divendres, 25 d’abril del 2008

...en el baul de los recuerdos uhhh...

Sempre acabo fent post de coses que no pensava. Quan veig, sento o penso alguna cosa susceptible de fer un post, faig una nota mental i així és com se m'acumulen els pots que vull fer i que -crec- mai acabaré fent.

Avui però la meva primer intenció era fer un post doble: Sant Jordi i el relat conjunt. En l'ultim relat proposat apareix un drac i això ,i el relat d'en Jordi m'han fet recordar un fragment del poema de Sant Jordi que vaig escriure a 6è o 7è de bàsica.Sí ja tinc una edat, jo feia EGB. I la meva intenció era aprofitar aquell poema per tal de fer el relat conjunt. Diga'm mandrosa, no ho negaré.
Així doncs, ja em veus a mi baixant les caixes de records" en busca del poema perdido" i perdido sí que ho està perquè no hi ha hagut maneres de trobar-lo.

Això sí, he trobat un munt de records que m'han fet gràcia. Alguns sorprenents i d'altres curiosos.
  • entrades de teatre
  • catàlegs d'exposicions
  • coses que no sé ni què són, com uns ninos guatemalencs que no recordo qui me'ls va portar-potser una companya de l'antiga feina que va estar un estiu a una ONG
  • invitacions a casaments i records ( alguns horribles)
  • una copa , d'en Martí suposo (jo no guanyava mai res ) i medalles esportives segur que també són d'en Martí
  • els títols de la facultat i l'orla . No tenia ni idea d'on paraven, com per necessitar-los!
  • cintes de K7, la mar de mones. Alguna d'original i moltes amb dissenys ( també originals, fets per mi). Les pedretes amb aigua per Debussy, les Roses per una cosa que es deia "Angelis"!? Una de "temas de l'oeste ( segur que del meu avi)
  • un tros de les rajoles de les Rambles de Girona abans de ser renovades...
  • unes mosques de Sant Narcís ( d'alguna visita guiada)
  • plànols, fulletons i tríptics d'alguna escapada de cap de setmana
Ei, què? una mina! Us poso un quantes fotos per què veieu quin ve de deu de coses. I vosaltres sou dels que guardeu, apileu, classifiqueu? O dels que llenceu

I per finalitzar el culpable de tenir tot l'estudi fet un "cristo" :el fragment de poema que em va venir a la memòria i que sóc incapaç de seguir .


Sant Jordi era conegut
per ben plantat i cavaller
encara que ben mirat
era geperut
i molt bon bandoler

Gestes d'ell se'n parlen
mil gràcies i perdons
però tenia la mà trencada
en robar capes i bastons


I aquí segueixen unes quantes estrofes més - que no són poques- i que no recordo. El resum seria que ni sant Jordi era tant sant,ni la princesa una panfila desvalguda. A veure si vaig a saquejar la casa dels meus pares i trobo el poema,que ara ja em comença a fer ràbia no recordar-lo!

dijous, 24 d’abril del 2008

La Carretera. Cormac McCarthy

Vaig veure el llibre a la revista de Circulo de Lectores i penses que pot estar bé, però no em decidia, no coneixo l'autor i el tema post-apocalíptic no saps com el pot tractar. El que em va fer decidir va ser voltant per blogs de gent que l'havia llegit i el recomanava, i jo no en seré menys.

La narrativa és molt bona i això és el que el fa un bon llibre. Te diàlegs entre pare i fill (i serà pare i fill, no sabem el nom, son nomes dues persones que han sobreviscut i volen seguir lluitant), descripcions apocalíptiques però no pel.lículeres i gotes d'explicació de com hem arribat aquí. No tenim herois com a Resident Evil, només tenim dues persones normals i corrents lluitant per sobreviure a un mon destruït. S'ha de lluitar contra els depredadors que puguin trobar, que en aquest món no són més que els propis supervivents ja que no queda res més, i contra la desesperació. Enfront d'això tindrem el noi que és l'esperança, i només ens quedarà veure com acaba tot.

dissabte, 19 d’abril del 2008

Ufff

Tinc una setmana estranya: plou, no tinc el meu cotxe habitual, en Martí de vacances i jo sense temps. A la feina, de tot i molt: un company dels de sempre plega i et deixa amb una sensació estranya, gent que no ve a treballar per malaltia, altres que tenen històries amb el cotxe, l'altre que vol anar a mons remots i llunyans... no m'he acabat de centrar i el blog abandonat: obviament!




No escric res i no es per falta de temes:
  • tinc dos relats conjunts pendents que ja no crec que faci
  • Tinc ganes de desfogar-me de les entradetes d'en Basté al Món a Rac1 a les 7:00 del matí
  • Estic enfadada amb TOTES les companyies de telèfons (qui no?)
  • Un meme de l'Anna pendent
  • I tinc el balcó ple de floretes la mar de mones que han nascut amb la pluja i el bon temps
Però tot i això, no tinc humor per fer cap post. Aquest ha estat un de compromís per veure si demà m'hi obligo, i a més he parlat de feina en el blog ( cosa que no faig mai)... ahhh la cosa està degenerant. Per avui plego i demà serà un altra dia !

diumenge, 6 d’abril del 2008

A bodes em convides...

Fa poc que m'he aixecat i amb el ulls mig clucs faig un post. Ahir a a la nit vam anar a casament d'uns bons amics i avui encara no hi som del tot ( estem adormits,cansats i amb ganes de no fer massa res) .El cafè i el passeig matinal per la platja amb la gossa ens ha deixondit una mica però tot i així...El casament feia il·lusió i també molta mandra, perquè negar-ho: Barcelona sempre és lluny. Els nuvis encantats i encantadors, la companyia agradable i la festa triada amb bon gust.

A mi aquestes festes amb tanta gent m'atabalen força, haver-se de mudar, tot el dia amb talonets.... ufff!!! Només de pensar-hi ja m'agobio. Però la veritat és que n'hi ha alguns - no tots, ni la majoria- que amb el temps els recordes amb "carinyo". És que els casaments tenen molta història; hem anat a casament de tota mena des dels super-protocol·laris amb tots els ets i uts ( missa, fotos, entrada de nuvis, de pares, de plats, de pastis, balls i repartiments de rams, nuvis, bebès .... ahhh!!) i d'altres amb que la mare del nuvi acaba repartint autan pels mosquits i jerseis de xandall perquè la nit és fresca.

Nosaltres, quan ens van decidir vam provar de fer una cosa més aviat informal: poca gent, casa de turisme rural,catering, els nens amb cangur i aprofitar la casa per quedar-nos a dormir i fer una costellada l'endemà amb els amics... Res d'entrades de nuvis, fotògrafs que t'atabalin, discursos i aquestes coses. A més la casa era xulíssima, no us sembla?