Bona diada a tothom

Ens veiem a Barcelona!

Endarrerrits

Fa dies que tinc aquestes ressenyes empantanegades. Algunes fa molt temps i d'altres molt poquet. Em feia mandra. Em Martí m'ha donat la idea i amb un sol post les agrupo totes. Aquí les teniu.

F

De què va?

Un nou cas de Brunetti. Un veterinari acabat de divorciar és assassinat. Sembla que la feina que està fent des de fa poc a un escorxador i té quelcom a veure. 

Què en penso?

Un llibre més de la Donna Leon. Entretingut , per passar una bona estona sense pretensions acompanyats del nostre ja conegut Brunetti.

De què va?

Troben assassinat un capellà i a un nen  amb unes marques molt sospitoses al coll. En plena guerra civil a poca gent desperta interès un assassinat més o menys.

Què en penso?

No vaig entendre res. Vaig perdre el fil de bon principi i no el vaig saber trobar. Encara no he entès de què anava i cap a on anava

Afegeix la llegenda

De què va?

Bibliografia més o menys novel·lada d'en Rafel Nadal.

Què en penso? 

Em va agradar el vaig llegir ràpid i fàcilment. No tenia cap especial interès en conèixer la seva vida però el llibre passa fàcil , fàcil. A més em feia gràcia reconèixer llocs que conec

De què va?

L'Atenes de la crisis és un lloc mogut i amb molts delictes. Una sèrie d'assassinats de personatges importants  faran que a Kharitos  se l'hi giri feina. No només per resoldre els crims sinó per tenir contents a premsa i  govern i que les seves investigacions no facin anar les finances de corcoll.

Què en penso?

Un nou personatge més per afegir a la galeria de les novel·les de detectius. M'ha agradat tant com per repetir autor, tot i la seva obsessió amb el transit.

De què va? 

Un policia que va cometre un greu error torna de " vacances" i es reincorpora a la feina quan  la persona que l'acusa desapareix sense deixar rastre. El seu cap l'hi encarrega una investigació extra-oficial de la caiguda d'un balcó d'un fill de familia rica. Cap de les  dues investigacions portaran allà on s'esperava.

Què en penso?

Fàcil , entretingut, per passar una bona estona i no buscar tres peus al gat. 

Potser no és la millor manera de fer-ne les ressenyes però ara com a mínim estan fetes. Si algú vol saber-ne alguna cosa més només cal que m'ho faci saber

Defensa cerrada. Petros Màrkaris

Un molt bon llibre de novel.la negra. Si em va agradar "Amb l'aigua al coll", aquest igual o més.

"Defensa cerrada" és el segon llibre del comissari Kharitos, un personatge que immediatament us enganxarà: treballador, intel·ligent, molt bon policia i una persona del més normal a nivell particular. Hi ha un perfecte equilibri entre investigació- àgil, senzilla i clara- i vida personal. La novel.la ens es situa a la Grècia de fa uns quants anys, tampoc masses, tot i que encara parlen de dracmes en lloc de euros ja hi ha una permanent conflictivat social i laboral. La trama és bona; complexa però ben explicada. Un parell d'assassinats que el portaran mica a mica a estirar el fil del que hi ha darrera

Sense dubte, un llibre de novel.la negra que us agradarà i un autor/protagonista a seguir.

Gent letal. John Locke

Poca cosa a dir del llibre, no em faré pesat ja que últimament se n'ha parlat força a la blogosfera. El març, a "tumateix llibres" en vaig veure la ressenya , i ja vaig posar als comentaris que me l'apuntava.

L'argument, sencillot. Un agent de Seguretat Nacional ,que mentre busca ajudar d'amagat a la seva ex-dona evitant que es casi amb un maltractador, es troba amb un cas que li arriba al cor (si és que té) i alhora comet alguns assassinats per encàrrec per no avorrir-se .Tot plegat crea el cocktail Donovan Creed que és fresc, amè i et deixa un bon regust, molt d'acord per exemple a les estones de platja.

La Mireia, per Sant Jordi, me'l va regalar, i des de llavors ja estava per llegir en qualsevol moment. Mentrestant altra gent l'ha llegit i han sortit diversos posts ; tots amb el mateix denominador: entretingut, enganxa, prescindible però llegirem el següent... Estic d'acord, poc més puc dir, és un entreteniment que no busca res més que això, entretenir, i ho aconsegueix prou bé.

La propera aventura d'en Donovan Creed crec que també la llegiré.

Holanda. Dia 9. Amsterdam

Avui faig trampa, perquè avui no és avui sinó ahir. Ahir estava molt cansada i no podia més i vaig deixar el post pendent de començar. Em sap greu perquè no serà tant fresc i immediat...però quan portem tants dies de vacances ja estic feta pols i no agunto massa. Escric el post des de l'aeroport esperant per tornar a casa, potser no és el millor moment.

Ahir vam tenir un dia mogudet. A primera hora van anar a fer una volteta pels canals a peu, guia en mà, seguint el curs de l' aigua i amb el cap enlaire mirant les cases. A mig matí vam anar a fer un free- tour per la ciutat. No n'haviem fet mai cap i no sabiem con funcionava. Just abans de marxar cap aquí a la nostra perruqueria comentant que marxaven de viatge ens van explicar aquesta possibilitat. No hi haviem pensat més fins que buscant on menjar pels blogs en vam tornar a veure la referència. Ens va semblar un sistema interessant i vam decidir provar-ho. El tour va durant unes tres hores ( potser una mica més per les pauses per la pluja) . Ens van donar una idea de la ciutat, la seva història i altres curiositats. Si hi haguéssim pensat abans aquesta és una bona manera de començar a conèixer un lloc. Dinar holandès ( o això ens van dir).

A la tarda teniem entrades per la casa d'Anna Frank a les 6 i vam aprofitar l'estoneta que ens quedava per anar al mercat de les flors a comprar bulbs de tulipes . Em fa ilusió que al setembre o a l'octubre poder plantar-los i al febrer següent tenir plantes que em recordin les vacances. Ja us les ensenyarem si aconseguim que surtin. Vam visitar la casa d'Anna Frank. No sé massa bé que dir-ne , els horrors de la guerra tots els conèixem i potser em van impressionar més altres històries que vam escoltar al museu de la ciutat o que ens va explicar el guia. Crec que tot i així és un imprescindible , sobretot pels que hagin llegit el llibre.

Al vespre un mini passeig pel Barri Vermell. Tot i que estic d'acord amb la política sobre prostitució que segueix Holanda, no deixa de sorpredre'm. L' altra cosa que tampoc no em deixa de sorprendre és el fet que només hi hagi dones, i estem parlant de l'Amsterdam del SXXI.