dissabte, 21 de maig del 2011

L'home que dormia al cotxe. Nil Barral

No sé si m'ha agradat poc o molt.L'he llegit ràpid , m'ho he passat bé, però la història en si no m'ha entusiasmat. Anem a pams, vaig decidir llegir el llibre per dues raons. La primera, em va cridar la voluntat d'anonimat de l'autor i la segona és que serà el primer d'una sèrie i seria un èxit, que sense que serveixi de precedent,  que comenci a llegir un autor per la primera novel·la.
El fet del misteri de l'autor em va despertar la curiositat i vaig decidir comprar el llibre amb la ingènua esperança de descobrir qui és. Jo, que sóc incapaç de reconèixer l'estil d'un autor en concret, que em poses un fragment d'un autor dels meus habituals i si no hi surt el personatge de torn sóc incapaç de reconèixer-ho. Com us podeu imaginar, ni una petita pista de qui és. Si algú ho sap...
El llibre és com una presentació dels personatges. Vas descobrint el les poques pàgines del llibre tots els que crec que formaran part dels habituals. El nostre protagonista és en Nil. Em recorda a un Poirot, pagat de si mateix. Ex- policia  que es dedica a investigar per un companyia d'assegurances comparteix la seva vida amb un ben plantat matemàtic amb molta paciència. Tot i així, cau simpàtic i el seu humor et fa somriure i desitjar no ser-ne l'objectiu. La seva educació fa que - a diferència de Poirot- es reservi prou de compartir les seves opinions. La seva secretària, asmàtica, eficient i em mala bava l'hi és el contrapunt ideal.

Una professora de tall i confecció separada segueix pagant durant anys l'assegurança de vida del seu marit que va marxar de casa i viu en un cotxe. Quan troben a l'home assassinat , la companyia d'assegurances per la que treballa Nil s'olora joc brut  i posa al nostre investigador a càrreg del cas. Serà la vídua i s'estalviaran de pagar-li un picossada?

 La presentació dels personatges l'he trobat agradable, entretinguda i molt àgil. La història de fons ja l'he trobada menys interessant, tractada molt per sobre i  amb un fina precipitat. Tot i això, em fa l'afecte que a la propera novel·la sense la necessitat de les presentacions serà millor.  Nil Barral ? tindrà una segona oportunitat per convencem, i crec que no em decebrà.

3 comentaris:

  1. Noia, tot el que en dius me'l fa absolutament atractiu!!

    El deuen tenir a les biblioteques? Potser és molt nou, oi?

    ResponElimina
  2. Tant misteri em desperta molta curiositat. Això de no saber qui és l'autor... això no m'ho poden fer, home! L'he vist algun cop a la llibreria i m'encuriosia, però no sabia res de tot això que expliques. Em sembla que m'esperaré a veure com evoluciona la sèrie, ja ens ho explicaràs, i a veure si m'interessa després posar-me al dia.

    ResponElimina
  3. Assumpta diria que encara no, és molt nou.

    XeXu: quan llegeixi el segon ja ho explicaré. Si el llegeixes i ets millor detectiu que jo, que no costa gaire, ja m'ho explicaràs

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions