dijous, 26 de juny del 2008

Relats conjunts: Metropolis

Porto un quart d'hora intentant penjar el post. Ja sé que és una anada d'olla, que l'he fet xerrant pel Messeguer amb la Joana i mentre escoltava a ma mare a la radio( té un programa de llibres a una emissora local) però ja que m'havia decidit ,com a mínim deixar penjar-lo no? Senyor Blogger si us plau ,ara sí.

Aquest vegada, sembla que ha anat. Doncs apa, aquí teniu un altre relat conjunt.




Zummm, zummm, zummm
- I el sofà? Què és aquest soroll? I per què estic aquí lligada!? Les llums!!!! I Ahhh que està passant....!!!
Mireia, tranquil•litza’t, respira fons, així a poc a poc. Un... dos...tres... deixa anar l’aire. Una altra vegada: un...dos...QUE PUNYETES ni dos ,ni tres ni vint-i-tres ,no em puc tranquil•litzar! Com he anat a parar aquí? .Estava asseguda al sofà fent zapping . Ara ho recordo,però segueixo sense entendre res. De mica en mica. A veure, he arribat a casa... la Bruna m’ha vingut a rebre amb salts i lladrucs.Fins aquí ,com sempre. Estava cansada; el dia a la feina ha sigut dur i m’he assegut al sofà. En Martí en ara no havia arribat , he engegat la tele. No feien res d’interessant,que estrany! He començat a passar canals, quin avorriment...
-clap:premsa rosa,
-clap.:futbol
-clap-:televenta
- clap: una peli en blanc i negre
Aquí m’he quedat, la peli em sonava, ciència-ficció en blanc i negre...AHHHHH! Sóc a la peli!!!! Com he anat a parar aquí?Bé, relaxa’t i pensa com sortir . A veure, estic lligada? No.Però aquesta llum que va amunt i avall no em convenç molt ,i si la toco i em fulmina. Es clar que estic dins del cos d’una mena d’androide, tampoc no em pot passar gran cosa, o si? No pot anar pitjor:només estic dins d’una peli i no sé com sortir. Doncs apa,posem fil a l’agulla i en marxa. Si em moro- o em cortocircuito- ja ho notaré
Frrrrrrrrrrrrr-frrrrrrrrrrrrrrrrrr
NOOOOO !!!!!!! I això moll.... perquè tinc la cara xopa, ecss Bruna perquè em llepes... Aiiii truquen a l’ intèrfon!

13 comentaris:

  1. Això et passa per adormir-te mirant una pel·lícula. :)

    Molt bó. M'ha agradat

    ResponElimina
  2. Ja ho diuen que els somnis són reflex de la realitat, i si l'únic que has vist era la pel·li aquesta, pots somniar qualsevol cosa!

    ResponElimina
  3. Buff! Un d'aquells somnis angoixants! Són els pitjors! Per sort t'has despertat abans de descobrir què els passa exactament als androides que toquen llums estranyes!! hehehe

    M'ha agradat! Una mica d'estrès a primera hora ajuda a despertar! :)

    ResponElimina
  4. Ostres! ja no sóc la primera. Ahir vaig entrar, em va costar molt carregar la teva pàgina, vaig fer el comentari i em va dir que "tu tia" anava a penjar el comentari. Era la prime, no és pas tant anada d'olla! em pensava déu sap el que. M'ha agradat

    ResponElimina
  5. XD Un somni ben estrany, i un relat molt divertit :)

    ResponElimina
  6. Sort que ha despertat, quina angoixa! Sort de la Bruna tan carinyosa...

    ResponElimina
  7. Quin no parar! M'agrada aquesta rapidesa, i a sobre l'escrius parlant pel messenger i escoltant la ràdio... molt bó, molt bó!
    Salut!

    ResponElimina
  8. quin estrès de somni! ara, aquests són els que més es recorden :P

    ResponElimina
  9. ei, juraria que hi he deixat un comentari que deia, que el sopar segur que t'habia sentat malament i sort de la Bruna, si no, ves a saber on fores....diferent de tots els que he llegit, si senyora!

    ResponElimina
  10. jajajaja! tens un estil molt diverit i amè. m'ha agradat :)

    ResponElimina
  11. Merci a tots i a totes ( estic d'un políticament correcte pujat, fa por i tot) per passar pel blog i llegir la meva proposta.He passat per casa de tots i sempre em sorprenen els diferents relats que vaig trobant.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions