Memòria

Estic contenta. Aquest agost, tot i el viatge, he recuperat una mica el meu ritme de lectura habitual a les vacances. A data d'avui porto 5 llibres llegits. Un per setmana. D'aquests encara hi ha tres ressenyes que tinc escrites però que no veuran la llum fins d'aquí uns dies. Aquest post, encara n'endarrerirà un mica més la publicació perquè passarà al davant dels tres pendents. Acabo d'escriure la ressenya de Les edats perdudes i m'ha vingut de gust escriure això. Tal i con ja hem parlat diverses vegades, l'última arran de la recuperació de posts d'en XeXu, sóc bastant impulsiva fent post i ara em venia de gust fer aquest. Aquest dos últims dies en tenia dos de diferents ballant pel cap – un sobre la quantitat de llibres sobre llibres i lectura que hi ha darrerament i un altre sobre catúfols i esperit de vi- però no descarto que vagin a parar al paradís dels post perduts.

El que em venia de gust compartir en vosaltres ara, tant ara, que possiblement publiqui el post tot just acabar-lo és el perquè de les ressenyes que faig. És un fet que els post que generen menys comentaris en el nostre blog són les ressenyes de llibres. Sabem, o intuïm, que possiblement tinguin poc interès. Hi ha molts blogs dedicats únicament a fer ressenyes, que les fan molt millor , que proposen moltes novetats i que tenen més criteri del que pugui tenir jo. Però tot i així, seguiré fent les ressenyes dels llibres que llegeixo perquè les faig per mi. Les faig perquè mai he portat un control de les meves lectures, mai he apuntat què llegeixo en una llibreta i menys encara què m'ha semblat. El blog m'ha servit per això, per tenir-ne un control. Per poder recordar de què anava el llibre, quan el vaig llegir i quina sensació em va deixar. Sovint el record dels llibres se'm difumina amb el temps. Me'n queden les sensacions, sé si em va agradar o no... però a vegades poca cosa més. El blog ara és la meva memòria, molt més resistent que la que tinc normalment. Hi podré anar trobant comparant les meves primeres impressions acabada la lectura amb les de quan el temps ja ha passat . També, si hi ha sort, i el llibre us interessa o l'he llegit, hi trobaré els vostres comentaris que sempre aporten un visió nova i diferent. 

Així doncs, seguireu trobant ressenyes, ressenyes que sovint no expliquen massa res del llibre que he llegit, sovint només són sensacions i opinions. Tot i així, confio que alguna d'elles us faci venir ganes de llegir.

 

El hombre de los círculos azules. Fred Vargas

Adamsberg acaba de ser nomenat comissari a Paris. El precedeixen el seu caràcter estrany i la seva fama de resoldre casos. Durant els primers dies a la nova destinació li crida l'atenció el cas d' algú va pintant cercles de guix blaus per les voreres de Paris i hi escriu el text:

"Victor, mala suerte, ¿qué haces fuera?"

No sembla el cas per un comissari, però ell va recollint-ne el retalls que surten al diari. El temps li donarà la raó. En aquesta novel·la anem coneixent mica a mica el seu caràcter estrany . No és un home corrent, però tampoc té res de tant especial. Els seus subordinats no l 'acaben d'entendre, però és que ell tampoc s'entén. Tot plegat s'acompanya d'una oceanògrafa guillada, un home cec amb molta mala bava i una dona gran que busca el seu princep blau, i un poli que s'emborratxa amb vi blanc i té cura dels fills propis i dels de la seva ex.

Tot plegat, ens permet fer-nos una idea de com qui serà el nostra company de viatge si ens decidim per seguir la saga que Fred Vargas va encetar amb aquesta novel·la . 

Novel·la que es pot llegir amb aquesta calor perfectament qualsevol dia de platgeta

Qui som?

En XeXu ha engegat tota una proposta a partir d'un post de l' Anna Tarambana. La pregunta és si de tot en fem un post i al resposta és no, però de tot el podríem fer. Ser blocaire és com una mena de malaltia i aquesta , com tota malaltia, presenta una simptomatologia. Un d'aquests símptomes és veure posts a totes bandes, posts que no es materialitzaran, post que queden en un racó de la ment en uns , o en un tros de paper per altres. En definitiva ,posts oblidats com els llibres en el cementeri dels llibres oblidats d'en Zafón. Ara però ens demanen que en recuperem un i jo després de pensar-hi una mica he descobert que em costa molt recuperar un post, ja ho vaig intentar una altra vegada i no va ser possible, mai no escrius el que havies pensat inicialment. Sóc de fer les coses al moment , jo, si més no els post. Però aquesta vegada ho provaré, miraré de fer un post com si se m'acabés d'acudir. Ja he triat de què anirà, sobre el menjar i com hi ha gent que es nega a menjar cuines diferents de la d'aquí. Aquest post és una mena de post compartit. A casa no som un blocaire ,sinó dos i la frase " això dóna per un post" no és estranya. Així doncs, aquest va ser un post que amb en Martí vam decidir que faríem. Volíem parlar de les cuines del món, del món d'aquí vull dir. De les adaptacions de la cuina de diferents països que tenim a casa nostra: que si xinès, mexicà, japonès, turc...

