Panellets 7.0

Desestressant-nos

Stampida

 Hurakan Condor  Shambhala
Furius Baco  Dragon Khan  

Hurakan Condor  Shambhala

Societat Negra. Andreu Martín

Un cap sobre un cotxe, separat del cos. Una familia de camells morta al seu pis. Aquest és l’inici brutal de Societat negra, una novel·la que gira  al voltant de les desconegudes triades xineses que actuen a Barcelona. La policia nacional, els mossos d’esquadra , petits lladres, confidents, un capo de les triades... són els ingredients que aniran apareixent i que ens mostraran una Barcelona diferent i gens  agradable.

Aquesta és la primera novel·la que  llegeixo de l’ Andreu Martín en solitari. Fins ara n’havia llegit les aventures de l’Esquius,  a quatre mans amb en Jaume Ribera.   M’ha agradat, tot  i que el to és molt diferent del que estava acostumada. L’Esquius és un detectiu  més de casa, més amable, amb més humor i aquí Martín ens ofereix un to més de novel·la negra, més seriós, més sòrdid.

 Una bona novel·la per passar una bona estona. Si en voleu una altra opinió en Martí el va llegir abans que jo.

El Polo

Estiu del 1995. Necessitava un cotxe i aquest em va robar el cor. No és el que tenia un motor més potent, no és el que tenia més coses, de fet era el més senzill, no tenia de res ( ni alçavidres elèctrics, ni tancament centralitzat, ni direcció assistida…) però sabia que era aquest.

18 anys més tard puc dir que així va ser, hem viscut moltíssim moments junts i mai ha fallat. Podeu dir que només és una màquina, una aparell per anar d’un lloc a altre, però aquest cotxe ha traspassat aquests límits i ha anat molt més enllà.

Un final perfecte. John Katzenbach

Katzenbach, mundialment famós pel seu llibre “el psicoanalista”, amb el que es va consagrar com a autor de thrillers psicològics, ens presenta un altre llibre, potser no memorable, però sí recomanable.

En aquest tindrem a tres dones, tres pèl-roges, sense relació entre elles – una metgessa d’uns 50 anys, una mestra de 30 i una estudiant de 17 -  però que seran  les víctimes per les que l’assassí serà estudiat i recordat durant dècades. Igual que a “El psicoanalista”, comencem amb una carta.

Un dia bonic i clar , la Caputxeta Vermella va decidir portar un cistell de viandes delicioses a la seva àvia, que vivia a l’altra banda d’un bosc fos i espès…

Segur que vas sentir per primer cop aquest conte fa molts anys, quan eres una nena petita. Però molt probablement et van explicar la versió descafeïnada, en què l’àvia s’amaga a l’armari el llenyataire de la destral esmolada salva la Caputxeta Vermella i evita que el Llop Ferotge se la mengi per sopar. En aquesta versió tot acaba bé. Però aquest no era el final del conte de debò. A l’original hi ha un desenllaç molt diferent i molt més fosc que ha estat objecte d’interpretacions diverses per art de professors i psicòlegs des de fa molt anys.

És molt important que ho recordis durant les properes setmanes.

Tu no em coneixes, però jo et conec a tu.

Sou tres. He decidit anomenar-vos així:

Pèl-roja U.

Pèl-roja Dos.

Pèl-roja Tres.

Sé que totes tres esteu perdudes al bosc.

I com la nena del conte, se us ha triat perquè moriu.

Cadascuna d’elles rep una carta amb aquesta explicació i  augmenta la pressió del Llop Ferotge sobre les tres  caputxetes pèl-roges, cadascuna triada per ser especial, cadascuna ben diferent de les altres. Veurem les seves pors i les reaccions, igual que coneixerem el seu assassí, que té l’objectiu de cometre uns assassinats que siguin recordats i estudiats durant dècades.

El que deia, a partir d’aquí es construeix un thriller ben entretingut.