Plantes i plantetes

No tinc massa bona mà ( ara no sé si aquest diacrític es manté o no)  amb les plantes.  Tenen una tendència natural a morir en les meves mans.  Però no totes igual, n'he reviscut algunes de forma espectacular i d'altres han mort sense tenir ni la més mínima oportunitat. Fins aquí normal. Un cas especialment excepcional és la meva afició a plantar alvocats. Si busques tutorials veus coses molt estranyes: escuradents volant, tècniques difícils... Jo tinc la meva particular i és la següent:

segons internet

1. Compro un alvocat que sigui ufanós, ni dur ni massa tou a la nostra verduleria de capçalera. 
2. Fem servir l'alvocat per fer guacamole, o tàrtar de salmó o simplement en una amanida.
3. Vaig a llençar el ós ( un altre diacrític, ufff)  i m'ho repenso.
4. Surto al balcó, busco una jardinera amb les plantes una mica potxes ( no em costa gaire) i enfonso el pinyol a la sorra.
5. Regar quan hi penses.
6. Sorprendre't quan surt un brot i regar amb assiduïtat, ara sí.
7. Oblidar-te de regar-lo o deixar-lo a fora a l'hivern.... i que estiguin a punt de morir.
8. Entrar-lo a casa i que revisquin...

Aquesta és la meva tècnica de plantar alvocats. Bé, només han sigut dos i el segon a aparegut per sorpresa avui i fa més d'un pam ( no l'havia vist). Aquest ha sigut el detonant per fer aquest post. Apa us deixo quatre fotos ( no en tinc més del alvocat i el seu procés).

primer brot de l'alvocat

creixent, creixent

trasplantar sempre és un risc

i no ho havia vist ;)

uiii que ha sortit aquí al costat?

Fa dies

és de fa molts dies i feta amb el mòbil però l'he trobat a l'Ipad i m'ha fet gràcia

Acabo de penjar aquesta foto perquè fa dies que no faig cap post i mira... així que mentre seguia mirant fotos a l'Ipad  anava dictant-me el post mentalment. Quantes vegades no he pensat que bé que m'aniria tenir un xip al cervell què tot el anés pensant ho escrivís. Bé, ja m'estic despistant que no era aquest el post que m'havia vingut al cap. Ja veig que acabarà per ser un post d'aquells que faig de tant en tant que comença aquí i després va cap allà i finalment acaba a la quinta forca i no era el que tenia pensat. Ara m'ha vingut al cap un que vaig fer que pràcticament era escriptura automàtica - si quan acabi d'escriure en tinc ganes busco l'enllaç, sinó doncs no. Sempre em passa penso més ràpid del que escric i quan arribo a les lletres adequades ja estic pensant una altra cosa. Ara m'ha vingut al cap el suc de meló i plàtan que m'he menjat per sopar: uhhh estava boníssim i no porta calories.

Torno a la idea inicial de post que me'n vull anar al llit a llegir una estona i no m'hi posaré mai. Són les 11 i a les 10 ja tenia aquesta intenció. Escric més ràpid del que puc i faig més faltes tipogràfiques que mai, hauré de corregir. Sempre em faig moltes , però avui m'estic superant. Doncs, res que tot això venia que mirant les fotos que tenia al mòbil he trobat la que us he penjat i  altres de diverses. Des d'un entrepà dels més normals del món (per explicar que era massa petit amb un whatsup) a fotos més o menys mones fets a la platja i pujades a l'Instagram. Fins i tot hi porto fotos de bombetes, endolls o el que sigui que necessito recordar. Això ara , qui més que menys ho fa però jo tinc el mal hàbit de nos passar aquestes fotos a l'ordinador i estic segura que quan canvií de mòbil ( que espero que encara trigui sinó és que em caigués un Iphone5 del cel, cosa que dubto)  en perdre algunes que em sabrà greu.

I ara no sé que més volia explicar, que m’he distret corregint el text. Apa us deixo quatre fotos i me’n vaig a llegir  que Xoc de Reis te molts pàgines.

Upps, jo només recordava un post d'aquest raros però veig que són uns quants.

I avui què?

Doncs...potser algun dia ho explico, això de les fotos... però que quedi clar que treballo i aquests dies massa!

Avui he vist

temps de flors

Per conèixer la ciutat o per redescobrir-la. Carrers, places , placetes, pujades i escales que feia temps que no visitava i que no recordava que coneixia.
Si en voleu més, les fotos de la Rita

La Bruna

Segueixo sense temps, per tant us deixo una imatge del dia. La Bruna a la platja.

Sota la morera

Com que no tinc temps ; el meu dia en una imatge.

*- -*--*--*--*--*--*

PS.Tenint en compte els comentaris que heu anar deixant; dir que el dia a passat entre trucades, cotxe amunt i avall i trobades amb gent. Però hi ha hagut 20 minutets de relax a una gelateria d'un poble perdut amb un batut de llet merengada i com que sempre porto la càmera a la bossa, he aprofitat. Us asseguro que he treballat i quina setmaneta que porto!

El balcó

Com que vaig de bòlit i no tinc temps de relaxar-me us deixo una imatge de les floretes del balcó; que és on m'agradaria estar asseguda llegint...

