Bon Sant Jordi a tots i a totes

S'acosta Sant Jordi...

Què compro???!!!

Joan Salvador Gavina. Richard Bach

Un relat breu, brevíssim amb prou feina 60 pàgines mal comptades que ens mostra una manera d'entendre el món i la vida. Joan Salvador, una gavina que no vol regir-se per les lleis de la seva espècies. Que no vol viure només per subsistir que cerca alguna cosa més. Com aquesta passió i aquest esforç el porten a ser expulsat del clan, però també a conèixer noves formes de viure, a no saber-se únic però sí especial. Un cant a la llibertat, a l'esforç personal i a la persecució dels propis objectius.

Un best-seller dels anys 70 escrit per un expilot de l'exèrcit americà, un llibre per llegir en una estoneta i per tornar a creure que les nostres pròpies possibilitats.

Els guerres de terracota.

Si no ho faig ràpid i de seguida, després amb fa mandra, sóc un desastre! Espero que us agradi; si més no, és curta.

És una nit freda , quasi gèlida per l'època. El silenci ; total. La lluna grisa, plena, en el seu zenit sobre les muntanyes il·lumina la gran estructura d'acer i vidre que resta freda i impassible als raigs que la travessen . El terra vermell, ferrós reflexa la claror que traspassa els vidre de la cúpula i fa que la terracota prengui color i calor.

Un petit repic:

-prromp,prromp.

Un segon que s'afegeix al primer:

-promp,promp

El vidre comença a tremolar sota la vibració del so.I de cop, cents de tambors a l'únison:

-promp, promp

Uns renills de cavalls i el so de milers de llances picant el terra dur i inert. Els vidres cauen esmicolats en milers de llàgrimes.

L'exèrcit ha despertat

Una altra proposta de Relats Conjunts

Iskander. Alícia Gili i Sílvia Romero

Amb un punt de partida una mica especial, es conegueren a traves de relats en català, aquestes dues autories escriuen un llibre de fantasia a quatre mans. Iskander o un viatge a la màgia dels llibres és un relat fantàstic que ens portarà a univers diferent. Un lloc on els llibres es jutgem per les cobertes i on una classe de castes utilitza la màgia dels seus títols per mantenir l'ordre establert. Aqueta és la història de com s'ha perdut la capacitat d ela lectura i l'escriptura, com després d'un devastació total la societat s'organitza al voltant del poder del llibres però no dels seus continguts. Cap estament d ela societat és capaç de llegir i només alguns són capaços de invocar-ne el poder dels títols-. És una aventura que parteix d'una profecia transmesa de forma oral. Arribarà un dia, que apareixerà un escollit que trobarà el llibre únic i podrà torna a llegir i a escriure. Totes les castes; místics, llibreters, lectors... i fins i tot aquells que viuen fora el poder establerts, agnòstics i informàtics estan interessats en ser partícips del desenllaç.

Una novel·la de caire fantàstic, una història que ens porta a endinsar-nos dins d'un món nou i que ens parla sobre la màgia dels llibres. Crec que és un llibre recomanable si us interessa la novel·la fantàstica. Si aconseguiu passar de les primeres planes es fa interessant i val la pena. Pel meu gust s'excedeixen en la terminologia específica, sobretot en l'ús del temps. De forma molt original han adaptat la terminologia temporal a una de pròpia lligada amb la lectura. Tot i que pot semblar divertit, arriba un punt que cansa i fa feixuga la lectura. En canvi les frases fetes o locucions de cadascuna de les castes aporta un toc simpàtic a la història.

-Els llibreters eren els propietaris o els qui treballaven a les llibreries, llocs on és ben cert que es mercadejava amb llibre,però on aquests encara tenien un valor d cultura i d'identitat. Els llibreters no només venien llibres per fer negoci i així poder viure, sinó que creien en ells, en les seves històries, i en la idea que la lectura ens pot fer lliures.

(...)

-La diferència rau en el desordre- somrigué el Jordi tit repetint la primera resposta donada pel Mungo- Perquè els llibreters tenien els llibre perfectament catalogats i els coneixien, podien aconsellar sobre ells, metre que els treballadors de magatzems de llibres, com aquests Esfenak de què parlem, els tenien amuntegats i sense gaire ordre.

Més informació sobre les autores a El racó del llibre .

Ciutat de lladres. David Benioff

L'argument: dos nois, molt diferents entre ells. L'un soldat desertor, filòleg, faldiller i pocavergonya , l'altre no es més que un nen, hauran d'aconseguir trobar dotze ous al Sant Petersburg assetjat pels nazis per no tornar a la presó on han anat per diferents motius.

Així ens explicaran la vida a la Rússia que intentaven ocupar els nazis, ja que mai varen aconseguir entrar a Sant Petersburg. Veurem les penúries que es van passar, histories particulars, tendres o cruels, però on veus fins on va arribar-se pel setge de la ciutat, tret d'una minoria que no les va patir ni en aquesta situació.

Per fer-nos una idea: si et va agradar "el noi del pijama de ratlles", t'agradarà aquest llibre.

Finalment dir a la Mireia, que va comprar el llibre per regalar-me'l, i va buscar un autor i estil diferent al que normalment llegeixo, que quan vulgui pot regalar-ne més!

De compres

Ahir la tarda varem tenir la gran idea d'anar a comprar al Makro. Per qui no ho sàpiga el Makro és un supermercat de venta a l'engròs per poder-hi comprar cal que siguis autònom o que tinguis una empresa, la gent assalariada com nosaltres no hi podem anar; però com que a la família sí que hi ha autònoms en tenim la targeta i molt de tant en tant anem a comprar com si en comptes de dos,a casa fóssim família númerosa.

Carreguem de diversos productes que no es fan malbé amb celeritat o pitjor que sí que es fan malbé ràpid ,però que a casa duren res i menys. És aquesta la manera com acabem amb 24 llaunes de tonyina, 12 paquets de sucre, un paquet de 32 kiris o 10 litres de sabó per la roba. A mi m'encanto mirant les coses més tontes i inútils per casa nostra. Disfruto veient els pots de api ratllat de 3 quilos, corro per mirar els retoladors mida familiars per pintar menús a les pissarres o els paquets de 100 gomes de nata. Ja ho sé, és una tonteria però no ho puc evitar, em fa gràcia com si tingués 10 anys i no hagués entrat mai en un super. Al final però, torna el senderi i acabes tornant aquella paella de 8cm de diàmetre, que és molt mona però amb prou feines hi cap un ou ferrat o deixant de banda l'espàtula per remenar el bol que fa un metre d'alçada i només serveix per fer truites de Record Guinness.

Tot i així no me'n vaig saber estar de fer un parell de fotos. La primera a la cervesa amb gust de Vodka o el Vodka amb gust de cervesa. No em va quedar clar, però el nom sol ja val la pena. I la segona em va deixar amb el dubte.. Normalment quan compres alguna cosa a l'engròs acostuma a reduir-se el preu, però això de les calories no ho sabia.

Donar l’abast

Feia molts dies que no escrivia cap Paraula Encantada i avui fent visites a altres blocs, era la paraula que més en venia a la ment. Fa dies que no tenia temps de visitar els vostres blogs i avui, que tinc festa, he aprofitat per posar-me al dia.I me n'he adonat que no dono a l'abast, que no trobo el temps per deixar els comentaris que voldria, fer els posts que voldria i llegir tot el que voldria. I la frase que acostumo a utilitzar quan això passa és aquesta

donar l'abast Abastar a fer una tasca. Érem molts, però no donàvem l'abast. GDLC

Potser no es tracta d'una Paraula encantada pròpiament dita, perquè no em porta records especials però si que en general quan faig servir frases fetes , m'agrada. M'agrada utilitzar frases que ja no tenen el seu sentit literal però que segueixen tenint força i expressant moltes coses. Sovint les anem perdent amb el pas dels anys i a mi m'agrada utilitzar-les. N'hi ha de molt divertides! També es cert que moltes s'utilitzen en un territori molt localitzat i quan les dius els altres no t'entenen. Per exemple, no de frase però si de paraules, només cal que veieu que ens va passar fa una setmaneta dinant. Això sí, vàrem riure...