Encara hi ha gent, i no poca, que es nega a anar a un restaurant a tastar menjar nou i la frase " a mi el ..... no m'agrada!" Com si la cuina catalana m'agradés tota. No acabo d'entendre a la gent que diu que el menjar ,per exemple japonès, no m'agrada; com si tot és reduís a sushi .Primer de tot,tastar menjar nou és interessant i divertit i si alguna cosa no t'agrada ( i jo sóc llepafils, llepafils) no ho tornés a menjar i ja està. Segon, la gran majoria de restaurant d'aquí estan adaptats als gustos occidentals i sempre port trobar algun plat que t'agradi, que tampoc cal anar menjant serps i llangardaixos! Res, que no entenc aquesta falta d'interès per conèixer una mica, encara que només sigui una mica, menjar diferent.

Sóc incapaç de rescatar un post, si més no amb cara i ulls, i aquí dalt en teniu la prova. Tot el que volia escriure no em sortia i han quedat quatre línees esquifides i sense substància. Potser que cada post té un lloc i un moment i aquells que es perden és millor que siguin recordats com el gran post que haurien pogut ser .Veig que amb els post passa una mica com amb les fotos, veus bones fotos a totes bandes; però no sempre es possible atrapar allò que veus.

 

Escòcia

Fa un parell de dies que dono voltes en com fer aquest post. Tinc ganes d'explicar moltes coses però tampoc vull fer-me pesada. Des que tenim el blog, cada any vull fer uns quants posts del viatge però sempre acabo deixant' ho a mig fer, no en faig un de general però tampoc acabo de fer els particulars. Aquest any però, provarem una nova fórmula. Us explicarem de forma general una mica coma ha anat tot, què ens ha agradat, què ens ha semblat... i us posarem uns enllaços a uns apartats que són més específics per si algú l'hi interessa algun aspecte en concret del nostre viatge. Em sembla que pot ser una bona fórmula per combinar la nostra necessitat de deixar-ho tot escrit i la vostra tranquil·litat de no haver de llegir un totxo. Som-hi!

Com ja us podeu imaginar Escòcia ens ha encantat, ja passa quan vas de viatge que quasi tot t'agrada. Només hi hem pogut estar una setmaneta i això ens ha portat a haver d'escollir la nostra modalitat de viatge. Hem optat per fer una panoràmica del país; veure una mica de tot. Escòcia és una terra vella, amb uns paisatges espectaculars i moltes espais per poder visitar. Les dues ciutats Edimburg i Glasgow són dos móns . Cadascuna té el seu encant i viu a la seva manera. Els paisatges són molt diversos. Això sí ,sempre tot verd: gespa, boscos, prat.... el que sigui, però sempre verd. L'aigua és l'altre element fonamental en el paisatge: llacs, rius, mar, entrades de mar cap a terra. Sovint no sabies si veies aigua dolça o salada. La varietat de punts d'interès turístic és alta: castells, abadies, monuments, museus.... La gent molt atenta , amable i amistosa. És un país que ens ha agradat, cada zona que hem conegut necessitaria uns quants dies per ser visitada amb una mica més de cara i ulls. Ens ho hem passat bé, tot i que aquesta vegada hem tingut la sensació que anàvem una mica a la que salta, sense haver-nos preparat massa. Hem fet coses poc habituals en nosaltres: agafar el bus turístic per exemple, jo he begut whisky, o no hem entrat a cap museu... Han sigut unes bones vacances, ens han permès desconnectar i conèixer llocs nous. Objectiu assolit!

El que trobareu en els següents apartats és una mena de guia de viatge. N'hi ha algun amb propostes pràctiques per si algú vol anar-hi i necessita informació de primera mà i la resta una mica el resum dels nostres dies i impressions d'allà. No tot sortirà al mateix dia, per tant haureu de tenir una mica de paciència per veure tots els apartats. Aquells que us hi atreviu ,cliqueu sobre la llegenda de les imatges de sota per anar a cada apartat. Sinó us funcionés el link són posts que penjat abans que aquest, hi podeu anar des de l'arxiu del blog a la barra lateral.

Per viatjar

Per conèixer

Per mirar

Per recordar

l'anècdota

Per viatjar

Escòcia és un petit país amb molta diversitat de coses per fer. Abans de preparar el viatge cal de decideixis quin tipus d'activitat hi vols fer: trekking, cultura, paisatges, fauna i flora... Nosaltres vam optar per una barreja entre veure paisatge i una mica de cultura. Si vols fer les coses amb calma necessites mínim 15 dies. Teníem una setmana i vam optar per fer una mica de panoràmica del país sense aprofundir gens.

