Les coses no han canviat tant

 Hostalric, un dia indeterminat de l'any 1987

Una Mireia de 13 anys i que estudia 8è d'EGB surt de l'escola i va cap a casa tot  venent números de l'excursió de final de curs

-Bona tarda! Que em compra un número per l'excursió de fi de curs?

- ¡Niña, eres una mal educada! Que te has creido no hablarme en español- diu una senyora a qui no conec i que passava pel carrer.

Resultat. La Mireia de 1987 va decidir prendre com a norma no canviar més de idioma amb algú que visqui a Catalunya i l'hi parli en castellà.

Barcelona, 11 de març de 2015

Una Mireia de 40 anys i que segueix parlant només català.

-... pero és que no entiendo porque han de dejar esos papeles en los coches- em diu la senyora de l'Ajuntament que escombrava el carrer- pero  a ti que te parece?

- Doncs, no ho sé...suposo que  és la seva feina- l'hi contesto per no ser maleducada mentre espero un company de feina a la porta de l'edifici on hem quedat.

-Luego soy yo que lo he de recoger.

La conversa s'allarga en contra de la meva voluntat fins que es para, em mira i em diu:

-Tu no hablas español?
- Sí. I Tu català?
- No, no muy bien.Y porque no me hablas en español, si yo te he hablado en español.
- Doncs perquè ja ens entenem.
-Pero es que es de mala educación hablar en catalán si yo te hablo en español.
-Doncs jo parlo català.
-¿Así que no vas hablarme en español? Pues si no me hablas en español, no hablo mas contigo.

Al·leluia- vaig pensar- Doncs així, que tinguis un bon dia!- vaig dir.

-Si ya veia yo que tenias un carácter así!- i va marxar remugant.

Resultat. Seguiré parlant única i exclusivament en català sempre i quan el meu interlocutor visqui aquí i  aquí no l'hi agradi :

Que tingui un bon dia!

Scrapbooking d'inici d'any

Postal endarrerida d'aniversari d'una amiga

Sovint sóc l'encarregada de fer les postals d'aniversari , d'embolicar els regals o de fer petits detallets. Sempre he utilitzat les eines que tenia a mà: cartolines, retalls de paper, goma d'enganxar... ara amb la moda del scrapboking tot és més fàcil. Hi ha un munt d'eines que faciliten la feina, paper i cartolines la mar de bonics. Tot molt car, això sí. Així doncs ara puc fer el mateix que feia combinant els materials de sempre amb d'altres d'especialitzats. De mica en mica vaig fent el meu raconet d'eines que són de molta ajuda i faciliten molt la feina. Per si et falten idees la xarxa està plena de tutorials on te n'expliquen ( si ets capaç d'entendre el vocabulari).  Sobretot faig postals i a vegades també alguna etiqueta per embolicar algun detallet. En el blog n'he publicat algunes : les postals de Nadal, els panellets embolicats...

interior

El que tenen els paper de scrap és que la majoria són bastant cursis. Cap problema sí al receptor li agraden aquest tipus de coses: les floretes, les papallones, els cors i els papers estampats... Ja ho tens més complicat quan vols fer una postal que  no sigui tant nyonya. Costa bastant trobar paper més sobris i sovint resulta bastant impossible.  Aquesta per l'aniversari del meu sogre és prou discreta, tot i els colors vius, oi?

 

 

 

 

 

Postal d'aniversari del meu sogre

interior

Una altra cosa que tinc en compte és si el receptor l'hi agraden aquestes coses. La postal de ma mare, per exemple,  és una mica més treballada. A ella l'hi agraden aquestes coses i és molt manetes , especialment amb el patchwork i la mitja, així que sap posar en valor la feina que representa encara que a vegades no es vegi. Vaig trobar un tutorial a internet per fer una postal desplegable i va quedar prou bé.

postal tancada

Interior oberta

revers de la postal

Com podeu veure en aquesta postal on es repeteixen motius que ja sorten a la del meu sogre , la qüestió és no llençar res perquè qualsevol retall es pot aprofitar. També és cert que sovint les que semblen més senzilles no ho són  tant. Aquesta per exemple, la vaig haver de fer dues vegades perquè la primera  no va quedar tal i com tocaria.

Postal tancada pel meu germà

interior amb confeti

Aquest any miraré d'anar penjant totes les postal que faig per així poder-ne tenir un recull. No sempre penso en fer fotos  i després em sap greu perquè recordo el que havia fet.

