dissabte, 15 de novembre del 2008

Fer catúfols

Fer catúfols segons el diccionari on-line de l'Enciclopèdia Catalana vol dir figurativament repapiejar.

La veritat és que ni fer catúfols ni repapiejar són accions que ens agradi a cap de nosaltres; però ja que en un moment o altre acabarem fent-ho , com a mínim que siguin expressions boniques. Sovint apliquem aquestes expressions a gent gran, per voler dir que els errors que es cometen són coses de l'edat. Però ,i que coi és un catúfol? Doncs jo no en tenia ni idea i el diccionari m'ha tornat a ajudar:

1CONSTR Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sense fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous, efectuar dragats o transportar materials, en omplir-se en la part més baixa del recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada.

Mai no havia sabut com es deien aquests estris , diria que ni tant sols m'havia parat a pensar que tinguessin un nom i ara sé una paraula nova. Això ja ho té ,que quan comences a buscar a un diccionari; sobretot si és de paper, t'acabes entretenint amb paraules que no havies anat a buscar. Tampoc descarto que això sigui només un problema meu, que em costa poc encantar-me. Acabo d'adonar-me que el verb encantar, seria una meravellosa paraula encantada , i mai més ben dit. Deixo d'enrotllar-me que potser ja començo a fer catúfols i em costa poc que se me'n vagi el sant al cel.

bans d'acabar però , fer-me ressò d'una iniciativa del blog El meu país d'Itàlia on estan fent la recopilació d'un Diccionari afectiu de la llengua catalana i demana la col·laboració dels bloggers per escollir les paraules. Jo ja estic pensant la meva proposta.


5 comentaris:

  1. Confirmo que no ets només tu. Jo sóc molt lent buscant als diccionaris (els de paper), sempre trigo a trobar la paraula, però és que a més, en la recerca em trobo d'altres paraules pel camí que em criden l'atenció, i miro què signifiquen. No tinc solució. Ara com que ho miro per internet vaig més ràpid, però no té la mateixa gràcia ni de bon tros.

    ResponElimina
  2. A casa la meva àvia ho deia molt fer catúfols i fa temps també vaig buscar-ho. Ara estic més content que un Gínjol... i per cert saps què és?

    ResponElimina
  3. Jo també li havia sentit dir a la meva iaia, "fer catúfols"
    L'altre dia em deies que tenim gustos literaris similars , i tens raó, ja he començat el llibre del Villaró i fa bona pinta!
    Pel que fa a allò que em deies del blog, ufff! Sóc un zero a l'esuqerra amb la informàtica. Veurem si m'ajuden a casa i m'ho proposo.

    ResponElimina
  4. xexu: ja veig que no sóc l'única que s'encanta
    jordi: ei, ei sé què és? Ho van comentar un dia la radio. Potser també es convertirà en una paraula encantada

    mireia:això del blogger no es tant complicat com semblai una vegada has creat el blog, només és anr escrivint. Així i tot,si necessites ajuda no dubtis en enviar-me un correu. No en sé massa però per començar algun problema t puc solucionar.

    ResponElimina
  5. Jo que em distrec amb qualsevol cosa, imagina't amb un diccionari, si em passava abans quan es buscaven els telèfons a la guia, em distreia mirant cognoms que em feien gràcia. Com a l'espai internet del TN migdia del diumenge ho vegin, el teu bloc que és força mediàtic, tornarà a sortir i ara serà a la tele. Fer catúfols, repapiejar, ja és una `paraula molt de TV3, ves per on, a partir d'ara no diguin, fer catúfols. Ja m'imagino a Ventdelplà, com diuen d'algú que fa catúfols. Ei! jo també sé que és un gínjol, que els Barcelona no som tan pallussos.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions