La persiana o com fer bricolatge i no morir en l'intent

Heu canviat mai una cinta per pujar la persiana? Doncs nosaltres no hi havíem fet mai fins aquesta tarda. Quan tens mig menjador a les fosques alguna cosa has de fer i els tutorials de bricolatge que hi ha per internet ajuden bastant. 

Aquí teniu el brico-reportatge fotogràfic.  Com que n'hi ha una a cada banda i les dues cintes quedaven diferents hem hagut de fer doble feina, la segona ha sigut un pim- pam. i és la que hem aprofitat per fotografiar. 

Tot i així si algú necessita ajuda , millor anar directe al tutorial que hem trobat. És una mica d'estar per casa però a nosaltres ens ha anat perfecte.

El Profesor de John Katzenbach i Calor desnudo de Richard Castle

He posat aquests dos llibres junts perquè tenen una característica comú. Són llibres pels seguidors d’aquests autors, i si no ho sou, no crec que siguin llibres per vosaltres.

El Profesor. John Katzenbach

El Profesor de John Katzenbach, autor de El psicoanalista, Un final perfecte  i  La Historia del loco -llibre que llegeixo actualment- el vaig comprar a Camprodon durant  les vacances. Les experiències anteriors amb aquest autor havien estat positives i per tant era una bona elecció. El tema prometia; una noia raptada a la que tanquen en un soterrani i ho emeten per internet . Un professor jubilat és  l’únic testimoni del seu rapte i  la seva única oportunitat d’ajuda.  El llibre però no m’ha convençut, l’he trobat massa poc creïble. Començant pel protagonista i les seves xerrades amb els familiars morts que l’ajuden i guien i acabant amb la resolució del llibre. No passa res si es llegeix, a molta gent li ha agradat, però no el puc posar com a referent de l’autor.

Calor desnudo. Richard Castle

I que dir d’en Richard Castle, escriptor de best-sellers, ara ja amb el segons llibre de la Nikki Heat, basada en la detectiu Kate Beckett, musa de l’autor i  a qui acompanya a la resolució dels crims, i d’on treu les idees. I és que qualsevol que sigui fan de la sèrie,  ha de llegir  els seus llibres. Òbviament, si no sou fans de la sèrie de televisió, el llibre perd el 90% del seu encant i millor trieu-ne algun altre.

1Q84. Haruki Murakami

Primera incursió en el món Murakami. Buscaba una cosa diferent i allà estava, a punt perquè el compres i decidis que en penso. Vist que seguit des primer volum va venir el segon, queda clar que em va agradar.

No entraré a explicar arguments, això ja ho ha fet tothom; explicaré les meves sensacions que en general, són positives. L’autor mica a mica et va fent entrar a la historia de cada personatge, d’una banda l’Aomame i d’altra en Tengo, i també et va introduint mica a mica en un nou món, passem de 1984 a 1Q84 tal i com ho defineix l’Aomame, tot es semblant  però amb petites diferències. Van apareixent la resta d’elements i personatges, començant per  la Fukaeri i el seu llibre “Crisalide d’aire” que en Tengo reescriurà per ajudar a guanyar el premi d’autors novells,  i l’Ushikawa, que al tercer llibre alternarà protagonisme amb els dos primers, i la mestressa de la mansió dels salzes i en Tamaru, en Komatsu, el grup Sagigake, el profesor Ebisuno, la gent  petita… Tot un univers que atrapa i fa que en vulguis saber més.

La manera com estan estructurats  els llibres, amb capítols alterns entre els personatges, ajuda a mantenir el ritme. Ara t’interesa més l’Aomame, o en Tengo, o l’Ushikawa, però sempre voldràs saber més.