Com arribar-hi: Després de mirar diverses opcions la més econòmica era viatjar des de Girona a l'aeroport de Prestwick ( 30 milles de Glasgow) amb Ryanair. Aconsellable si penses llogar un cotxe amb mateix aeroport. Vam fer la compra de bitllets amb menys d'un més d'antelació, possiblement amb més temps es poden aconseguir bons preus amb altres companyies. Si es fa el lloguer de cotxe a través de la pàgina de Raynair se t'aplica l' assegurança a tot risc amb franquícia directament, no l'habitual a tercers. Si aneu a l'aeroport de Prestwick són extremadament estrictes amb el tema líquids. Tot són líquids ( pasta de dents, espuma d'afaitar, desodorant.) Només cal comprar les bosses transparents que venen davant del control ( 1 lliura) i ja posts passar tots els potets que vulguis. Aneu en compte amb la roba que porteu. No tenen miraments en magrejar-te si pites als arcs ( res de detector manual).

Preparar la ruta: Hi ha una pàgina web Visit Scotland. A més vam utilitzar Trotamundos( routard) de Salvat , Guias visuales del País Aguilar i el nº60 de la revista Altaïr. Òbviament pàgines webs diverses que anàvem trobant.

Dormir: Hi ha varietat d'allotjaments però al mes d'agost està tot bastant ple. A Edimburgh cal anar amb compte perquè hi ha tot de festivals i és impossible trobar allotjament durant el mes d'agost si no reserves amb molta antelació. Aquesta vegada vam provar una mica de tot: hotel de cadena, casa d'hostes , bed &breakfast i hotel amb encant. Reserves totes on-line. Si es fa a través de Visit Scotland i et demanen un correu , el tancament de la reserva s'ha de fer per telèfon ( en anglès), en el nostre cas ho vam haver de fer amb el bed & breakfast. Tots els allotjaments vam complir les expectatives segons la seva categoria i ubicació.

Horaris: Els horaris per visitar tant museus com centre d'interès turístic són extremadament curts. Obren entre 9-10 i tanquen entre 5-6. Això a l'estiu en plena temporada alta a l'hivern encara són més ajustats. Cal organitzar-se el dia de manera que allò que es pugui visitar sense horari deixar-ho per les primeres hores del matí i a la tarda.

Desplaçaments: El cotxe és un mitja molt útil si vols visitar tot el territori si només vols veure ciutat el transport públic està prou bé. Els aparcaments al centre ciutat són cars. Nosaltres vam optar per deixar el cotxe a l'hotel i desplaçar-nos en transport públic. Si vas en cotxe, millor un d'anglès, conduir per l'esquerra amb un cotxe d'aquí ha de ser bastant complicat. Especial atenció en encreuaments, rodones i carreteres poc transitades. Benzina: careta. Carretes i autovies amb bon estat i gratuïtes. Condueixen molt bé i són educats. Si heu d'utilitzar ferrys vigileu els horaris. També són reduïts. Si us desplaceu en transport públic a la guia Routard sempre hi ha bones indicacions per arribar a cada població.

Idioma: si no parleu anglès , millor no anar per lliure . No parlen res més, ni tant sols en els llocs més turístics. A molts monuments hi ha l'opció d' audioguia en castellà. Estan prou bé. Els busos turístics també tenen l'opció d'àudio en castellà però no sempre l'utilitzen. A Glasgow la meitat dels autobusos tenien guia en viu i desconnectaven l'opció de so en altres llengües.

Estalviar: Si vols fer una ruta cultural és interessant adquirir el Explorer Pass. Et dona accés il·limitat a molts llocs durant 5 o 7 dies , descomptes en les audioguies i entrada a les celebracions lúdiques en els recintes. També t'estalvies de fer la cua per comprar les entrades. Nosaltres vam estalviar més de 20 lliures cadascun. Recordeu que la majoria de museus del Regne Unit són d'entrada lliure. Hi ha una altra associació The National Trust of Scotland que té alguna cosa similar. Nosaltres no la vam comprar , només vam visitar un castell que en formés part.

Reserves: Durant el més d'agost està tot molt ple. Cal fer reserves per l'allotjament . També si vols visitar alguna atracció turística en particular ( el monuments i museus no cal). Nosaltres vam tenir problemes amb els horaris a The real Mary King's Close a Edimburgh i al tren jacobita a Fort William. Cap de les dues són monuments més aviat atraccions turistiques.

Diners: La moneda és la mateixa que a la resta de les Illes Britàniques, la lliura. Emeten bitllets propis, escocesos, que només es poden utilitzar en territori escocès. Pràcticament a tot arreu s'accepten targetes de credit. Estan habituats a les de xip.

Altres: Recordeu que cal que porteu un adaptador d'endoll ( utilitzen el de tres forats plans). En els banys dels hotels hi ha el doble habitual però a la resta d'habitació, no. Temperatura fresqueta entre 10 i 18 graus.

Cliqueu per tornar al post principal d'Escòcia