En català, si us plau

Estic enfadada, extremadament enfadada! No volia fer cap post sobre política perquè aquest blog és de llibres però no me'n he pogut estar. Cada vegada la política em desenganya més, estic totalment desencantada i ni tant sols he seguit la campanya. Però com tots sabeu és impossible desconnectar-se completament i hi ha algunes coses de les que escolto que em sulfuren i el tractament del català és una d'elles.

El dimarts al matí tot anant cap a la feina escoltava la radio i com era d'esperar parlaven del debat del dilluns. Quan en Rajoy es va a posar a reivindicar l'ús del castellà a l'escola ja no em va fer massa il·lusió, però en el moment que diu que a Catalunya es multa per retolar en castellà ja no sabia si riure o plorar. Jo estava parada fent cua a l'autopista ( dels peatges de les quals prefereixo no parlar) i tot al meu voltant i havia rètols estil: Citroën Eurocasión: coches de ocasión , segunda mano i geréncia,Vendemos pisos....Dels 5 o sis rètols que jo veia en aquell moment només n'hi havia un en català!!!

Sembla mentida que en el SXXI encara hàgim de fer militància per defensar la llengua, que hàgim de justificar-nos per parlar la nostra llengua a casa nostra i que ens hàgim de sentir dir que discriminem el castellà. Jo sóc partidària de la coneixença de quantes més llengües millor, però que no em diguin que no ens cal una política lingüística proteccionista. No ens caldrà quan pugui comprar tots als llibres en català en el mateix preu i al mateix moment que en castellà, quan pugui anar al cinema proper a casa i no haver de fer 40 Km per veure una pel·lícula amb la meva llengua, quan els jocs d'ordinador hi surti el català coma llengua d'elecció, quan els jocs educatius infantils els nens tinguin l'opció del català i només de l 'anglès i el castellà... quan tot això passi deixaré de fer militància de l'ús de la llengua.

Un món sense fi. Ken Follett

El comentari ja arriba una mica tard, ja que un llibre com aquest que ha generat tanta expectació se'n parla ja abans de que surti al mercat, i per tant ja hem sentit comentaris de tot tipus.

En qualsevol cas la meva opinió particular es de que el llibre m'ha agradat i enganxa. Trobaràs personatges bons i dolents, desgraciats i afortunats, que no ho seran perquè així ho vulguin sinó potser només impulsats per la situació. El llibre passa el segle XIV però es el de menys, l'autor l'havia de posar a un moment i agafa aquest, un bon moment ja que llavors passem de l'edat mitjana amb el seu immobilisme cultural i social a un renaixement amb descobriments a tots els àmbits, canvis a l'estructura social, i per amanir-ho tot hi posem la plaga de pesta que assota Europa aquesta època. Aquest còctel per un bon escriptor i amb tot el temps per preparar-ho, com ha estat, ha donat un bon llibre, entretingut i que us recomano.

Només un parell de detalls: No és "Els pilars de la terra, segona part", no rebusqueu massa en la documentació del llibre, ja que si espereu una obra mestra o una novel.la historia rigorosa potser us decebrà. En cas contrari, endavant.

El setè camió. Assumpta Montellà

Avui toca fer un post una mica especial, és el primer cop que faig una ressenya i que ser que possiblement l’autor ( l’autora , per ser exactes) la llegirà. L’he anat deixant però algun dia o altre l’havia de fer. Doncs apa, som-hi!

El setè camió és una llibre d’història , un llibre d’història de veritat i no una novel·la històrica. L’Assumpta ens explica la seva investigació sobre l’evacuació dels tresors de la República guardats a una mina de La Vajol, i com la llegenda oral explica que un dels camions es va perdre i on va anar a parar el seu contingut. Ens porta de la mà al llarg de tota la seva recerca sobre què hi ha de veritat i què de llegenda en aquesta història. No us explicaré res més de la recerca perquè aneu descobrint-ne els passos mentre la llegiu.

