10 anyets!

Com cada any, ha arribat el dia d'aniversari del blog i ens troba sense post i fora de casa. 10 anys ja en són una colla i fa una mica de vergonyeta ni tant sols publicar un post, per petit que sigui.  Aquest pobre blog fa temps que viu el limbo, ni viu  ni es deixa morir. Tot i els últims anys tant poc prolífics, encara segueix aguantant i això ja és tot un èxit en aquest món. Tot i que tenim alguns coetanis il·lustres com en XeXu i la Carme, també n'hi ha molts que no han aguntat per tant..no ens podem queixar i potser encara som a temps de revifar-lo ( això és optimisme desmesurat).

Portem 10 anys, 600 post i 4295 comentaris que han tocat una mica de tot: lectures, excursions, cuinetes, fotos, relats conjunts i alguns, poquets, d'opinió.  Sempre ha estat un blog personal: va nèixer per curiositat i s'ha mantingut gràcies als comentaris dels fidels i a què ens permet tenir un lloc on penjar cosetes que anem fent...sempre de forma desorganitzada, gens mètodica i tal com raja. No crec que això canvii.

Gràcies a tots els que en aquests 10 anys heu passat,llegit i comentat perquè sense el primer comentari i tots els que l'hi han anat seguint aquest blog no hagués superat l'estiu del 2007.

Plantes i plantetes

No tinc massa bona mà ( ara no sé si aquest diacrític es manté o no)  amb les plantes.  Tenen una tendència natural a morir en les meves mans.  Però no totes igual, n'he reviscut algunes de forma espectacular i d'altres han mort sense tenir ni la més mínima oportunitat. Fins aquí normal. Un cas especialment excepcional és la meva afició a plantar alvocats. Si busques tutorials veus coses molt estranyes: escuradents volant, tècniques difícils... Jo tinc la meva particular i és la següent:

segons internet

1. Compro un alvocat que sigui ufanós, ni dur ni massa tou a la nostra verduleria de capçalera. 
2. Fem servir l'alvocat per fer guacamole, o tàrtar de salmó o simplement en una amanida.
3. Vaig a llençar el ós ( un altre diacrític, ufff)  i m'ho repenso.
4. Surto al balcó, busco una jardinera amb les plantes una mica potxes ( no em costa gaire) i enfonso el pinyol a la sorra.
5. Regar quan hi penses.
6. Sorprendre't quan surt un brot i regar amb assiduïtat, ara sí.
7. Oblidar-te de regar-lo o deixar-lo a fora a l'hivern.... i que estiguin a punt de morir.
8. Entrar-lo a casa i que revisquin...

Aquesta és la meva tècnica de plantar alvocats. Bé, només han sigut dos i el segon a aparegut per sorpresa avui i fa més d'un pam ( no l'havia vist). Aquest ha sigut el detonant per fer aquest post. Apa us deixo quatre fotos ( no en tinc més del alvocat i el seu procés).

primer brot de l'alvocat

creixent, creixent

trasplantar sempre és un risc

i no ho havia vist ;)

uiii que ha sortit aquí al costat?

Sortir a robar cavalls. Per Petterson

Primera ressenya de l'any, diria. Tot i la lecturina baixa, baixíssima, no és primer llegit aquest any. És una de les adquisicions de Sant Jordi.  Les raons per escollir-lo, banals. M'agradava el títol i passa a Noruega. Tampoc havia llegit res ni de l'autor , ni de Club editor i Santa Jordi sempre és un moment propici a la descoberta. Per Petterson no m'ha decebut i el llibre ha complert les meves expectatives.

Trond decideix passar la seva jubilació en una cabana en un petit poble de Noruega.  L'entorn i  la trobada fortuïta amb un veí fa que es transporti a un estiu de la seva infantesa.

Un llibre ben escrit, de lectura fàcil i plàcida. El relat es desenvolupa com el paisatge Noruec, amb calma, relaxat, amb un altre tempo però també salvatge i que et remou.  No ens explica res i ens ho explica tot. La seva història actual, la de la seva adolescència queden apuntades, en sabem algunes coses, però ens queden més preguntes que respostes.  Tot i així, no tens la sensació de res inacabat perquè ens parla de la vida, de les sensacions, de la presa de decisions i dels sentiments... 

Un llibre per llegir sense pressa, només pel gust de ser llegit... no esperant arribar al final per descobrir res, sinó que la descoberta  és el propi camí. Una lectura més que recomanable.

Col·lecció de moments: una altre coetani que també celebra els 10 anyets

M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels Col·lecció de moments recopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi.

Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament.

La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es deia de Mà en mà.  Em va fer una il·lusió tremenda que un post que havia estat escrit a mà per casualitat acabés d'aquesta manera.





El calendari d'advent és un altre fet que em sorprèn any rera any. Va començar essent una "tonteria meva" que no tenia cap solta ni volta. Cada any penso en no fer-lo, en deixar-jo i cada any algú o altra ens recorda  amb un Què, el calendari d'advent?  que potser sí que el reobrim. M'encanta que una iniciativa personal i amb poc futur hagi acabat, gràcies a la comunitat blocaire sent una cita anual administrada per una creient practicant i una atea convençuda i on tothom hi pot dir la seva.

A part d'aquests fets on hi ha més gent implicada, també hi ha hagut anècdotes més personals que si no haguéssim obert un blog mai no haguessin passat: la invitació de Liberduplex per veure les seves instal·lacions a ran d'un post de queixa, sortir al diari o als blogs del 3/24 i aquesta setmana edicions 62 ens ha ofert enviar-nos un llibre perquè el resenyem al blog.



En defenitiva que els blogs ens han aportat experiències interessants i si la Carme demana que n'expliquem algunes... es fa. Fora broma! 10 anys són molts anys i a més portats com fa la Carme, amb constància i bons posts no ha de ser fàcil. Carme, per molts anys!

Relax

Vall de Núria

Ripoll

parella de collverds

com m'agraden les violetes!