Títol: Ready Player One
Autor:Ernest Cline
Traductor: Lluís Delgado i Rosa Borràs
Editorial i any: Edicions 62, 2018
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 508
Estic friqui, friqui; perquè negar-ho. M'ho he passat la mar de bé llegint aquest llibre. Fins fa 4 dies no en sabia la seva existència ni la del seu autor, tot i la pel·li apunt d'estrenar-se de l'Spielberg. Van ser uns parell de casualitats les que me'l van fer caure a les mans. Bé, caure...caure....no, que el vaig anar a comprar expressament però digue-m'ho així.
El llibre és una distòpia que es desenvolupa a l'any 2045. En una terra desolada, plena de guerres, fam i amb una crisi energètica sense precedents. L' Oasis és un món virtual on la majoria de població passa bona part del seu temps. Quan l'excèntric Halliday, creador multimilionari de l' Oasis, mort sense hereus comença un joc de pistes per aconseguir la seva fortuna. El propi Halliday deixa a les seves últimes voluntats que la primera persona que tingui un avatar a l' Oasis i que sigui capaç de trobar l' Ou de pasqua que hi ha amagat, serà el seu únic hereu. Com a úniques pistes deixa un vers i un Almanac amb tot de cites i pensaments que ha anat escrivint al llarg dels anys. Wade Watts és un adolescent asocial i sense recursos que passa la major part del seu temps connectat a l' Oasis i que com molts altres es convertirà en un gunter ( un buscador de l'ou). Quan és el primer, 5 anys després de la mort de Halliday ,en desxifrar la primera pista tot canviarà.
RPO és un llibre entretingut,que passa molt bé, potser una mica per adolescents. Està farcit de referències a pel·lícules, música, sèries, còmics i sobretot videojocs de finals dels setanta i els vuitanta. No en coneixia la meitat, especialment del videojocs, però tot i així m'he divertit molt llegint-lo i moltes referències m'han fet gràcia. Aquestes referències les trobem sobretot a la primera part del llibre i en algun moment se m'han fet una mica feixugues, però res que no es pugui superar. A mesura que el llibre va avançant és va convertint en un llibre d'aventures com els d'abans. Una mica a a l'estil Dan Brown per joves. Canviem les referències a obres d'art clàssiques i teories de la conspiració per programadors de videojocs o pel·lícules dels 80 però la idea és similar. Això no és dolent en sí mateix, garanteix un bon entreteniment i tenir-te enganxat a les pàgines del llibre fins que l'acabes.
Potser no serà un llibre de gran literatura però crec que és prou reeixit com perquè m'ho hagi passat bé, que no sempre es pot dir.
✅✅✅✅
Has fet la ressenya que hauria fet jo si fes ressenyes. ;-D
ResponEliminaEfectivament, és un llibre entretingut i divertit que explica una història més o menys convencional però amanida amb tot de referències als 80's que t'enganxen. M'ha agradat això de que és un "Dan Brown per a joves", no m'ho havia plantejat però ara que ho dius trobo que tens raó. Jo també m'ho vaig passar força bé llegint-lo.
Doncs veig que coincidim perfectament, tant en la puntuació com en la valoració general. I en Mac també hi està d'acord, em sembla que és un llibre fàcil de catalogar, i que les virtuts i defectes més notables que té generen un ampli consens. M'ho vaig passar molt bé llegint-lo, veig que ho compartiu! Ara a per la pel·li, no?
ResponEliminaVeig que l'efecte Xexu recomana un llibre es més fort que l'efecte Pons, què hi farem... Tot sigui per acostar a la gent als llibres de ciència ficció que sembla que fan molta por a molta gent.
ResponEliminaTal com dius es una mica Dan Brown i per això em temo que amb l'adaptació a peli passarà el mateix que amb els Brown, que no poden captar l'estil del llibre i acaben sent pelis regulars.
Nois, veig que coincidim bastant. Pons, no t'enfadis és que a vegades llegeixes coses molt friquis i no les veig clares. ;)
ResponElimina