dijous, 21 d’abril del 2016

El que no et mata et fa més fort (Millenium 4), de David Lagercrantz



Canvi d’autor en la saga mantenint els principals personatges i  incorporant-ne de nous per una nova història. Aquesta s’inicia amb la mort d’una eminència en intel·ligència artificial. No és mal tema, i hi apareixen  l’espionatge industrial,  la situació del món periodístic on es troba la revista Millenium, filtracions policials…
Però alguna cosa no acaba de lligar. Potser sóc jo, però no em crec el que m’expliquen. Alguns personatges són tant i tant bons (o dolents) que més que un llibre de novel.la negra sembla de còmic de superherois.
I a partir d’aquí  res és el mateix, no crec el que llegeixo i per tant no entro a la historia que m’expliquen.  L’he llegit. No passa res per llegir-lo, però no puc dir que acabi satisfet com va passar amb els anteriors llibres d la saga, més aviat he acabat decebut.

1 comentari:

  1. La veritat és que no pensava llegir-lo, però en vaig mirant ressenyes per veure si m'ho repenso. Els altres tres sempre m'han semblat sobrevalorats, i com sempre dic, dels tres s'hauria de fer un sol llibre amb la tercera part de les pàgines, i seria un bon llibre. Canvi d'autor... no em sembla una solució viable, només una demostració de que el món editorial no vol deixar escapar les mamelles de les que mama, i de vegades es passa de frenada.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions