Les coses no han canviat tant

 Hostalric, un dia indeterminat de l'any 1987

Una Mireia de 13 anys i que estudia 8è d'EGB surt de l'escola i va cap a casa tot  venent números de l'excursió de final de curs

-Bona tarda! Que em compra un número per l'excursió de fi de curs?

- ¡Niña, eres una mal educada! Que te has creido no hablarme en español- diu una senyora a qui no conec i que passava pel carrer.

Resultat. La Mireia de 1987 va decidir prendre com a norma no canviar més de idioma amb algú que visqui a Catalunya i l'hi parli en castellà.

Barcelona, 11 de març de 2015

Una Mireia de 40 anys i que segueix parlant només català.

-... pero és que no entiendo porque han de dejar esos papeles en los coches- em diu la senyora de l'Ajuntament que escombrava el carrer- pero  a ti que te parece?

- Doncs, no ho sé...suposo que  és la seva feina- l'hi contesto per no ser maleducada mentre espero un company de feina a la porta de l'edifici on hem quedat.

-Luego soy yo que lo he de recoger.

La conversa s'allarga en contra de la meva voluntat fins que es para, em mira i em diu:

-Tu no hablas español?
- Sí. I Tu català?
- No, no muy bien.Y porque no me hablas en español, si yo te he hablado en español.
- Doncs perquè ja ens entenem.
-Pero es que es de mala educación hablar en catalán si yo te hablo en español.
-Doncs jo parlo català.
-¿Así que no vas hablarme en español? Pues si no me hablas en español, no hablo mas contigo.

Al·leluia- vaig pensar- Doncs així, que tinguis un bon dia!- vaig dir.

-Si ya veia yo que tenias un carácter así!- i va marxar remugant.

Resultat. Seguiré parlant única i exclusivament en català sempre i quan el meu interlocutor visqui aquí i  aquí no l'hi agradi :

Que tingui un bon dia!

Scrapbooking d'inici d'any

Postal endarrerida d'aniversari d'una amiga

Sovint sóc l'encarregada de fer les postals d'aniversari , d'embolicar els regals o de fer petits detallets. Sempre he utilitzat les eines que tenia a mà: cartolines, retalls de paper, goma d'enganxar... ara amb la moda del scrapboking tot és més fàcil. Hi ha un munt d'eines que faciliten la feina, paper i cartolines la mar de bonics. Tot molt car, això sí. Així doncs ara puc fer el mateix que feia combinant els materials de sempre amb d'altres d'especialitzats. De mica en mica vaig fent el meu raconet d'eines que són de molta ajuda i faciliten molt la feina. Per si et falten idees la xarxa està plena de tutorials on te n'expliquen ( si ets capaç d'entendre el vocabulari).  Sobretot faig postals i a vegades també alguna etiqueta per embolicar algun detallet. En el blog n'he publicat algunes : les postals de Nadal, els panellets embolicats...

interior

El que tenen els paper de scrap és que la majoria són bastant cursis. Cap problema sí al receptor li agraden aquest tipus de coses: les floretes, les papallones, els cors i els papers estampats... Ja ho tens més complicat quan vols fer una postal que  no sigui tant nyonya. Costa bastant trobar paper més sobris i sovint resulta bastant impossible.  Aquesta per l'aniversari del meu sogre és prou discreta, tot i els colors vius, oi?

 

 

 

 

 

Postal d'aniversari del meu sogre

interior

Una altra cosa que tinc en compte és si el receptor l'hi agraden aquestes coses. La postal de ma mare, per exemple,  és una mica més treballada. A ella l'hi agraden aquestes coses i és molt manetes , especialment amb el patchwork i la mitja, així que sap posar en valor la feina que representa encara que a vegades no es vegi. Vaig trobar un tutorial a internet per fer una postal desplegable i va quedar prou bé.

postal tancada

Interior oberta

revers de la postal

Com podeu veure en aquesta postal on es repeteixen motius que ja sorten a la del meu sogre , la qüestió és no llençar res perquè qualsevol retall es pot aprofitar. També és cert que sovint les que semblen més senzilles no ho són  tant. Aquesta per exemple, la vaig haver de fer dues vegades perquè la primera  no va quedar tal i com tocaria.

Postal tancada pel meu germà

interior amb confeti

Aquest any miraré d'anar penjant totes les postal que faig per així poder-ne tenir un recull. No sempre penso en fer fotos  i després em sap greu perquè recordo el que havia fet.