diumenge, 12 de desembre del 2010

La primera pràctica. Albert Villaró

Fa un temps ja vaig ressenyar un llibre d'aquest autor, Blau Prússia . Va ser una descoberta inesperada , una compra per casualitat i un llibre que em va agradar força. La compra d'aquest segon ha estat més intencionada, volia veure si també m'agradava i res a veure amb el primer. No, no és dolent això que dic només que el primer era una novel·la de lladres i serenos , una història de crims i assassinats i aquest és una història petita. Bé, més aviat dues.

Villaró aparca els seus policies i assassins i els canvia per un jutge de crims del SXVII i un estudiant de viola a finals dels SXX. Dues històries petites que comparteixen un lloc i una sonoritat. La població de Lagrau acull les dues històries, dues vides, dues maneres d'entendre i de veure el món separades per tres segles. Dos rèquiems enllacen els dos protagonistes. En Roger participa en un curs de Música antiga a la mateixa ciutat on tres segles enrere el jutge de crims Peremàrtir i el Mestre de capella Joan Areny viuen els moments convulsos de la Guerra dels Segadors.

Tot i que en les primers capítols em va costar entrar una mica a la història – potser perquè vaig perdre el llibre i vaig trigar uns dies a trobar-lo – a mesura que passen les pàgines el relat es fa més interessant i la història et va embolcallant. Els personatges es fan més properes amb els seus neguits i les seves alegries, amb els seus dubtes i contradiccions...

Una història curta, no arriba a les 300 pàgines, que passa de forma ràpida i planera.

8 comentaris:

  1. Jo vaig llegit Blau de Prússia i em va agradar molt. I la veritat és que aquest també té bona pinta...

    ResponElimina
  2. Blau de Prússia a mi també em va agradar.
    Gràcies per parlar-nos d'aquest altre

    ResponElimina
  3. No he llegit cap dels dos. Els tindré en compte!

    Ei, has començat les filles del fred!!! A veure quèe t sembla. Jo estic apunt d'acabar-lo i m'està encantant!

    ResponElimina
  4. N'he sentit dir alguna cosa... i he sentit dir que aquesta cosa pintava prou bé. Mirarem la infinita-llista i li buscarem un racó!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Bé, pel que dius sembla que pot ser molt interessant... Però tinc una llista tan llaaaaarga!!... De totes formes, sempre està bé tenir llibres "en reserva" :-))

    ResponElimina
  6. El tinc a la llista. Vaig llegir fa poc una crítica a la Vanguardia o sigui que un altre al piló...sembla el piló de la planxa :)

    ResponElimina
  7. Carme i Mireia: aquest és bastant diferent però també m'ha agradat.

    Kweilan: espero la teva ressenya

    Rits: l'he penjat ala barra lateral però encara no l¡he començat a veure si aquest cap de setmana m'hi poso

    Sànset: les llistes són incabables

    Assumpta:sempre cal tenir-ne de reserva, no fos cas :)

    Joana: tots dos pilons costa de baixar; però un és més agrdable que l'altre

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions