divendres, 13 de març del 2015

Les coses no han canviat tant

 Hostalric, un dia indeterminat de l'any 1987

Una Mireia de 13 anys i que estudia 8è d'EGB surt de l'escola i va cap a casa tot  venent números de l'excursió de final de curs

-Bona tarda! Que em compra un número per l'excursió de fi de curs?
- ¡Niña, eres una mal educada! Que te has creido no hablarme en español- diu una senyora a qui no conec i que passava pel carrer.

Resultat. La Mireia de 1987 va decidir prendre com a norma no canviar més de idioma amb algú que visqui a Catalunya i l'hi parli en castellà.


Barcelona, 11 de març de 2015


Una Mireia de 40 anys i que segueix parlant només català.

-... pero és que no entiendo porque han de dejar esos papeles en los coches- em diu la senyora de l'Ajuntament que escombrava el carrer- pero  a ti que te parece?

- Doncs, no ho sé...suposo que  és la seva feina- l'hi contesto per no ser maleducada mentre espero un company de feina a la porta de l'edifici on hem quedat.

-Luego soy yo que lo he de recoger.

La conversa s'allarga en contra de la meva voluntat fins que es para, em mira i em diu:

-Tu no hablas español?
- Sí. I Tu català?
- No, no muy bien.Y porque no me hablas en español, si yo te he hablado en español.
- Doncs perquè ja ens entenem.
-Pero es que es de mala educación hablar en catalán si yo te hablo en español.
-Doncs jo parlo català.
-¿Así que no vas hablarme en español? Pues si no me hablas en español, no hablo mas contigo.

Al·leluia- vaig pensar- Doncs així, que tinguis un bon dia!- vaig dir.

-Si ya veia yo que tenias un carácter así!- i va marxar remugant.

Resultat. Seguiré parlant única i exclusivament en català sempre i quan el meu interlocutor visqui aquí i  aquí no l'hi agradi :

Que tingui un bon dia!



15 comentaris:

  1. molt bé, tots hauriem de seguir el teu criteri.....jo també estic canviant de costums que ells no miren gens per tots nosaltres, a qui no l'hi agradi que si posi fulles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que es tracta d'una minoria, la majoria de gent en té prou en que ens podem entendre

      Elimina
  2. No puc entendre perquè creuen que l'educació ha de ser només d'una banda...

    Sobretot quan viuen aquí. Sempre ho hauríem de fer així... Sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja he dit a en Joan es tracta d'una minoria però no deixa de fer-me enfadar

      Elimina
  3. L'espanyol no ha estat mai llengua d'imposició, deia aquell. Però és de mala educació parlar en català si et parlen en espanyol. Conclusió, el català és una llengua secundària que s'ha de sotmetre totalment a la general de l'estat. Afortunadament, penso que comentaris com aquests són minoritaris actualment. No em malinterpretis, jo també he tret bilis en llegir-te, però no podem extrapolar aquest cas a un comportament general, penso que hi ha majoria de gent respectuosa.

    Per altra banda, aplaudeixo la teva decisió, aplaudeixo el teu coratge i aplaudeixo el post, que és molt molt gran. Jo també vaig decidir parlar català sempre, i això faig. I no ens faran canviar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu, es tracta d'una minoria però no per això menys molesta. Et fan sentir com un ciutadà de segona casa teva.

      Elimina
  4. Això de la mala educació parlar català a Catalunya a mi ja em fa fàstic...
    Ben fet, Mireia, tu si que demostres educació, sense enfadar-te, sense dir res dolent i fins i tot desitjant un bon dia... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenia cap intenció d'entrar amb una discusió, només em faltaria això però tampoc volia baixar del burro. El seu idioma és tant bo com el meu, ni més ni menys i si ella no està diposada a acceptar-ho....

      Elimina
  5. Es indignant! Anem a casa seva i els imposem la llengua que han de parlar! Ah calla... que no es casa seva, que es casa nostra... Ah calla, que no els imposem que només escollim el que nosaltres parlem...

    ResponElimina
  6. ostres, reconec que sóc de les que canvia d'idioma a l'instant. I em fa molta ràbia fer-ho, xò encara no he aprés a fer-me valdre en la meva llengua. Els vostres exemples em fan recordar que és ben necessari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una amiga i companya de feina que canvia sempre, sempre. És independentista però quan entra a un bar o aun restaurant fa canvi radical d'idioma :). A Barcelona passa més.

      Elimina
  7. No es pot parlar espanyol, per que no existeix, la llengua espanyola no existeix, en tot cas, serà castellà. Amb quina cara algú li diu maleducat a un altre?

    ResponElimina
  8. Joana, paraules literals de la senyora:español! Vaig pensar que si li deia el que tu em dius potser la cosa es complicaria una mica :)

    ResponElimina
  9. Sempre estem igual, es pensen que estem al seu servei. Encara com la despatxes amb bona educació, i un somriure. I és que els hem acostumat malament.
    A vic, els immigrants parlen català perquè la gent sempre els hi ha parlat en català, i n'és un molt bon exemple.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions