dissabte, 17 d’octubre del 2009

Una altra proposta de Relats Conjunts

Ara feia molts mesos que no m'afegia a un Relats Conjunts i quan vaig veure la imatge vaig pensar que seguiria igual, però ahir al vespre conduint em va venir una idea i aquí ho teniu.




En un moment de lucidesa va pensar que els seus records es fonien i s'esquinçaven. Es sentia tant petita ... Una llàgrima gran i salada va rodolar-li galta avall i va somriure. La Clara ja no podia recordar ni el nom de la  cruel malalatia que rebregava els seus records

14 comentaris:

  1. Ostres, que dur, però molt impactant! M'ha agradat molt l'efecte que causa, et felicito!

    ResponElimina
  2. que dur Mireia! però m'ha agradat. Un bon relat.

    ResponElimina
  3. Com un llampec els teus mots! ben escrit!

    ResponElimina
  4. Joder, MIreia! M'encanta! Adoro els relats així, curts, concisos i copsadors...

    ResponElimina
  5. Ostres!! Molt bo!! Dius moltíssim en poques paraules.
    Clar, dur... i trist, però molt ben escrit.

    ResponElimina
  6. Si el que escrius pogués fer-se o succeir en la realitat... renoi, renoi...Curt i selecte.Anton.

    ResponElimina
  7. Veure com es fonen els records; fer un reset...
    Bona idea...

    ResponElimina
  8. curt però contundent, com un cop, sorpresiu, sense esperar-s'ho... felicitats

    ResponElimina
  9. Ha de ser molt dur adonar-se'n. Bon relat!

    ResponElimina
  10. Uala! Ostres, quina idea... però és que tal qual l'he llegit, i he mirat el quadre, se m'han remogut moltes coses a dins! És trist, eral, impactant, intens... En serio, jo també et felicito molt!

    ResponElimina
  11. M'haas tocat la fibra. Preciós relat. Curt i expressiu al 100%.
    Salutacions

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions