El que no et mata et fa més fort (Millenium 4), de David Lagercrantz

Canvi d’autor en la saga mantenint els principals personatges i  incorporant-ne de nous per una nova història. Aquesta s’inicia amb la mort d’una eminència en intel·ligència artificial. No és mal tema, i hi apareixen  l’espionatge industrial,  la situació del món periodístic on es troba la revista Millenium, filtracions policials…

Però alguna cosa no acaba de lligar. Potser sóc jo, però no em crec el que m’expliquen. Alguns personatges són tant i tant bons (o dolents) que més que un llibre de novel.la negra sembla de còmic de superherois.

I a partir d’aquí  res és el mateix, no crec el que llegeixo i per tant no entro a la historia que m’expliquen.  L’he llegit. No passa res per llegir-lo, però no puc dir que acabi satisfet com va passar amb els anteriors llibres d la saga, més aviat he acabat decebut.

El verano del candidato, de Brian Freeman

L’autor m’havia agradat molt amb els llibres de Jonathan Stride, començant per “Immoral”, llibre que es va donar a conèixer.  El  van seguir “Venganza”,” Acosada” I “Caso abierto”; El primer es el que més em va agradar i després paulatinament m’han anat agradat, però menys.

Aquest llibre no és del mateix protagonista, sinó una altra sèrie paral·lela protagonitzada per en Cab Bolton. No m’ha convençut.

De tots els llibres de l’autor, aquest és el que trobo més fluixet.

La soledad del manager, de Manuel Vázquez Montalbán

Tercer llibre de la sèrie Carvalho, escrit l’any 1977 en plena transició. En Carvalho rep l’encàrrec d’investigar la mort d’Antonio Jaumá, manager d’una multinacional.

A més de seguir la investigació, veurem la situació del moment  amb manifestacions i carregues policials, com es lliguen els interessos econòmics amb la política, o com gent d’esquerres  de tota la vida es mantenen o es posicionen a la nova situació .

Llegint aquest llibre s'entenen perfectament els motius que varen portar a l'èxit d'aquesta saga. Val la pena llegir-lo.

Odiseo. El juramento, de Valerio Massimo Manfredi.

Relat en primera persona de la vida de Odisseu, altrament anomenat Ulisses. Un  llibre on ens explica des de la infantesa  a la seva Itaca natal  fins al final de la guerra de Troia.

Personatge a qui sovint se li retreu que és més proper a les paraules que a l’espasa. Dins del Peloponès és reconegut com a estratega  per la seva capacitat d’ arribar a acords, però en el cas que això no sigui possible és un gran guerrer. Transitarem per algunes de les pàgines més conegudes  de la mitologia grega;  els argonautes (el seu pare Laertes era un d’ells), Hèracles (segons la mitologia romana Hèrcules), Aquil·les,   o Helena, personatge que desencadena la guerra de Troia.

Si el recomano?. Només cal dir que ja tinc la continuació: Odiseo, el retorno.

Menorca

Hem descobert Menorca! Ho sé, anem tard, però per nosaltres ha estat tot un descobriment. Hi hem estat aquests primers dies de setmana santa i ens hem trobat una illa lluny del tòpics de sol i platja que teníem al cap. Feia temps que apareixia de forma regular a les nostres travesses de vacances però haver-hi d'anar a l'agost no ens feia cap il·lusió. Aquest any, per primera vegada hem coincidit durant els dies previs de setmana santa  i hem pogut fer una escapadeta.

Han estat cinc dies de  tranquil·litat, de passejades, de descobrir una illa d'una mida molt humana, molt assequible . Es tracta d'una destinació propera, pocs minuts d'avió de Barcelona  i que ha esta tot un encert per trencar amb l'estres del dia a dia.

Hem descobert  un paisatge carregat d'història, amb les interminables tanques de pedra seca, amb poblats talaiòtics, amb penya-segats espectaculars i amb platges de sorra blanca. Una Menorca més urbana amb forts i castells i els petits pobles interiors. També hem constatat que era una illa recorrent els fars de cada cap per tenir-ne la certesa. Han estat cinc dies ben aprofitats.

Les pedres són una constant a l'illa: les roques de marès que conformen bona part dels seus paisatges però també tot el recorregut per la Menorca Talaiòtica. Vam poder visitar uns quants espais, des del més turístic de la Naveta del Tudons a d'altres com Talatí de Dalt, La Torralba d'en Salort i La Torre d'en Galmés. Aquest tres últims espectaculars, impressionats. També vam aprofitar per veure alguna Necropoli arran de platja, com les de Cales Coves o Cala Morell. Sense deixar les pedres, la cantera de S' Hostal és una paisatge industrial recuperat on conviu la vella cantera amb un jardins amb encant.

Talatí de Dalt

El dimarts que era el segon dia d'estar a l' illa ens va fer un dia rúfol i amb perill d'aigua i ens vam dedicar a veure la Menorca Britànica. La fortalesa de la Mola i Fort Malborough van ser les nostres víctimes. El segon  minúscul però ben museïtzat ens va agradar molt. La Mola, tot i la seva magnitud ens va decebre per la mala gestió del patrimoni que s'hi ha fet. 

El Camí de Cavalls  també va ser una gran troballa. Hi ha un GR que volta tot el perímetre de l'illa que et permet conèixer indrets tranquils. Tot i que la ruta està pensada com una travessa  alguns dels trams es poden prendre com camins d'anada i tornada o fins i tot hi ha algunes rutes alternatives que et donen l'opció de fer camins circulars. Vam animar-nos a fer un parell o tres de passejades que ens van donar l'oportunitat de conèixer llocs molt turístics des d'un altre angle. Vam fer una caminada de Cala en Turqueta fins a Macarelleta que  ens va deixar sense alè, en tots els sentits: vistes impressionats des de dalt als cingles i alguna pujadeta punyetera.   Una altra visita obligada és el Pont d'en Gil però si caminés una estoneta més arribes a  Sa Falconera amb unes vistes espectaculars de la plana fins a Punta Nati.

Cala Macarella

No només de caminar i pedres viu l'home així que també vam optar per les visites obligades a ciutat: Maó i Ciutadella van caure al sac dels imprescindibles amb un parell de visites ràpides per conèixer-les.

A més encara vam trobar el moment de visitar uns quants fars: Punta Natí amb la seva plana inmensa, Favaritx amb els seus colors de pel·lícula i Cap de cavalleria amb els seus penyasagats. Tots diferents , tots impressionats.

Far de Favaritx

En resum,  cinc dies per descobrir Menorca, cinc dies per cansar-nos i descansar, cinc dies de desconnexió i una constatació, ens ha agradat i tenim ganes de tornar-hi.