Us faig cinc cèntims de tot el que hem visitat i dels paisatges que hem vist. L'ordre és el cronològic de la nostra visita. Cada apartat és un dia de les nostres vacances. Només apte per gent molt interessada o per aquells que cerquin informació per visitar el país.
Farlik Wheel: Visita curiosa, venia de camí des de l'aeroport fins l'hotel i ens vam aturar a fer un cop d'ull .Eren més de les 6 i era impossible fer cap visita durant el dia. La nostra feina de turistes començava realment l'endemà. És tracta d'una mena de noria que porta vaixells d'un canal a l'altra. Hi ha un desnivell important entre canals i poc espai per salvar-lo. El sistema de encluses no és suficient i hi ha fet aquest invent. Visita curiosa, hi ha l'opció de pujar a una embarcació i fer el recorregut de la roda. Han creat una atracció turística a partir d'una obra d'enginyeria.
Edimburg
Només volíem dedicar un dia a aquesta ciutat que se'n mereix molts més. Van arribar d'hora en tren des de Dunfermline, creuant l'espectacular pont de ferro que travessa el Firth of Forth. Així doncs, vam haver de limitar les visites interiors a monuments i museus i dedicar-nos a fer una panoràmica de la ciutat. El bus turístic ens va ser útils en els desplaçaments i també per fer-nos una idea del que voldríem visitar amb més profunditat en cas que hi tornem.
Castell d'Edimburg: Visita obligada. Hi ha l'opció de fer visita guiada gratuïta en anglès o audioguia ( en castellà). Compteu tranquil·lament unes 3 horetes mínim. Dins del recinte del castell hi ha unes quantes exposicions de temàtica militar i els honors d'Escòcia. Bones vistes. Milla reial:Carrer que va des del castell fins a Hollyroadhouse( residencia de la reina a Edimburg). És l'arteria principal del barri vell. Nosaltres vam coincidir amb el Fringe ( festival de teatre alternatiu) i estava ple de gent anunciant els seus espectacles i fent performances. Un cacau important! El carrer fa pujada i el bus turístic en recorre bona part, interessant per arribar a les parts més allunyades.
Catedral de Saint Gilles: A la milla reial. Interessant la capella del Card amb una boveda força impressionant. Em va sorprendre especialment l'entrada a l'església en portes automàtiques i que al lloc on normalment hi ha la cripta hi hagués una cafeteria. No es tractava d'una església que hagués perdut la seva funció ( en vam veure unes quantes en venda o reutilitzades).
Princess Street Gardens: Jardins situats a la part nova de la ciutat que et permeten tenir unes vistes des de sota del castell. Bon lloc per fer una passejada i relaxar-te amb els peus sobre la gespa ( sinó plou). Ens van sorprendre la quantitat de bancs que tenen i que tots estan dedicats al record d'alguna persona. Ens va semblar estrany i original alhora.
Monument a Walter Scott: Situat al mateix carrer dels jardins Princess Street. S'hi pot pujar i aconseguir una vista panoràmica de la ciutat.
Grassmarket: Plaça on es feien les execucions públiques ,actualment plena de restaurants i pubs.
La ruta de les abadies
Al sud d'Edimburg a la regió dels borders hi ha una ruta anomenada de les Abadies. Són quatre abadies, o el que queda d'elles, situades a pocs quilòmetres unes d'altres. Cadascuna de les abadies pertanyia a un ordre diferent però totes són del SXII i van tenir un paper fonamental en les lluites entre escocesos i britànics. És una ruta interessant per aquells a qui agradin les ruines ( tot i que ben conservades) i amb cert interès per la història.
Rosslyn Chapel: No forma part de la ruta de les abadies però ens venia de pas i en feia gràcia. És una de les poques capelles de culte catòlic que va sobreviure a la reforma. Es tracta d'una petita capella molt treballada i agradable a la vista. Segurament una part de la culpa de la nostra visita la té el Codi Da Vinci. La capella estava en unes condicions deplorables i des que es va fer la pel·lícula el nombre de visitants s'ha incrementat de tal manera que les obres de restauració avancen a bon ritme.
Melrose Abbey: Per mi les més interessant de les quatre abadies que vam veure. L' audioguia( gratuïta) té bones explicacions tant de les restes arquitectòniques com del context històric.
