Sota la pell. Llorenç Capdevila

 Advertiment: Per error vaig canviar el nom de l'autor del llibre en el títol i en comptes d'escriure Capdevila, vaig escriure Vilallonga. Ho sento, aquesta errada meva ha generat confusions. Res té a veure aquest autor amb el que va escriure Bearn.

--------------------------------------------------------

Una novel·la i un autor dels que no havia sentit parlar mai. Cercle de lectors oferia un 2X1 juntament amb la d'en Pol Marsà i m'hi vaig animar.

Pau Perellós, escriptor frustrat acabat de divorciar, viu una vida de desordre i caos enmig d'una gran depressió. Amics i metge li recomanen que surti i que conegui gent nova. El dia que es decideix a intentar-ho acabava conduint sol a altes hores de la nit i buscant els serveis d'una prostituta que té una gran semblança amb la seva ex-dona. Passen els dies i Pau és incapaç d'oblidar la Natasha, la prostituta, i decideix sortir a buscar-la. No la troba i els pocs dies descobreix que la policia la va trobar estrangulada i que ningú coneix qui és. Pau la reconeix per un tatuatge ben especial que lluïa al braç. És aquest el punt de partida de la novel·la. Pau s'embranca en una recerca folla per conèixer qui va assassinar a Natasha .

Llorenç Capdevila ens explica aquesta història de recerca d'en Pau, però també la seva evolució emocional així com la història de Natasha. A mesura que Pau va furgant més en els baixos fons de prostitució i la droga;la vida de Natasha se'ns va fent més coneguda. L'autor desenvolupa una novel·la senzilla, sense complicacions ni girs inesperats. Curta i fàcil de llegir proporciona unes hores de lectura pe passar l'estona.

Paraules encantades V:enrevessat

Fa un mes em vaig comprometre a fer una paraula encantada cada dia 11. Un error, segurament! M'he embolicat a fer una cosa que ara no sé com estructurar. Un dia fa temps, vaig decidir posar un adjectiu a un seguit de paraules que m'agradaven. Aquí en teniu la prova del delicte.

Sovint utilitzo paraules que m'agraden. Ho faig sense voler; acostumen a ser paraules amb ressò a infantesa, tendres com bons records.... Quan les acabes de dir ,et queda un regust dolç a la boca i et ve de gust repetir-les en veu alta. No passa sovint, però quan succeeix la paraula m'acompanya alguns dies, potser fins i tot setmanes. De tant en tant ,em ve al cap i penso en com n'és de bonica i com pot ser que l'utilitzi tant poc. Amb els dies però, es va difuminant i va sorgint menys sovint. Es va fonent , es fa petita, petita fins a desaparèixer.

Potser quan em torni a passar, quan de cop m'apareixi una paraula d'aquestes; una paraula encantada, l'escriure al blog, per no oblidar-la .Algunes d'elles segurament no són correctes i moltes no recordo haver-les vistes escrites mai, però m'és igual. No vull que es perdin i caiguin el l'oblit, que es facin invisibles i desapareixien perquè potser, algunes d'elles no les retrobaré mai.

Ja en vaig escriure algunes però vaig deixar-les de banda i el dia 11 de setembre vaig decidir recuperar-les. No espereu paraules estranyes, ni genials. Només paraules que m'agraden i utilitzava o utilitzo però menys del que voldria. La paraula d'avui la vaig veure fa uns dies a Terra de llibres i vaig pensar que seria una bona paraula en què començar. Perquè tot plegat, aquest invent que faig és una mica enrevessat.

 

enrevessat -ada

adj. [LC] Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

 

Aquesta és una paraula que utilitzava bastant en el llenguatge oral però que pràcticament no havia escrit mai. Sovint , quan escric, em decanto més per embolicat, complicat... fins i tot pel barbarisme liat. Però perquè? No ho sé, enrevessat és una maca, està dins del meu vocabulari conegut i utilitzat.. Potser perquè és dificil d'escriure? Potser. Potser perquè sovint quan utilitzo paraules d'aquestes la gent em mira estrany i diuen que parlo "raro", sobretot a la feina !?

Altres Paraules encantades.

Totes les definicions, sinó s'indica al contrari són copiades del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans

 

Ahir o abans i tot

Mirar post antics és una mica com agafar l'àlbum de fotos i anar a munt i avall recordant moments i deixant anar somriures.


( Obro parèntsis, no venia a tomb però a vegades se m'escapen coses. Perquè només fotografiem els moments alegres de la vida? Suposo que són els que volem recordar. Sembla mentida com utilitzem de manera diferent les eines d'expressió que tenim. La majoria de nosaltres utilitzem l'escriptura per tot, compartir i guardar els bons moments, descaboriar-nos quan hi ha quelcom que ens atabala. Compartir la nostra joia, per també la nostra tristor , les enrabiades... Sovint utilitzem l'escriptura com a eina terapèutica. No cal que siguem escriptors per utilitzar la lletra. Amb la fotografia no passa el mateix. Només l'utilitzem per immortalitzar bellesa, joia o sovint per exemplificar quelcom que expliquem. Gairebé ningú dels que no sent fotògrafs portem la càmera sempre a sobre, utilitzem les imatges per exterioritzar el nostre malestar. Suposo que perquè es tracta d'un mitjà que no dominem, però també perquè ni tant sols ens ho hem plantejat. Tanco parèntesis).  

Aquesta retrospectiva de post és una mica deguda al post d'ahir de l'Assumpta i que fa dies que em pregunto qui ve a visitar-nos des de Sant Antonio Texas des de Vila Galícia. Voltant per d'informació del Analitics, de tant en tant em dona, he anat a parar al post més llegits i d'aquí allà i d'allà a més enllà... fins que he acabat rellegint post i comentaris ,amb el somriure tonto a la cara. Últimament no estic molt activa a la blogosfera i algun d'aquest dies que em fa mandra, m'he preguntat fins quan durarà el blog. Avui, després de rellegir coses velles crec que encara en te per una mica, m'agraden els records que hi he trobat.

Barcelona compte enrere. Pol Marsà

És un llibre que no hagués comprat mai sinó hagués estat per la ressenya a Terra de llibres. Sé que és un estereotip, però els autors mediàtics em fan mandra. Segurament em perdo més d'un bon llibre però mira, coses que passen. En aquest cas, la ressenya em va cridar a l'atenció i aquí el teniu.

Hotel Ars. Terrassa. Primera hora del matí. Dos suïcides es troben. Mateix lloc, mateix dia. Dues històries.

Aquest seria el resum ràpid de com s'inicia la història de l'Arnau i en Roger. Pol Marsà d'una forma àgil i ràpida ens introdueix els dos personatges i ens va portant de bracet perquè coneguem quins circumstàncies els han conduit fins a una situació tant extrema. És una novel·la amb un inici contundent. Passa bé, és llegeix ràpid i és entretinguda. Potser un pèl massa previsible pel meu gust però es deixa llegir. El final també m'ha agradat molt: exactament les últimes 13 línees ( ei! Que ningú la comenci pel final, eh?)

Cita con la muerte. Agatha Christie

Feia anys i panys que no llegia res de l'Agatha Christie. Quan era petita, amb dotze o tretze anys, me'n vaig llegir la tota la col·lecció de Molino ( aquells blancs de butxaca). Us en poso la imatge. En un juliol me'ls vaig llegir pràcticament tots. Eren d'una companya de feina de la meva mare i me'ls anava canviant a mesura que els llegia. Sempre m'han agradat els llibres on hi ha algun misteri per descobrir i els de l'Agatha Christie eren l'evolució natural després de llegir els de l'Enid Blyton o els dels Hollister. Feia temps que no pensava en aquests llibres ...

No sé si cal que expliqui com acostumen a ser els llibres de l'Agatha Christie. Hi ha algú que no n'hagi llegit mai cap? Potser sí, però com a mínim segur que alguna de les moltes pel·lícules o sèries que se n'han fet haureu vist. Aquest és un cas de Hercule Poirot ( a mi sempre em ve el cap d'imatge de Peter Ustinov, no hi puc fer més). Una mare despòtica i dominadora mort en una visita a la ciutat de Petra. El que semblava una mort natural va agafant un caire diferent. Tots els seus fills, víctimes del seu caràcter, l'acompanyaven en el viatge. Serà un assassinat? I si ho és, qui serà l'assassí? Com sempre, el nostre modest Poirot acabarà descobrint el culpable.

els clàssics

Escrivint aquest post m'ha passat una cosa curiosa que em passa poques vegades. He tingut un record olfactiu. En mi són més habituals els records en imatges i sensacions, fins i tot els records auditius però poques vegades sento una olor que no hi és. És una sensació estranya, de les que fa una mica de por. Ha estat buscant les imatges dels llibres de Molino, quan Sant Google m'ha ensenyat les imatges... de cop he tornat a sentir l'olor de paper vell, grogós... que feien aquells llibres . Us ha passat alguna vegada, o sóc rara?