Fins l'últim moment no vam saber si hi aniríem o no . El temps era insegur i fins a mitja setmana no va semblar que aguantaria. Anar a muntanyeta si plou no té tanta gràcia. Finalment vam decidir pujar al Ripollès, vam enviar un Whatsapp a la nostra casa rural de capçalera i el divendres després de la feina: roba, alguna cosa per sopar, la Bruna i cap a munt s'ha dit.
 |
| Vistes des del llit a Ca la Martra |
Divendres mentre pujàvem plovia i vam arribar a lloc tardet i cansats. El temps just per sopar i anar a dormir d'hora. Quan tens gos, abans d'anar dormir toca el ritual de treure'l. Normalment fa mandra però allà dalt menys. No cal lligar-la , ni fer una caminada per trobar un espai amb herbes i sorra. Tot el que necessites és la bossa per recollir les caques de l'animalot i la càmera. Sí , la càmera ! Sinó has de tornar enrere a corre-cuita per poder fer una foto a una preciosa salamandra.
 |
| Una salamandra prenent la fresca |
Dissabte matí. El dia s'aixeca amb boirines i fresc però amb prou bon temps fer una caminadeta. Ruta decidida! Cotxe fins a l'estació de Planoles i caminada fins a Ribes de Freser. Tornada amb tren fins Planoles altre cop. Els d'Itinerannia diuen que seran unes 3 horetes i un camí fàcil. A dinar a Ribes i a la tarda ja veurem.
Comencem la caminada a l'estació de Planoles amb moltes ganes d'aire pur i fotos de tardor però cal comptar sempre amb l'inesperat.
Continuarà...
