Un premi d’estiu

Fa molts dies que no rebíem cap premi i ens ha fet il·lusió. Hem triat una mica a penjar-lo perquè estic molt mandrosa i tinc vint-i-cinc mil ( ara m'he passat tres pobles) post pendents i no trobo el moment. Doncs res que encetarem vitrina -que amb el canvi de look no està posada- i passarem a repartir premis. Sí, ja ho sé, no ho deia i fa lleig no ser agraït. Qui ens ha otorgat el premi ha sigut 2rodes de Diari sobre pedals. I ara només ens queda fer el repartiment....i els guanyadors són :

Xexu i Jordi per estar tot l'agost de guàrdia i mantenir l'esperit de comentarista de blogs viu durant la letargia de les vacances.

Caprabo amb Eroski

No sé si al Sr. Caprabo ara està amb el Sr.Eroski o no, i la veritat m'hauria d'interessar ben poc . Per des que aquest dos tenen aquesta mena d'idil·li que les coses no xuten. No sé exactament com afecte això al Sr Eroski però al Sr. Caprabo ja no és el senyor d'abans . Cada vegada és menys detallista, ja no té de tot i molt ; sinó que ara no tinc tomàquet d'aquesta marca, ara haurà d'escollir una altra marca de magdalenes , que d'aquestes no en tinc. Ui, la pasta que tant t'agradava...no ja no la tindre més: però mira liquido les existències amb un tres per dos. I la cura personal! No cal ni que en parlem: lleixes mig buides o buides del tot,cues infernals a la caixa, palets pel mig, caixes sense posar a les lleixes i per terra just davant d'allà on haurien de ser, però només que mig metre més avall. No féssim l'esforç de col·locar-ho!

Resumint que cada vegada el Sr Caprabo s'assembla més al Sr. Mercadona però a preu d'or. Potser ens haurem de començar a replantejar un canvi perquè pagar el low-cost a preu de Bussines no és una bona idea,i menys amb els temps que corren.

Relats Conjunts: Dona desconeguda

L'última proposta de Relats Conjunts. Aquesta vegada he sigut breu, a veure que us sembla.

Que s'han pensat! Però que s'han cregut?! Dir-me que no a mi, la millor soprano de tots els temps. Jo que he cantat a l'Opera de Paris,a la Fenice , jo que he rebut les millors crítiques i els millors elogis. Dir-me que no a mi, a Mi! Que sóc de caràcter difícil? Jo, de caràcter difícil.! Que dotze dotzenes de roses vermelles i una ampolla de Don Perignon els dies d'assaigs és excessiu? Però qui es pensen que sóc?!!

-Roland, porta'm a l'Hotel! I sense sotracs, que se'm desfà el pentinat!

El noi del pijama de ratlles. John Boyne

El llibre que tothom recomana, parlis amb qui parlis tothom diu que està tant bé, amics, blocs, la sogra, la dentitsta,..., així que no queda més remei i l'hem de llegir.

És un llibre petitonet i sencill de llegir, explica la vida d'en Bruno, un nen fill d'alt militar alemany que ha de deixar la seva feliç vida a Berlín i anar a viure al desèrtic Out-Witch on són només ells sols, militars i gent que va vestida amb un pijama a ratlles. A partir d'aquí desenvolupa el relat, explica la història del pare militar i la familia, no tothom d'acord amb el nazisme, parla de l'holocaust, però tot des del que veu el nen protagonista i que, per la seva dolça innocència (o que es un nen malcriat i egoista com diu l'Anna de Biblosfera, per no donar altres opinions més cruels), no fereixen la sensibilitat i seguim amb el llibre sencill, tot això es dona per sobreentés, vosaltres entendreu que passa, el nen no ho enten.

No el puc titllar d'obra mestra però si dir-vos que el llegiu, si ho voleu es pot llegir en una tarda sense problemes, i no crec que ningú digui que no li ha agradat.

Brian Freeman - Acosada

Brian Freeman, Patricia Cornwell, Henning Mankell,..., tots autors que fan llibres de misteri, són bons per llegir, posen intrigues bones, narració bona i ràpida.És a dir, llibres que són agradables de llegir, et mantenen el misteri, enganxen i compleixen, tret d'exepcions que no és el cas.

Per un autor que ha fet tres llibres (i que els he llegit tots) que el posi al costat d'aquests altres autors vol dir que es bó (de fet, el seu primer llibre va tenir uns quants premis de crítica i lectors), però no deixa de ser un llibre de policies i assassins, de fet el policia és en Jonathan Stride i també la seva companya Serena Dial, protagonistes de tots els seus llibres (com fan amb Montalbano, Scarpetta, Wallander o Dalgliesh).

L'anècdota del llibre és la Noemí Alba, una noia de Barcelona que va guanyar un concurs que va fer Círculo de Lectores amb el seu segon llibre "Venganza" i que l'ha posada com una de les protagonistes del llibre, secundaria, però l'autor la va visitar i l'ha incorporada al llibre, tot un puntàs.