Relats Conjunts: Dona desconeguda

L'última proposta de Relats Conjunts. Aquesta vegada he sigut breu, a veure que us sembla.

Que s'han pensat! Però que s'han cregut?! Dir-me que no a mi, la millor soprano de tots els temps. Jo que he cantat a l'Opera de Paris,a la Fenice , jo que he rebut les millors crítiques i els millors elogis. Dir-me que no a mi, a Mi! Que sóc de caràcter difícil? Jo, de caràcter difícil.! Que dotze dotzenes de roses vermelles i una ampolla de Don Perignon els dies d'assaigs és excessiu? Però qui es pensen que sóc?!!

-Roland, porta'm a l'Hotel! I sense sotracs, que se'm desfà el pentinat!

El noi del pijama de ratlles. John Boyne

El llibre que tothom recomana, parlis amb qui parlis tothom diu que està tant bé, amics, blocs, la sogra, la dentitsta,..., així que no queda més remei i l'hem de llegir.

És un llibre petitonet i sencill de llegir, explica la vida d'en Bruno, un nen fill d'alt militar alemany que ha de deixar la seva feliç vida a Berlín i anar a viure al desèrtic Out-Witch on són només ells sols, militars i gent que va vestida amb un pijama a ratlles. A partir d'aquí desenvolupa el relat, explica la història del pare militar i la familia, no tothom d'acord amb el nazisme, parla de l'holocaust, però tot des del que veu el nen protagonista i que, per la seva dolça innocència (o que es un nen malcriat i egoista com diu l'Anna de Biblosfera, per no donar altres opinions més cruels), no fereixen la sensibilitat i seguim amb el llibre sencill, tot això es dona per sobreentés, vosaltres entendreu que passa, el nen no ho enten.

No el puc titllar d'obra mestra però si dir-vos que el llegiu, si ho voleu es pot llegir en una tarda sense problemes, i no crec que ningú digui que no li ha agradat.

Brian Freeman - Acosada

Brian Freeman, Patricia Cornwell, Henning Mankell,..., tots autors que fan llibres de misteri, són bons per llegir, posen intrigues bones, narració bona i ràpida.És a dir, llibres que són agradables de llegir, et mantenen el misteri, enganxen i compleixen, tret d'exepcions que no és el cas.

Per un autor que ha fet tres llibres (i que els he llegit tots) que el posi al costat d'aquests altres autors vol dir que es bó (de fet, el seu primer llibre va tenir uns quants premis de crítica i lectors), però no deixa de ser un llibre de policies i assassins, de fet el policia és en Jonathan Stride i també la seva companya Serena Dial, protagonistes de tots els seus llibres (com fan amb Montalbano, Scarpetta, Wallander o Dalgliesh).

L'anècdota del llibre és la Noemí Alba, una noia de Barcelona que va guanyar un concurs que va fer Círculo de Lectores amb el seu segon llibre "Venganza" i que l'ha posada com una de les protagonistes del llibre, secundaria, però l'autor la va visitar i l'ha incorporada al llibre, tot un puntàs.

I les vacances què?

Fa dies que vull escriure sobre la setmaneta que vam passa a terres russes però no em decideixo. Abans de marxar em vaig endur una llibreta per anotar-ho tot: impressions, anècdotes i tot allò que fèiem i deixàvem de fer per tal de poder fer una crònica detallada però com us podeu imaginar no vaig passar del primer dia. On només vam agafar l'avió , vam arribar a Sant Petersburg i vam anar a sopar. Això sí , set pàgines, set ,de la llibreta .És petitoneta però set pàgines donen per força. Ara però, no sé com posar-m'hi. Una crònica detallada de cada dia pot ser massa, massa llarg, massa feixuc . En resum massa! Això fa que m'hagi de replantejar la manera d'abordar-ho perquè el que sí tinc clar és que després de 3 anys sense vacances , d'aquestes n'he de deixar constància.

Tinc ganes d'explicar moltes coses. Tot el que vam veure, els palaus, el metro ,les catedral ortodoxes. Que estranys que són els russos i que raro que parlen i escriuen. Com ens van posar una multa al metro de Sant Petersburg, com n'estava de farta de menjar sopa, amanida de col i un segon normalment dolent i com vam agrair la recomanació d'un self-service rus. També tenia ganes d'explicar-vos d'on venen les matriuskes i que ja no les trobo tant lletges, bé fins i tot m'agraden! Que a Sant Petersburg hi ha nits blanques i que hem passat fred, i hem anat a una missa ortodoxa i ....

Però no acabo de posar-m'hi! Seguiré intentant-t'ho!

Passeig de diumenge en un dimarts laborable

M'he despertat a quarts de set, em Martí no estava al meu costat, feia una estona que s'havia aixecat perquè se li havia acabat la son. Sentia baixet el 3/24 a la cuina i el clac-clac de la cullera picant el bol . M'he aixecat, descalça amb els ulls plens de son.

-Bon dia!

-Què fas desperta? És molt d'hora

-No tinc son. Esmorzes?

-Sí una mica.

Fem el cafè a fora el balcó, asseguts al banc. Al carrer hi ha silenci i s'hi està fresc. Passa un senyor amb un gos amic de la Bruna i la Bruna plora quan el veu passar. Després s'aixeca i s'asseu davant nostre i es posa a fer moneries.

-Vols anar a la platja?

-Bub, bub

Pantalons curts, la platja, un passeig, el sol sortint, la mar tranquil·la..... un passeig de diumenge en un dimarts laborable.