Sants Inocents?!

És l'única festa de Nadal que no m'agrada gens, no li trobo la gràcia. A La Wikipedia diu:

El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu de l'estat espanyol i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l'anglosaxó Dia dels Bojos o el francès Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Fa referència a la massacre dels infants de Betlem ordenada per Herodes segons la Bíblia.

Per començar, no acabo de veure clar això de celebrar una masacre. Ja sé que els catalans ja hi estem acostumants a celebrar derrotes; però entre poc i massa no? I després tot el tema bromes, això sí que és complicat. Obviamnet hi ha bromes de tota mena, des de les més pocasoltes, a les ofensives passant per algunes que fins i tot tenen gràcia. Si només es tracta d'enredar la gent, com fan els diaris o al televisió ( no sé si encara ho fan) a la primera de canvi ja ho veus : ah, Sants Inocents, busquem quina una n'han fet aquest any!. Si la broma és de canalla, acostumen a ser molt inocents i tampoc ens fam riure massa i si es tracta d'una broma pesada; ja se la podríem haver estalviat. Tot i així cal reconèixer que de vegades hi ha gent enginyosa que és capaç de fer bromes amb gràcia sense ofendre a ningú.
Resumint, que no m'agrada massa la festa, potser és que no tinc sentit de l´humor.
Bons Sants Inocents i que no us pengin una llufa!

Si menges una llimona sense fer ganyotes. Sergi Pàmies

No sóc molt de llibre de contes. Normalment prefereixo les novel·les als relats curts, però he de reconeixer que sovint quan els llegeixo m'agraden. Aquest ha estat el cas del llibre d'en Pàmies. La veritat és que no tenia cap intenció de llegir-lo, però li vaig robar a ma mare ahir i ja s'ha acabat. No havia llegit res d'en Sergi Pàmies ; al contrari de molta gent per mi és el fill de la Pàmies ( vaig descobrir primer els llibres de la mare) i el de la tele al Món a RAC1 . Ara a més ja n'he llegit un llibre, no es podrà pas queixar.

Si menges una llimona sense fer ganyotes són contes molt curts, amb personatges i situcions quotidines sovint vistes de d'un prespectiva diferent. M'ha agradat especialment Com dues gotes d'aigua: el recorregut de la gota d'aigua des de l'aixeta a la pica i Destinataris :el sentiment d'un individu que s'autoenvia un sobre buit ( igual que fa amb altre gent a l'atzar) i espera que li arribi. Aquest últim em recorda quan vam canviar de casa i vaig enviar-nos una carta des del pis vell al nou: no volia que la primera carta que arribés fós una factura ( la història és una miqueta més llarga i complexa però al mig de la resenya d'un llibre no és el moment, potser un altre dia).

Resumint, m'ha agradat , està ben escrit i et fa reflexionar sobre situacions tant habituals que sovint no hi havies n'hi pensat.

El quart Reich. Francesc Miralles

No coneixia l'autor i el tema tampoc m'apassionava en excés. Abans de començar-lo prometia ser un Codi da Vinci a a catalana; i efectivament ho és.No us espanteu però, m'ha agradat. És un llibre entretingut, sense pretensions i que es llegeix sòl . No us farà reflexionar sobre metafísica però si tens clar quina mena de llibre trobaràs és recomanable.

L'argument gira al volant d'un periodista americà de pare català a qui una organització que no es vol donar a conèixer paga molts diners per un article sobre els fons nazis a bancs suïssos. Quan ja dóna la feina per acabada i estar apunt de tornar a casa, on l'esperen filla i ex-dona, la mateixa organització que l'ha contractat el mig-obliga a seguir amb una segona feina. Aquí és on comencen les seves desgracies. A mesura que vagi avançant la novel·la descobrirà tota una trama mundial al voltant del ressorgir nazi que té com a punt de partida la visita de Himmel a Montserrat.

Bessones vestides de blau, Mary Higgins Clark

Un altre llibre d'aquests meus per passar l'estona, aquesta vegada de la Mary Higgins Clark. En aquest llibre unes bessones de 3 anys són segrestades; alguna cosa surt malament i només una de les dues és entregada pels segrestadors i l'alter se la dóna per morta. La que torna a casa però, segueix parlant telepàticament amb la seva germana i assegura que és viva i que està malalta.

És un dels molts llibres de l'autora, a mi em recorda una mica a l'Agatha Christie... la seva aparença física sembla més una senyora que escrigui novel·la rosa ; ambients molt de classe mitja-alta, famílies quasi perfectes.... però bé per passar una estona entretinguda; és com mirar la Fletcher.

????

Hola gent!

Necessito la vostra ajuda. Aquesta setmana a la meva sogra li van donar "això" que veieu més avall. Acabaven d'inaugurar una botiga de roba ( em sembla que de nens) i com a regal de benvinguda li van donar "això". Ella molt educada va donar les gràcies i s'ho va emportar cap a casa. Ahir m'ho va ensenyar amb l'esperança de que jo sabés que era; ja perdonareu la meva ignoràcia però n'hi idea. Així doncs, si algú sap que és ....