Jedburg Abbey: interessant. També audioguia gratüita. Si ja vens de Melrose es pot fer una mica repetitiva perquè el context històric és el mateix.
Dryburgh Abbey: Només hi ha les restes arquitectòniques. No hi ha explicacions, ni audioguies. Si no et un boig de les pedres, com jo, o no tens un interès especial per el període és prescindible. Tomba de Walter Scott
Scott's View: Mirador en el camí bastant ben indicat. Era el mirador preferit de Walter Scott a la zona, proper a Dryburgh. Està bé com a curiositat i per parar a fer quatre fotos i asseure's a admirar el paisatge una estoneta.
Kelso Abbey: Entrada gratuïta. Està en una plaça vallada. Atenció dijous i divendres està tancada. Només vam veure el que es veia des de la reixa. No semblava res d'especial, tot i que és la més gran de les quatre.
Ruta del Whisky i Inverness
Dia molt mogut sortida de Dumfermline, prop d'Edimburgh i arribada a Inverness, a la costa nord. La pujada cap a la ruta del Whisky vam optar per fer-la per l'interior. El paisatge que vam trobar era agradable. Muntanyes altes arrodonides en un altiplà. La vegetació anava des d'arbres frondosos a les valls a escassa vegetació a les zones més altes.
Destil·leria Glenlivet: Una de les moltes destil·leries de la zona La ruta i les destil·leries estan molt ben senyalitzades. No entenem res de Whisky així dons, només en vam visitar una per veure'n el procés. Es pot fer una ruta completa per la zona. També hi ha destil·leries a la resta d'Escòcia, algunes de molt de renom, però la zona de les Highlands és de les més prolífiques. Visita guiada gratuïta només en anglès ( tenen un fulletó amb una explicació en castellà).Visita d'un mitja horeta o tres quarts amb tastet final. Interessant. També interessant anar a veure la fabrica de barrils, Speyside Cooperage, que hi ha a prop però tanquen els caps de setmana. Òbviament vam comprar Whisky i ara sabem la diferència entre un pure malt i un blend.
Fort George: Situat a prop d'Inverness, Fot George, és una ciutadella que vigila l'entrada de l'abadia. Actualment encara hi ha un regiment de Highlanders. Vam tenir la sort de coincidir amb un dia en què celebraven una festa històrica i tot i que no vam fer la visita que esperaven ens van amenitzar amb tota mena de distraccions. Vam poder veure totes les guarnicions que havien estat al Fort des dels romans i veure una demostració de cadascuna de les seves tècniques de lluita i de parament de campanya. Una exhibició aèria amb avió acrobàtic i paracaigudistes. Una tarda diferent.
Inverness: Ciutat base per molta gent que vol conèixer les terres altes amb profunditat. Propera al llac Ness, a nosaltres ens permetia ser un punt de parada per tornar a baixar cap al sud. El riu on comença el Caledonian Canal, la travessa tota i ofereix panoràmiques prou interessants.
Loch Ness i el camí de les Illes
Loch Ness: tot i no trobar en Nessie vam fer una visita bastant completa: Exposició permanent sobre el llac ( turista total), travessia en barca i visita al Urquhart Castle. El llac ofereix moltes possibilitats de caminades i de rutes paisatgístiques si vols dedicar-l'hi una mic més de temps. El castell no és dels millors que em vist i no està massa ben explicat però el lloc és maco i ofereix una panoràmica sobre el llac. A més vam trobar una mena de boira baixa a primera hora que encara ho feia tot una mica més especial.
Camí de les Illes: Camí que va de Fort William fins a Mallaig on s'agafa el transbordador per anar a la Illa de Skye. Compte! Si voleu agafar-lo a les 18 és l'últim viatge .Nosaltres no havíem mirat horaris i vam haver de refer el camí fins a trobar el pont que permet entrar a l' illa ( 3 hores de viatge). Aquest mateix trajecte es pot fer en un tren de vapor antic, tren jacobita, però cal reserva prèvia.,només n'hi ha un al dia. El camí va resseguint una colla de llacs i està ple de falgueres i arbres alts. En el trajecte pot veure el pont que passa el tren d'en Harry Potter per anar a Hogwarts. L'altre camí de les Illes: si perds el ferry , no creieu que erem els únics, i has de fer la volta. Veus un altre camí que també et porta a la illa de Skye. És el que va de Invergarry a Kyle of Lochalsh on hi ha el pont que comunica la illa per terra. Un camí imponent, de valls profundes i muntanyes altes amb una boira i sense cobertura de mòbil que encara ho fa tot més salvatge.