Feinada

Ja veieu que últimament tinc el blog abandonat. Les raons ( llegeixis excuses) són diverses:

• És un moment especialment complicat a la feina ( aquest és el moment on ens juguem la feina de tot l'any)
• Tinc l'Outlook en estat d'hibernació i treballar és una odissea.
• Fa bon temps i em ve de gust passejar i llegir al balcó amb el solet a la cara.

Això sí tinc un munt de post pendents que no em comprometo a fer, per si de cas. Tot i així en faig la llista coma recordatori que tinc feina pendent:

1. Encara no he parlat de Sant Jordi i de les nostres adquisicions, ni del fantàstic vespre voltant per la Rambla de Girona i passejant pels voltants de la catedral.
2. La ressenya de T de Trampa, de l'alfabet del crim.
3. Les noves caixes de "cobra't tu mateix " del Decathlon.
4. Que per fi ja és primavera de veritat i que tinc el balcó ple de floretes.
5. Una crida desesperada per tornar al meu Outlook a la vida.
6. Tinc una paraula encantada pendent, ja en parlarem: llengot.
   

Com que per ilustrar tot això necessitaria moltes fotos; us he deixat una imatge de l'estany de Banyoles, o del cel de Banyoles... no sé.

Bon Sant Jordi a tots i a totes

S'acosta Sant Jordi...

Què compro???!!!

Joan Salvador Gavina. Richard Bach

Un relat breu, brevíssim amb prou feina 60 pàgines mal comptades que ens mostra una manera d'entendre el món i la vida. Joan Salvador, una gavina que no vol regir-se per les lleis de la seva espècies. Que no vol viure només per subsistir que cerca alguna cosa més. Com aquesta passió i aquest esforç el porten a ser expulsat del clan, però també a conèixer noves formes de viure, a no saber-se únic però sí especial. Un cant a la llibertat, a l'esforç personal i a la persecució dels propis objectius.

Un best-seller dels anys 70 escrit per un expilot de l'exèrcit americà, un llibre per llegir en una estoneta i per tornar a creure que les nostres pròpies possibilitats.

De compres

Ahir la tarda varem tenir la gran idea d'anar a comprar al Makro. Per qui no ho sàpiga el Makro és un supermercat de venta a l'engròs per poder-hi comprar cal que siguis autònom o que tinguis una empresa, la gent assalariada com nosaltres no hi podem anar; però com que a la família sí que hi ha autònoms en tenim la targeta i molt de tant en tant anem a comprar com si en comptes de dos,a casa fóssim família númerosa.

Carreguem de diversos productes que no es fan malbé amb celeritat o pitjor que sí que es fan malbé ràpid ,però que a casa duren res i menys. És aquesta la manera com acabem amb 24 llaunes de tonyina, 12 paquets de sucre, un paquet de 32 kiris o 10 litres de sabó per la roba. A mi m'encanto mirant les coses més tontes i inútils per casa nostra. Disfruto veient els pots de api ratllat de 3 quilos, corro per mirar els retoladors mida familiars per pintar menús a les pissarres o els paquets de 100 gomes de nata. Ja ho sé, és una tonteria però no ho puc evitar, em fa gràcia com si tingués 10 anys i no hagués entrat mai en un super. Al final però, torna el senderi i acabes tornant aquella paella de 8cm de diàmetre, que és molt mona però amb prou feines hi cap un ou ferrat o deixant de banda l'espàtula per remenar el bol que fa un metre d'alçada i només serveix per fer truites de Record Guinness.

Tot i així no me'n vaig saber estar de fer un parell de fotos. La primera a la cervesa amb gust de Vodka o el Vodka amb gust de cervesa. No em va quedar clar, però el nom sol ja val la pena. I la segona em va deixar amb el dubte.. Normalment quan compres alguna cosa a l'engròs acostuma a reduir-se el preu, però això de les calories no ho sabia.

Tinc una nova joguina: la BlackBerry Storm

Com molts de vosaltres recordareu, bàsicament perquè durant un mes no vaig parlar de res més, per Nadal Internet es va morir al intentar canviar de companyia. Orange ens va fer una p....... i ens vam quedar sense Internet un mes. No cal entrar en detalls ,que ja us vaig avorrir prou en el seu moment. Com que sóc així de rancuniosa, vam decidir que no volíem tractes amb Orange i això incloïa els mòbils que feia anys i panys que els teníem amb ells , des que era Amena. Aquesta setmana passada vam canviar de companyia i ara sóc de Vodafone. Això té una cosa bona i és que he canviat de terminal de telèfon i com que la Palm estava en hores baixes ( només s'engegava fent reset) ,ara tinc una nova joguina.

La tinc des de dijous i encara no sé massa bé com va. Ja sincronitzo amb l'Outlook ,això va ser fàcil però els senyors de Vodafone s'havien oblidat de gestionar la meva alta de dades i encara no tinc @, tot i que des de divendres puc accedir a Internet ( dijous no podia). Tinc problemes amb el correu i com dèiem quan erem petits i no anava la tele: "no és nostru ,és d'ells". Però ara ja no tinc tant clar si és "nostru" o no. Si algú té un bitxo d'aquests i sap com configurar el correu, agrairia ajuda. I sinó, hi dedicaré mitja setmana santa però ho aconseguiré!!!

PS: ja tinc mms i @.

Avui el dia comença així...

descobrint estrelletes per valorar els post. Us agrada?

Capvespre

Feia un cel preciós dissabte passat a Girona, no us sembla?