Un lloc incert. Fred Vargas

La meva primera novel·la de la Fred Vargas, i no serà l'ultima. Desconeixia aquesta autora i la seva prolífica obra. Sort que sempre hi ha algun blogger que em descobreix coses noves. Merci Assumpta! Em sembla que el comisari Adamsberg , s'afegirà a en Montalbano, Brunetti i companyia i em farà recorre una nova part d'Europa perseguint assassins i caçant lladres.

El comissari Adamsberg assisteix amb disgust a una trobada de policies europeus a Londres . L'ultima nit a la ciutat passejant amb uns col·legues anglesos es troben per casualitat al bell mig d'un cas estrany: 17 peus tallats a l'alçada del turmell col·locats a l'entrada del cementiri de Highgate. Tot i que tornen cap a França, ja se sap que en les novel·les de detectius els casos estranys sempre persegueixen al detectiu protagonista i aquest no té perquè ser menys.

Un novel·la entretinguda i que m 'ha fet passar una bona estona. Afegeixo Adamsberg a la llista d'habituals

Impossible ?!

Altres literatures

Sóc molt limitada pel que a gustos literaris fa. Normalment llegeixo novel·la de ficció i d'aquí no em moc. Sóc conscient que em perdo un munt de textos interessant però la mandra pot més que jo i em costa molt embrancar-me amb altres gèneres,però ahir em vaig decidir.

Vam anar al Saló del còmic ,no hi havia estat mai i va ser tota una nova experiència. No només això ,sinó que no sóc lectora de còmics ni llibres il·lustrats. En Martí, i mira que fa més d'una dècada que vivim junts, encara es sorprèn de tant en tant ;i no acabava d'entendre com podia ser que mai hagués llegit cap còmic. Mai, mai ... potser no és la paraula , però si que és un mai de forma assídua. Per època podia haver llegit El cavall fort¸en Micky , el TBO ... però no, els recordo vagament. Recordo l'Ot el Buixot ( que era bastant surrealista) també alguna aventura de Tintín o de l'Astèrix. En Micky i el TBO també els recordo, fins i tot una cursilada que llegien les meves amigues que es deia Esther ( disculpes avançades per si hi ha algun/a fan). De més gran tampoc no he estat assídua ni a la Mafalda, ni a la Maitena ni de El Jueves. ( no en dic més perquè només conec aquests). No hi ha cap raó , però la qüestió és que sóc una perfecte analfabeta pel que fa a aquest tipus de literatura. Així doncs, ja em veieu ahir passejant de parada en parada sense saber on mirar ni què comprar. Va ser tota una nova experiència i em vaig firar. Vaig comprar Persèpolis a veure què, potser trobo una nova afició. També van caure un recull del déu de El Jueves i un Asterix per en Martí que fa temps que buscavem.

La clau

Finalment som divendres, tinc unes ganes boges que arribin les tres de la tarda i comenci el cap de setmana. La setmana ha estat dura. Bé ,com les últimes darrerament. Necessito els dies de festa per recuperar. Arribo a l'aparcament de l'oficina una mica abans de l'hora de començar. Perfecte! Carrego el cotxe amb allò que necessito i quan arribi la Y. ja podrem marxar, penso. Encara no hi ha moviment i jo vaig d'aquí cap allà. Tinc la bossa i el portàtil al seient de l'acompanyant. Millor que tanqui el cotxe i només deixi el maleter obert perquè no hi ha ningú i la porta del garatge dona directament al carrer. Arriba la Y. Recollim quatre coses més i ja podem marxar.Arriba un altre cotxe i el meu fa una mica de nosa per passar. Un segon, dic, i tanco la porta del maleter.

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!
 

Claus, bossa, mòbils, diners, portàtil.... tot dins al cotxe i les claus al maleter. Tot el matí de mala bava ( ho sento Y), emprenyada amb mi mateixa per tenir tant poca cura. I el pobre Martí que ja el veus anant a buscar la clau de recanvi a casa i conduint els 60 Km que ens separen de Barcelona! Avui ja m'ha passat l'emprenyada però ahir estava ....

Cada vegada explico coses més rares al blog.

Galeria d’imatges

Cada vegada utilitzo menys la galeria d'imatges de l'office o Sant Google per il·lustrar el blog. Podria substituir el menys pel gens, però potser seria passar-me. De tant en tant furto les imatges de les portades dels llibres que llegeixo o la imatge que il·lustra el relat conjunt, però deixant de banda aquest casos, són estranyes les ocasions en què no utilitzo fotos meves per acompanyar els textos. Tal i com em passa quan escric, les meves fotos són ràpides i poc pensades. Sovint sé què vull fotografiar però sóc incapaç de perdre el temps necessari per fer una foto pensada. Substitueixo la reflexió per una descarrega ràpida de fotos confiant que alguna en surti prou bé.

Amb els anys ,i segurament amb l'anonimat que m'ofereix el món virtual ,ja no em preocupa ensenyar-les i és per això que fa uns mesos vaig crear Avui he vist on no necessito cap excusa per penjar les fotos que em venen de gust. Feia temps que deia que l'havia de presentar en societat però no trobava el moment així doncs aprofito avui que fa mig anyet. Avis:publico poc i sense text però m'ho passo bé fent fotos, tot i no saber-ne gaire, i aquesta és una manera de compartir-les amb altre gent.