Una passejada de dissabte matí

 

Dissabte el matí , sense massa vent i amb un temps que sembla que aguantarà agafem la bici després de mesos sense tocar-la. No acostumem a passejar en bici a l'hivern. Els dies són curts, així que sortint de treballar és impensable. Els últims caps de setmanes amb molta vida social, sortides o el mal temps no ens han convidat ni a pensar-hi. Avui sembla una bona opció, ens abriguem fins les orelles - en el meu cas literalment- i  anem a fer un passeig.  El genoll d'en Martí respon bé i  ens arribem fins a Calella. Un passeig a peu pla de Malgrat a Calella sempre arran de mar. 

Sota el far de Calella

Llibres no comentats del 2014 (i algún del 2013)

Per feina o per mandra, hi ha tota una pila de llibres que no he ressenyat un cop llegits, i que anava fent pila per quan tingués temps. Com que la pila va creixent cada cop més, faré com la Mireia i els posaré tots junts en un post

*Mil nou-cents vuitanta-quatre, de George Orwell. Sense comentaris. Obra mestra I s’ha de llegir.

* Elantris, de Brandon Sanderson. Literatura fantástica juvenil.

* Aumenta el calor, de Richard Castle. Per fans de la serie.

* El misterio de Salem’s Lot, de Stephen King. Llibre standard d’aquest autor.

* 22/11/63, de Stephen King. Viatge al passat versió Stephen King.

* Tòquio Blues (Norwegian Wood), de Haruki Murakami. Sencillament Murakami.

* La historia del loco, de John Katzenbach. Entre interessant i correcte.

* La cinquena dona, de Henning Mankell. Pels lectors de la saga Wallander.

* Deixa en pau el dimoni, de John Verdon. Entretingut com els dos llibres anteriors de l’autor.

* Pa, educació, llibertat, de Petros Markaris.  Policíaca investigant corrupció i Grècia fora de l’euro. Visionari?

* L’ombra de Poe, de Matthew Pearl. No hi vaig entrar en cap moment. Decebedor

* La música del silenci, de Patrick Rothfuss. Decebedor, encara més si us espereu alguna cosa semblant a la saga de l’autor

Lleida, la gran desconeguda

 No havíem estat mai a Lleida, no ens havíem plantejat anar mai a Lleida, Lleida en prou feines estava al nostra mapa mental. Lleig... ho sé però  mai ens havíem pensat fer-hi una visita. Fins que un bon dia vam dir: I anar a Lleida? Doncs sí, perquè no! I cap a conèixer la capital de la terra ferma. A vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos :)

Coses a tenir en compte. 

• Al gener hi fa fred ,  potser no tant com ens havíem dit i espantat però la samarreta tèrmica i el barret no ens van fer nosa.
• L'ascensor per pujar al turó de la Seu fa por. A nosaltres no ens fan por les alçades però aquell ascensor té un nosequè que fa una mica de iuiu.

Vista del Turó de la Seu

Què vam veure? 

La Seu Vella

El Turó de la Seu , cal visitar-lo. És el lloc més conegut de la ciutat , el que ensenya sempre TV3 a les càmeres del temps :). S'hi pot pujar en cotxe, a peu o amb l'ascensor que hi ha al centre de la ciutat. Les vistes de la ciutat i de la plana, espectaculars. Cal visitar la Seu Vella. La vam trobar força impressionant, especialment el claustre i el campanar . La catedral també  té detalls que són prou interessants. Llàstima del poc o nul treball museogràfic que hi ha que no permet gaudir de la seva història si no és en visita guiada. No vam tenir la sort de poder-la fer perquè no érem prou gent. Al mateix Turó el Castell de la Suda, en el mateix emplaçament on hi havia hagut el castell musulmà. A dins un vídeo  explicatiu i uns panells complementaris. La volta al exterior també s'ho val, les muralles i alguns baluards, però sobretot les vistes.

Claustre de la Seu

Al centre de la ciutat vam fer una volta per un dels carrers comercials més llargs d'Europa , això diuen. I al llarg del carrer trobem alguns dels edificis emblemàtics de la ciutat: la Paeria, la Seu Nova o l'Hospital.

La Paeria

 Fora del centre també podem trobar el Castell de Gardeny.  Un altre dels punts alts de la ciutat. Havia estat un monestir templari fortificat. Tot i que no en queden masses restes, val la pena visitar-lo. La audioguia inclosa en el preu de l'entrada permet fer una visita prou interessant. Un vídeo  i unes escenografies complementen la informació. Val la pena pujar-hi.

Castell de Gardeny

Una curiositat

Un antic diposit de l'aigua. Només l'obren dues hores a la setmana, és un espai petit però impressiona. Si hi sou en diumenge i  teniu una estoneta val la pena acostar-s'hi.

Dipòsit de l'aigua