dimecres, 28 de novembre del 2012

Fronts oberts. Pau Vidal




Perquè negar-ho vaig comprar el llibre pel nom del protagonista: Miquel Camiller. Camiller és a Camilleri el que Montalbano és a Montalban.  El primer llibre de Pau Vidal ja em va cridar l’atenció per això i vaig estar temptada més d’una vegada de llegir-lo però no m’hi vaig acabar de decidir.  Aquesta vegada però em vaig tirar de cap a la piscina i no m’ha decebut. Així doncs, possiblement no serà l’últim que llegeixi.  Per fer aquesta ressenya acabo de llegir la solapa amb la informació de l’autor i veig que tradueix novel·la italiana contemporània.  I m’he preguntat  i si... M’he aixeca’t he anat la prestatgeria i sí, és el traductor de Camilleri . Un punt més per ell.

 Miquel Camiller, filòleg que treballa a l’acadèmia del mossos, fa un favor a un company de feina i acaba trobant el cadàver  d’un becari del departament de psicologia de la universitat al País Valencia. Com era d’esperar en aquests casos, la cosa s’acaba embolicant i se troba immers en una investigació que no només no l’hi va ni l’hi bé sinó que se li fa grossa. Així doncs, el nostre “intrèpid” filòleg acaba fent d’investigador sui generis. La història és entretinguda, per passar una estona agradable . Tocs d’humor amb personatges peculiars com una  padrina i una becaria que són ... diguem-n’hi : diferents.

dimarts, 20 de novembre del 2012

Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu




ANAGRAMA LLETRAFERIT


QUIN LLIBRE ÉS? 


Sempre que veia com en Mac tenia problemes amb els seus llibres pensava com de distrets són aquests lletraferits i que no hi ha gent més despistada al món. I mireu ara m’ha passat a mi. Diumenge vam fer molta feina de catalogació de llibres i amb tanta feinada un que cau i ha quedat així. 

Mac necessito la teva ajuda, recordo que em va agradar molt i que hi vaig posar moltes estrelles... però res més. Si algú altre li vol donar un cop de mà serà més que benvingut.


Feliç aniversari Mac!!!


divendres, 16 de novembre del 2012

Casualitats o com el meu germà acaba en una banyera a la biblioteca

Us semblarà estrany però llegiu fins el final, té més lògica del que sembla.

Dijous quarts de 10 de la nit 

Martí: -Ha trucat en Jaume ( el meu germà ) per preguntar-te  que et sembla un programa.
Mireia: -Un programa? De què?
Martí: No ho sé , un programa.

Divendres . Quarts de 7 de la tarda. ( conversa molt resumida)

Jaume: -Estic buscant un programa per catalògar llibres. En saps algun?
Mireia: - Amb en Martí en van estar buscant i en català no vam trobar res que ens fes el pes. Fins i tot vam intentar crear un document d'Acces.
Jaume: I aquell que tenia la Mama?
Mireia: No aquell no, nosaltres també el teníem i quan vam canviar de sistema operatiu no es podia obrir i vam perdre totes les entrades.

Anem fent intents de mirar plantilles d'Acces i vaig voltant per internet a veure si hi ha alguna cosa que estigui bé.

Jaume: No et preocupis ja seguiré buscant.
Mireia: Si trobés alguna cosa que estigui bé, avisa que a nosaltres també ens interessaria.
Jaume: Fins demà!
Mireia: Fins demà!

Divendres. Mentre penjo el telèfon .

Obro el bloc i veig la paraula Biblioteca al títol d'un post.  Clico  i em trobo això:

Blog de l'Assumpta

Divendres. Un quart de vuit. 

Tinc post!


PS. Que ningú m'expliqui res del post de l' Assumpta que no he passat d'aquestes tres linees. No m'agrada llegir els Relats conjunts abans de fer-l'ho jo i aquest és problable que caigui

dimecres, 14 de novembre del 2012

Sé el que estàs pensant. John Verdon



Fa temps vareu trobar la ressenya d’aquest llibre , en Martí el va llegir i jo no m’hi acabava de decidir. Finalment ha caigut.  És un llibre entretingudet per passar l’estona. Té tots els ingredients dels llibres que a mi m’agraden: un misteri, un dolent molt dolent i molt intel·ligent, un policia, no tant bo i més intel·ligent encara, històries que venen del passat, traumes i interpretacions... En resum, un llibre que es deixa llegit. També és cert que de bon principi veus per on aniran els trets – però així ets sents més intel·ligent que el poli intel·ligent, imagina’t!- i fa que avancis en la història per saber si anaves ben encaminat. No serà que l’autor potser ja ho volia.

.
Reps una carta  on algú  et diu que pensis un número del 1 al 1000 i que obris el sobre petit que acompanya la carta. Ho fas, obres el sobre i ha encertat el número que estaves pensant. És impossible! A més la carta conté una amenaça i un petit xantatge. Què fas? Recordes que tens un excompany de facultat que és una estrella de la policia de Nova York, tot i que està retirat no s’hi podrà negar. Pels vells temps.  És així com David Gurney es veurà involucrat en un cas diferent i enrevessat tot estar retirat. Com era d’esperar el petit xantatge inicial és convertirà en una cosa més perillosa i alhora més intrigant: Gurney no s’hi podrà resistir tot i l'oposició de la seva dona.







Un llibre lleuger, fàcil i sense pretensions per passar una estona entretinguda.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Estem d'obres. Avui toca canvi de look




M'he embolicat. De tant en tant em passa! Feia temps que volia canvair el look del blog i no em decidia. Avui he fet un cop de cap i taaaxan! Aquí el teniu.

Un altre invent, l'original

Només havia canviat la plantilla del blog una vegada i ho vaig fer retocant l'htlm i va ser taaant complicat que no m'hi havia tornat a posar. Em sap una mica de greu desempellagar-me d'aquesta plantilla que tant em va costar però de tant en tant toca canvi.

Aquesta em va costar déu i ajuda .
A més aquesta nova, m'ha permés posar les caixes de les pàgines i  triar el tipus de visió de comentaris que volia, amb la possibilitat de respondre de forma individual ( encara no sé si ho faré servir).  Amb la plantilla anterior era pràcticametn impossible aplicar qualsevol canvi perquè no es basava en un plantilla de blogger i era un odisea retorcar res. 

Espero que aquesta us agradi. He intentat utilitzar les imatges relaxants que sovint us vaig penjant de la platgeta del costat de casa.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Realitat o ficció?

Molts ja l'hareu vist, però  que en penseu. M'ha deixat intrigada... publicitat? de qui?  Perquè? i Per a aqui? No ho sé, m'ha deixat dubtosa



A trip to Barcelona from Sharif on Vimeo.

dissabte, 3 de novembre del 2012

Panellets

Ara sí, tot a punt!

Aquí el making-of

Panellets: making-of

Quina mandra que fa!



 
Els 3kg 200g de massa ja estan a punt. Ara ve la feina dura!


Mireia: Què cal per fer els de pinyó?
Martí : Molta paciència i molt d'amor

 Primers fornades de pinyó apunt!


 Total  de pinyó:116



Els primers d'ametlla ja són al forn


Ja els tenim enllestits



Pinyons:116
Ametlla:94
Xocolata:60
Total:270

Uns 5 kg de res!





























Segona fase de l'operació panellets: embolicar-los!. Els que necessitem per aquesta nit ja estan apunt. Ara queden les bossetes pels de la feina( els que encara estan a la plata).No crec que avui les acabem que ja estem  fins el gorro de panellets. Portem des de les 10 del matí i no els hem tastat.