La piràmide de fang. Andrea Camilleri

Títol: La piràmide de fang ( La Piramide di fango)
Autor: Andrea Camilleri
Traductor: Pau Vidal
Editorial i any:  Edicions 62, 2017
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 251

Per énesima vegada en aquest blog hi apareix la ressenya d'un llibre d'en Camilleri. No recordo ni on ni quan vaig descobrir el comissari Montalbano però el que sí que sé, és que  és un dels recurrents a la meva llista. No acostuma a ser a la de pendents perquè mai no passa gaire temps entre la compra i la lectura. Sempre passa davant de  molts altres. Perquè? No us ho sabria dir però m'entreté, em diverteix i m'agrada. En Camilleri escriu bé, lleuger però ben escrit. Les trames són entretingudes, amb molt d'humor i a vegades amb un toc surrealista. Tot  i que no ens movem mai del mateix territori, dels mateixos personatges i de la mateixa realitat no se'm fa gens avorrides. Camilleri  descriu a la perfecció l'entorn social  de la inexistent Vigata i fa que els personatges siguin creïbles. Alhora que ens explica una història de ficció, ens fa un retrat de la Sicília real on la màfia, la corrupció i la política tenen unes relacions , diguem-ne, peculiars.  Suposo que una altra raó per la que els Montalbano vam apareixen a casa és que Edicions 62 els va  editant quasi tots en català, i amb una bona traducció de Pau Vidal. En Camilleri és molt prolífic als seus 92 anys i sovint és complicat seguir-li al ritme. La piràmide de fang és del 2014 i ja  n'ha escrit 3 més.

En aquesta ocasió en Montalbano s'enfronta a un assassinat d'un treballador d'una constructora. El troben mort dins d'una canonada, només vestit amb la roba interior i amb un tret a l'esquena.  El mort resideix molt a prop de les obres, en un lloc apartat on hi ha poques cases. Ha fet el recorregut que el separa de casa seva amb bicicleta. Les primeres indagacions d'en Montalbano les fa a  una casa propera on unadona gran que ven queviures i menjars il·legament l'hi explica algunes xefarderies sobre la dona del moart. Sembla  que no  era l'esposa perfecte i que tot es redueix a una qüestió de banyes però, tot és el que sembla? O a Vigata sempre cal pensar una mica més enllà?

Com en cada ocasió que llegeixo un Montalbano  us el recomano. També és cert que si algú vol començar  a llegir-los crec que seria millor fer-ho cronològicament.  Tot i que cada cas és diferent i té un principi  i un final al mateix llibre, sí que és cert que els personatges van evolucionant: tant en edat, situació com caràcter.

✅✅✅✅