Alguns personatges són tant i tant bons (o dolents) que més que un llibre de novel.la negra sembla de còmic de superherois.

I a partir d’aquí  res és el mateix, no crec el que llegeixo i per tant no entro a la historia que m’expliquen.  L’he llegit. No passa res per llegir-lo, però no puc dir que acabi satisfet com va passar amb els anteriors llibres d la saga, més aviat he acabat decebut.

El verano del candidato, de Brian Freeman

L’autor m’havia agradat molt amb els llibres de Jonathan Stride, començant per “Immoral”, llibre que es va donar a conèixer.  El  van seguir “Venganza”,” Acosada” I “Caso abierto”; El primer es el que més em va agradar i després paulatinament m’han anat agradat, però menys.

Aquest llibre no és del mateix protagonista, sinó una altra sèrie paral·lela protagonitzada per en Cab Bolton. No m’ha convençut.

De tots els llibres de l’autor, aquest és el que trobo més fluixet.

La soledad del manager, de Manuel Vázquez Montalbán

Tercer llibre de la sèrie Carvalho, escrit l’any 1977 en plena transició. En Carvalho rep l’encàrrec d’investigar la mort d’Antonio Jaumá, manager d’una multinacional.

A més de seguir la investigació, veurem la situació del moment  amb manifestacions i carregues policials, com es lliguen els interessos econòmics amb la política, o com gent d’esquerres  de tota la vida es mantenen o es posicionen a la nova situació .

Llegint aquest llibre s'entenen perfectament els motius que varen portar a l'èxit d'aquesta saga. Val la pena llegir-lo.