dilluns, 14 de febrer del 2011

Negres tempestes. Teresa Solona


Fa uns dies que vaig acabar el llibre, diria que cap a una setmana , i ara ja tinc el que estic llegint el cap. Per anar bé he de fer el post abans de començar el següent llibre, o si més no abans d’entrar-hi del tot perquè sinó les sensacions es desfan, perden consistència i els llibres es desmereixen. El llibre em va agradar i ara, després de tant dies i sobretot del nous personatges que han ocupat el seu lloc em queda tot llunya. Intentaré fer el post amb cara i ulls però no em comprometo a res.
L’assassinat d’un catedràtic d’Història de la Central emparentat amb la família d’un ric industrial català fa que tots els mecanismes de la policia  es posin en marxa . Norma Forester sembla la persona més indicada pel cas ;antropòloga de formació ,policia per  vocació i ben dotada per les relacions socials. El cas és una mica delicat i sembla que es parteix d’un punt mort: el catedràtic no tenia enemics coneguts i a més patia una malaltia terminal. Aquesta circumstància ,la manca de testimonis i d’ evidències físiques en el lloc dels fets i la pressió mediàtica i política faran que  tot plegat no sigui gens fàcil.  Tota la trama policial estarà amanida pel caràcter dels seus companys de feina i per la seva peculiar familia.
Teresa Solana crea un personatge de novel·la negra dels que a mi m’agraden. Un policia  amb les seves particularitats. Com en el cas de Montalbano o de Brunetti, Norma Forester també és una policia ubicada en una ciutat concreta, amb un familia concreta i amb un caràcter i una visió del món particular. Aquest és el darrer llibre d’aqueta autora però no descarto buscar-ne els anteriors.

3 comentaris:

  1. Ai, caram!!... entre el meu "descans" i l'enfosquiment de pantalles, no havia comentat aquest post... i pel que dius pot ser un llibre molt interessant :-)

    Creus que m'agradarà? (parlant clarament... no m'agraden si hi ha sang i fetge o si es passen amb escenes de sexe)

    Pobre home... si no tenia enemics i, a més, estava malalt... cas complicat...

    ResponElimina
  2. Assumpta: jo també tinc els blog i els blogs ben abandonats.

    No et preocupis per la sang i el fetge que no es poblemàtic. crec que et prodria agradar. A més té una familia molt surrealista que fa riure bastant

    ResponElimina
  3. Si el recomanes, m'ho penso més. La Teresa Solana em va decebre profundament amb Un crim imperfecte. I no per l'argument, que estava bé, sinó per la llengua...
    Vinga, farem un esforç!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions