El que té la platjeta al matí

Tempesta d'espases i La casa del silènci... una combinació una mica peculiar

Blanca Busquets i George R.R. Martin, res a veure ,sinó fos perquè són els dos últims llibres que tinc pendents de ressenyar. Poc que llegeixo i encara em costa fer les entrades al bloc...

La tercera entrega de Cançó de gel i foc m’ha entretingut 2 mesos, La casa del silenci 2 dies.  He passejat el totxo de 1100 pàgines per tot arreu, les 230 només fins a la platja. He passat de viure aventures fantàstiques a Hivernia a un pis de la zona lata barcelonina. Res a veure, ja us ho he dit sinó fos per què ambdós utilitzen la visió subjectiva dels personatges per  mostrar-nos una realitat complexa, sinó no fos perquè ambos ens mostres personatges grisos amb matisos, sinó fos perquè la passió i els sentiments creen les dues històries , sinó fos perquè tots dos m’han entretingut cadascú a la seva manera. Dos llibres molt diferents que m’han agradat tots dos.

 

 La casa del Silenci.  Tota la nostra història comença amb un violí trobat a un abocador i una nena que descobreix la seva passió per la música. Un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona que té una predilecció per un concert per  2 violins de Bach  i una assistenta que saluda en alemany al bust de Beethoven mentre li treu la pols. És la història del violí, de com va de mà en mà però també de la gent que el toca i dels seus sentiments  i emocions i també dels seus records. Una història petita però universal que val la pena ser llegida.

.Tempesta d’espases. No vull explicar massa res per si no l’heu llegit fa molta ràbia que avancin esdeveniments. Les situacions es fan cada vegada més complexes, els personatges més polièdrics i els fets es precipiten. En resum; entretingut.

Ja no estem de panxing.... ohhhh

Avui paxing

Gata o gossa?

Dimarts  ¼ de 10 del matí. Rebo un WhatsApp d’un nº desconegut acompanyat d'una imatge.

Bon dia Martí. Sóc la .... és que ens hem espantat. El vostre gos estava a l’ampit de la  finestra i estava plorant perquè no sabia donar la volta per entrar. Ara ja està.  L’hem animada i ho ha aconseguit. Ho dic perquè mai l’he vist aquí a la finestra com un gat.

Us podeu imaginar la meva cara de “què, que diu?!! La Bruna a la finestra?!!” Ja ens veus corrent cap a casa. En Martí que treballa més a prop anant a mirar què passava. 

Resumint que tenim una gossa rara que quan té atacs de pànic vol fugir i ella tota xula; va i s’enfila a l’escriptori ( no em pregunteu com, en fa 2 com ella d’alt) i va i es dedica a intentar obrir la finestra, que està tancada del tot i no sabem com ho fa i és que la Bruna és molt intel·ligent  diu el veterinari i nosaltres que no hi trobem cap gràcia que un gos menys intel·ligent amaga el cap entre el sofà i la paret i tira milles... però no a nosaltres ens havia de tocar una gosa intel·ligent, que obre portes i finestres i es fa la suïcida davant del veïns.

  

Ara marxem acollonits a veure quina una més en farà. Aquesta setmana ja portem dos cortines: la de l’estudi, quan va obrir la finestra i divendres com que el tema finestra no va sortir com ella volia ho va provar amb la porta de l’habitació( una altra cortina destroçada).