Floretes

Aquesta tarda ha tocat trasplantar floretes que el balcó feia força pena. No confio en que sobrevisquin gaires però com que he comprat uns testos metàl·lics amb papallones, flors i altres coses cursis ja no quedarà tant mort. A més calia fer la foto a una ena d'aliens que l'hi està sortint a un cactus ( confio que sigui una flor) i així he aprofitat per fer sessió fotogràfica . El balcó ja està una mica més arreglat per poder fer lectures el mes de setembre que ja s'hi tornarà a estar bé.

Us deixo amb un parell de fotos i me'n vaig a triar llibre que ja he acabat amb en Montalbano , faré la ressenya durant la setmana.

El Nas de Mussolini. Lluís-Anton Baulenas

L'últim llibre de Sant Jordi que tenia pendent , ja ho sé són a l'agost i fa dies que els hauria de tenir llegits....

Una jove revolucionaria marxa a un petit poble del Ripollès esperant ser cridada per una gran missió: matar Primo de Rivera. Mentre espera ordres el temps va passant i la seva vida , la del poble i la dels seus habitants també. Una història personal que ens dona quatre pinzellades d'un moment històric, però sobretot és una novel·la de pensaments, de reflexions. La novel·la està narrada per uns pocs personatges que ens mostren com es veu la realitat des de diferents perspectives. La història va avançant i ens permet conèixer què fan ,què volen i què senten els nostres personatges. També qui són, i qui eren ; fer un recorregut pel seu passat i entendre que els ha porta a aquest present.

Ha estat una lectura lenta – interrompuda pels dies que vam passar fora i on vaig llegir poc- però no és un mal llibre. Ben escrit i àgil, però no arriba a enganxar. No ha aconseguit crear la identificació necessària amb els personatges per voler saber-ne més. Potser no és culpa del llibre sinó del meu baix nivell de lectura a les vacances.

Nous sommes arrivé

Les nostres vacances es poden resumir en 12 dies fora, 4500 km de carretera recorreguts, 8 castells, 3 abadies i 4 catedrals visitats en profunditat, 1600 fotos i 5 hores de video.... però el més importants és que es ho hem passat de conya i que hem desconectat.

...

Gràcies a tots els que passeu llegiu i ens deixeu comentaris. Gràcies per compartir les nostres dèries, els nostres llibres i tot allò que anem penjant.

Avui el bloc fa dos anys, i tot els seus altibaixos s'ha mantingut actiu cosa que no em pensava que fos possible. L'invent va començar sense voler i arribar a l'any ja ens va fer il·lusió i tal i com va passar l'any passat tampoc som a casa. Així doncs deixem el post a punt mentre nosaltres fem visites a la Vall del Loira. Com que encara no us podem ensenyar les fotos us en poso una de dilluns passat a Calella.

Marxem de vacances

Marxem de vacances a passar un dies descobrint la Vall del Loira. Us deixem amb aquest bonic castell mentre no hi som.