La Rachel agafa el tren cada dia i i observa les vides d'aquells qui veu des de la finestra: la parella jove i benavinguda, el senyor que passeja el gos... Un entreteniment la mar d'inofensiu, o no? Entre els seus preferits hi ha la Jess i en Jason, la parella perfecta. Un dia però, veu quelcom que la deixa parada. I ara, tot ha canviat? La Jess i en Jason no són tant perfectes? La Rachel ha de fer com si no hagués passat res o potser cal actuar?
La noia del tren parteix d'una premisa interessant i engrescadora, el resultat però ja no és tant. Tot i que la hsitòria és interessant i ens aporta els girs inesperats que cal esperar, la escriptura no atrapa. El llibre està escrit en diverses veus però són tant similars unes de les altres que algun cop he hagut de retornar a l'inici de capítol per saber qui era el narrador. Masses pàgines repetitives per fer enfasis en la psicologia del personatge principal es fan pesades i tedioses. De cop, un gir interessant a la història et torna fer entrar en la novel·la però no dura massa i tornes a voler llegir en diagonal per avançar ràpid.
Tot i ser un llibre de fàcil lectura i per passar l'estona, m'ha decebut. No tant per la història en si, sinó perquè crec que hauria estat una bona novel·la si la qualitat de l'escriptura hagués estat milllor
Si estigués millor escrit i no fos tan repetitiu, i sobretot si no se li hagués donat tant de bombo, que tothom l'ha llegit, i francament acabes pensant que no n'hi ha per tant. A mi em va enganxar força en el moment de llegir-lo, però ja veia que no és un llibre que maduri bé, que amb el pas del temps t'adones que no n'hi havia per tant, i això crec que ho hem acabat constatant els lectors habituals (no els que llegeixen un llibre cada dos anys) que l'hem llegit.
ResponEliminaA MI HAN VA RECORDAR UNA "PELI"ANGLESA AN BLANC I NEGRA.... EL PRINCIPI,SI ESPOGUEM LA "FILO",ES MOLT SIMILAR,PEL MEU GUST,ES QUE VOL AMAGAR QUE NOMES ES UN "BETSELLER".
ResponEliminaXeXu, ja vaig veure que a tu t'havia enganxat força. Jo vaig ser concient que la cosa grinyolava quan en porta mitja pàgina d'un capitol vaig haver d'anar a veure qui era el narrador. Per molt que s'expliquin els mateixos fets, el to, la perpectiva... i hauria d'haver quelcom que fés que no dubtes...
ResponEliminaOlivia, ser un bestseller no té perquè ser dolent... aquest però per al meu gust l'hi falta un punt de qualitat