Tinc una nova joguina: la BlackBerry Storm

Com molts de vosaltres recordareu, bàsicament perquè durant un mes no vaig parlar de res més, per Nadal Internet es va morir al intentar canviar de companyia. Orange ens va fer una p....... i ens vam quedar sense Internet un mes. No cal entrar en detalls ,que ja us vaig avorrir prou en el seu moment. Com que sóc així de rancuniosa, vam decidir que no volíem tractes amb Orange i això incloïa els mòbils que feia anys i panys que els teníem amb ells , des que era Amena. Aquesta setmana passada vam canviar de companyia i ara sóc de Vodafone. Això té una cosa bona i és que he canviat de terminal de telèfon i com que la Palm estava en hores baixes ( només s'engegava fent reset) ,ara tinc una nova joguina.

La tinc des de dijous i encara no sé massa bé com va. Ja sincronitzo amb l'Outlook ,això va ser fàcil però els senyors de Vodafone s'havien oblidat de gestionar la meva alta de dades i encara no tinc @, tot i que des de divendres puc accedir a Internet ( dijous no podia). Tinc problemes amb el correu i com dèiem quan erem petits i no anava la tele: "no és nostru ,és d'ells". Però ara ja no tinc tant clar si és "nostru" o no. Si algú té un bitxo d'aquests i sap com configurar el correu, agrairia ajuda. I sinó, hi dedicaré mitja setmana santa però ho aconseguiré!!!

PS: ja tinc mms i @.

Una lectora poc corrent. Alan Bennett

Un llibre fàcil, ràpid i entretingut. Després de diverses recomanacions, entre elles la de L'Espolsada i la de El racó del llibre , m'he decidit. És un llibre molt curt, o més que curt, tenint en compte la mida dels llibres actuals; no arriba a 100 pàgines. No hi ha interrupcions, ni capítols... tampoc hi ha massa acció; només reflexions sobre el propi procés de convertir-se en "una lectora" d'un personatge una mica especial: la reina d'Anglaterra. Un llibre farcit de petites reflexions , algunes d'elles molt lúcides i amb molta ironia.

La trama: senzilla. La reina d'Anglaterra després d'una passejada amb els seus gossos es troba com qui no vol la cosa dins del Bibliobús que visita Buckingham Palace de tant en tant. Més per compromís que per cap l'altra cosa, agafa un llibre amb préstec. Amb tanta "mala sort" que li agrada. A partir d'aquest moment el plaer d ela lectura de la reina és convertirà en quasi un afer d'estat , fent que tota la troupe d'assessors, ministres i familiars no vegin amb bons ulls aquests nous hàbits. Una història divertida, fàcil i ben escrita. Potser no us canviarà la vida, però fa que somriguis una estona.

"-Una vida terrible, pobre home. Martiritzat per l'asma, i la veritat és que era una persona d'aquelles que fan venir ganes de dir "Au va, espavili una mica". Però la literatura en va plena. La cosa més curiosa era que quan sucava una pasta de te ( un costum desagradable9 se li feia present tota la seva vida passada. Jo ho vaig provar i no em va fer cap afecte."

100 jocs literaris de Tens un racó al món. Solució

Doncs per fi teniu la solució al joc literari que proposava en Jesús M. fa 15 dies. En el meu cas era moooolt fàcil; pràcticament tothom ,per gust o per obligació, ha tingut aquest llibre entre les mans. El vaig triar perquè és un llibre que m'ha acompanyat des que era petita i és l'únic llibre que vaig rellegint de tant en tant. Per si algú no ho ha endevinat:

El petit Príncep. Antoine de Saint -Exupéry.

Espero que la meva tria us hagi agradat. Us deixo amb aquesta frase tant profunda i amb la primera pàgina del meu primer llibre del petit príncep, fins aleshores sempre l'havia llegit o bé de la Biblioteca o li robava a la meva cosina. I quin millor lloc per comprar-lo que a les paradetes de llibres del costat del Sena.