Al juliol deixem d'anar a la platja, potser m'he passat una mica, però tampoc massa. Ens agrada anar a la platja, que faci bon temps... estirar-nos a la sorra a prendre el solet, amb la remor de les onades de fons i un bon llibre entre les mans. Aquesta imatge tant idíl·lica només es dona uns mesos l'any i, com molt encertadament esteu pensant, no són es juliol ni l'agost. La veritat és que ala platja hi anem tot l'any, hivern i estiu, perquè és un bon lloc per passejar la Bruna però el que es coneix com "anar a la platja" ho acostumem a fer entre abril i juny i sovint fem una segona tongada el mes de setembre. Som poc sociables i la conjunció de ordes de turistes, sol abrusador, soroll i brutícia no és el que entenem per un dia tranquil. Aquest any però el temps ens ha obligat a començar la temporada tard, molt tard per``o finalment l'hem encetada.
Ahir al matí, cap a les 9, ja hi érem. La veritat és que havíem fet una primera inspecció a quarts de vuit traient la Bruna. L'aigua estava neta i plana, la sorra perfecte i ja feia caloreta. Així doncs vam encetar la nostra temporada. Això sí , abans de les onze a casa ! La veritat és que s'hi estava bé .
Ara sí que ha arribat l'estiu!