L’altra cara de la veritat. Donna Leon.

Feia dies que no investigava cap crim amb Brunetti; és un vell conegut i sempre un recurs segur quan no sé que triar per llegir i vull alguna cosa lleugera que em faci passar l'estona. Aquesta vegada el nostre Commisario té diversos fronts oberts: un carabinieri li demana ajuda en un cas en el que està treballant, el seu sogre li demana com a favor que investigui un possible soci . Com si això no fos suficient la dona dels soci, una noia amb una cara estranya , com super-liftada, i amb interès per la lectura dels clàssics demana ajuda a Brunetti perquè creu que el seu marit està sent investigat.

Una trama entretinguda, plena de complicitat mab els lectors habituals; on la noble família política de Brunetti juga el seu paper, on la seva dona sovint li fa de veu de la consciència i on la Signorina Elettra li permet endinsar-se dins els expedients i informes més classificats.

Un altre llibre de Donna Leon que permet passa una bona estona.

L’home més buscat. John le Carré

Si aneu seguint el blog, a la ressenya de l'anterior llibre d'aquest autor ja va quedar clar en sóc un fidel lector, i que vaig llegint tots els seus llibres de fa uns quants anys ençà. La meva opinió sobre el llibre no será gaire objectiva. Per si hi ha dubtes, m'ha agradat.

Però el que si queda clar en tots els llibres és com ha evolucionat el món, els seus llibres segueixen la situació en que estem i així hem passat dels espíes de l'epoca de la guerra freda al contraespionatge global i tot el que hi va lligat. I quan dic tot, és tot. Aquest llibre n'es un clar exemple; hi apareix des d'un pressumpte terrorista, blanqueig de capital i finançament d'accions terroristes, implicació dels serveis secrets en tot i més, exepcionalitat antiterrorista i lluita pels drets com la presumpció d'innocencia. En definitiva, el reflex del món actual.

Si vols saber com funcionen les coses avui en dia, aquest llibre t'ho deixarà ben clar!

Tenir mascota t'obliga a passejar...

El pas del temps o Proust menjant una madalena

Segueixo treballant, eh? Però ja falta menys perquè la cosa es calmi.

F3

Com tot autodidàctica, arriba un dia que de cop i volta descobreixes una cosa ben habitual i est preguntes com has pogut viure sense abansq. Com pot ser que amb tots els anys que teclejo no hagi descobert algunes de les funcions de les tecles ídem, les de funció vull dir. L'altra dia per punyetera casualitat i per sorpresa meva vaig descobrir que F3 em permet buscar dins d'una pàgina web. Digueu-me ignorant ,però no en tenia ni idea. Jo com a molt faig servir F5 per actualitzar i el F9 per actualitzar el correu però la resta d'onze funcions restant no tenia ni idea perquè servien. La veritat és que ara són 10, de les que no en tinc ni idea; molt no he avançat però mira m'ha fet gràcia compartir-ho amb vosaltres per si algú altra està com jo , en bàvia. Tot i així ,si algú sap perquè serveix alguna altra de les tecles...

Com que em feia vergonya no provar-ho abans de demanAr ajuda, ho he intentat ( la meva estadística particular no millora gaire però).

F1 AJUDA

F3 CERCA

F5 ACTUALITZA PÀGINA

F6 SELECCIONA ADREÇA

F9 ACTUALITZA CORREU

Una floreta per començar la setmana

L'única cosa positiva d'anar a votar ahir va ser quatre fotos de floretes que vaig fer quan tornava cap a casa tot passejant la Bruna, a qui no van deixar votar.


Aquí en teniu algunes per començar la setmana amb optimisme i no acabar-la amb el llengot d'ahir.

Que tingueu una bona setmana!

Paraules encantades: fer un llengot.

Fa dies que tinc una frase feta pendent i no m'hi acabo de posar. Avui el dia d'unes eleccions on la participació serà ridícula- potser em sorprenc amb els resultats- és un bon moment . Tot i que no l'he trobada al diccionari, estic pràcticament segura que existeix i sinó hauria d'existir.

Avui que hauríem de decidir els futur d'Europa pels propers anys, avui que hauria d'anar a votar amb convicció i amb ganes, doncs avui l'única cosa que tinc ganes de fer a tots aquests polítics que diuen que ens representen és una botifarra. Com que sovint em quedo amb una gran emprenyada i amb quatre paraules; canviaré la botifarra per un simple llengot. I en comptes de no anar a votar i passar-me el diumenge gandulejant o passejant pels blocs faré l'esforç d'acostar-me fins al meu col·legi electoral amb més dubtes que si anés a fer la selectivitat i amb menys ganes que d'anar a cal dentista. Votaré al mal menor i m'emprenyaré perquè els polítics m'estan portant a evitar tant com puc les informacions electorals. I aquí és on entra aquesta bonica paraula, al mig de la política insulsa i poc atractiva, penso en fer un llengot a la política i als polítics. Una reacció poc adulta i una mica de pati d'escola, sí ! Però ni això es mereixerien.

I avui què?

Doncs...potser algun dia ho explico, això de les fotos... però que quedi clar que treballo i aquests dies massa!

Avui he vist