L'illa de Skye
És la illa més gran de les Hebrides interiors i l'única que s'hi pot arribar per carretera. La població més gran és Portree , poble mariner i turístic amb les cases pintades de colors pastel. A l'illa de cada 10 cases, 3 són Bed & Breakfast, però tot i així tens una sensació de solitud. S'hi poden veure, a més d'aus, una colònia de foques i una reserva de llodrigues. No us podem explicar gaire res més veieu l'apartat Anècdotes.
Castell de Culzean i Glasgow
Culzean Castle: a unes quantes milles al sud de Galsgow i sobre un penya-segat i trobem el castell de Culzean. L'únic castell-mansió que hem visitat. Més que un castell defensiu es tracta d'una residència que recorda més als grans palaus que a una ciutadella. Està situat al final d'un gran parc ( entrada de pagament conjuntament amb el castell) que val la pena visitar. Els locals i van a passar el dia. Horaris de visita encara molt més reduïts que els habituals. Visita guiada gratuïta en anglès, una mica avorrida. Hi ha fulletons a cada sala en diferents idiomes.
Glasgow: Millor accedir-hi en transport públic, el centre és una mica caòtic. La ronda ( M8) passa pel centre de la ciutat i hi ha bastant merder. Van arribar-hi en tren des el nostre hotel amb 10 minutets de trajecte. Només baixar l'estació central ja ens va sorprendre:sostre de vidre i metall i els comerços en fusta fosca. Glasgow és una altra Escòcia, no té absolutament res a veure amb el que havíem vist fins el moment. Tampoc té a veure amb la ciutat industrial i bruta que era fa uns anys. La sensació era que entravem a una New York principis de segle, els seus edificis victorians de pedra vermella o clara, les seves arteries comercials atapeïdes de gent i moviment...Botigues, pubs restaurants, bancs... moviment de gent al carrer. Un canvi. Aquesta primera tarda a Glasgow vam aprofitar per prendre contacte amb la ciutat , i decidir què voldriem veure l'endemà. Glasgow és una ciutat plena de zones comercials, museus, parcs i teatres. Hi ha molt per veure i poc temps per fer-ho. Castell de Stirling i Glasgow
Castell de Stirling: tornem a recuperar els castells fortalesa que havíem anat veient en el nostre recorregut. A poc més de mitja hora de Glasgow cap al nord-est. Aparcament de pagament ( podeu deixar el cotxe a mitja pujada, ens va semblar que de forma gratuïta) però el parquing només són 2 lliure i està a la mateixa esplanda del castell, val la pena). Actualment està en obres i no es poden veure totes les instal·lacions, tot i així val la pena. Visita guiada gratuïta en anglès, audioguia en diversos idiomes. Amb la mateixa entrada possibilitat de visita guiada Argyll's Lodsing, una casa de l'època.
Glasgow: Igual que ens va passar a Edimburg vam optar per reduir la visita a la ciutat a la mínima expressió i per tan només vam fer-ne una visita panoràmica obviant tots els museus interessants que h podem trobar. Vam optar pel bus turístic com a mitjà de desplaçament. Tots anuncien que tenen locució en diferents idiomes, a l'hora de la veritat, si veieu que hi ha un guia a l'autobús desconnecten la locució automàtica i només pots seguir les explicacions en anglès. La visita va incloure :
George Square, lloc neuràlgic del centre de la ciutat.
Catedral de Glasgow: única catedral gòtica que va sobreviure a la reforma.
Glasgow Green: un dels molts parcs de Glasgow. Aquest té d'especial que és propietat dels habitants de Glasgow i que qualsevol i pot portar a pasturar la seves ovelles o rentar-hi la roba ! També s'hi troba el People Palace.
Si teniu mes temps podeu endinsar-vos en un munt de museus o col·leccions privades, com la Burrel Collection o seguir les obres de l'arquitecte Charles Rennie Mackintosh.