La història el setè camió, és una bona historia... però el que mi més m’ha agradat es poder veure les diferents tècniques que utilitza per la recerca.Com a partir d’informacions orals ( de gent que va viure la història en primera persona o els seus descendents ) i l’estudi tant de bibliografia com de recerca d’arxiu es van buscant les peces del trencaclosques perquè tot encaixi i sobretot m’ha encuriosit el fet de com es trien un fets per investigar. Suposo que en un primer moment hi ha un interès personal, però quines històries són susceptibles una recerca que permeti anar més enllà i quins no. Com s’escullen els temes d’un recerca, sobretot quan es treballa amb temes tant concrets i tant vius encara en el record de la gent. Suposo que no és el mateix estudiar l’antic Egipte ( on només pots treballar amb bibliografia i objectes) que intentar descobrir una història d’un passat més recent on tothom encara té la pell molt fina...

En resum, El setè camió m’ha agradat, perquè ens permet reconstruir una part de la història poc coneguda per molta gent de la nostra generació i ho fa d’un forma amena i distesa.

A més Assumpta, fas trampa, només amb el pròleg ja em tenies contenta; em vas permetre tornar a recordar els anys de facultat quan en Mom Marquès ens parlava de trivium i el quatrivium, dels mestres de la república o ens portava a l’arxiu del bisbat. M’ho vaig passar molt bé a les seves classes. La ruta de l’exili no ens va portar a fer-la però, es clar que jo estic parlant de ja fa uns quants anyets.

Premi? UN PREMI!!!

Com tots sabeu, corre el premi Arte y Pico, un dels molts premis-memes que van pul•lulant pel món. I ja el tenim, gràcies a l'Ariadna del laberint; merci.

No acabo d’entendre perquè ,però aquest és un premi que ha aixecat moltes passions ( no he dit pas que fossin bones). La veritat és que sembla que l’única finalitat de la seva autora és fer-se propaganda ( que és molt legítim) afegint a les bases l’obligatorietat de posar el seu link. Aquí com que a vegades són una miqueta emprenyadors no li farem cas i només posarem allò que volem; que sí que és el link de la persona que amablement ens ha donat el premi.

L’altre condició del premi era passar-lo a 5 persones juntament amb les normes. Amb això tampoc li farem cas. Però per compensar-vos us posaré el link de 3 blogs que en parlen

• Bona nit i tapa’t
• El blog d’en Jordi i la Marta
• Aristòcrata i obrer

I va, passarem el premi amb la mateixa intenció que és va crear fer propaganda , "and the winner is...... "

Ara va de debo. Joana

Així doncs us passo el link d’un blog nou, on riureu molt amb les aventures i desventures de la Joana. Ups!! Me'n falta un . Doncs com que haviem de ser 5 links i no els tinc tots us poso el link d'uns que sí que es mereixen un premi ,per fer-nos patir i disfrutar

Els que es mereixen un premi

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

Com la majoria de nosaltres, jo també vaig passant per Tens un racó dalt del món i intento resoldre els jocs literaris. Aquesta vegada però, en Tibau ens demana col·laboració i no li farem un lleig.

Aquest és l'any Rodoreda i per tal d'encetar-lo ens proposa un joc. Es publicaran 60 fragments a diferents blogs de la xarxa i cal que descobriu quins són els que pertanyen a La plaça del Diamant i quins no . Per poder trobar tots els fragments cal que aneu al seu blog ( a dalt teniu el link). Una vegada tingueu la resposta només cal enviar-la a jesusimaite@gmail.com.

Aquí teniu penjat al fragment corresponent:

50. No m’ho diguis més això, ja saps que no suporto la teva mirada quan discutim; gairebé sento com uns segons riquíssims se m’escapen dels dits.

Per tal de que ningú no tingui la temptació de donar la seva opinió sobre el fragment , aquest serà un post sense comantaris.

Va animeu-vos i molta sort a tots!