Feia anys i panys que no llegia res de l'Agatha Christie. Quan era petita, amb dotze o tretze anys, me'n vaig llegir la tota la col·lecció de Molino ( aquells blancs de butxaca). Us en poso la imatge. En un juliol me'ls vaig llegir pràcticament tots. Eren d'una companya de feina de la meva mare i me'ls anava canviant a mesura que els llegia. Sempre m'han agradat els llibres on hi ha algun misteri per descobrir i els de l'Agatha Christie eren l'evolució natural després de llegir els de l'Enid Blyton o els dels Hollister. Feia temps que no pensava en aquests llibres ...
 |
No sé si cal que expliqui com acostumen a ser els llibres de l'Agatha Christie. Hi ha algú que no n'hagi llegit mai cap? Potser sí, però com a mínim segur que alguna de les moltes pel·lícules o sèries que se n'han fet haureu vist. Aquest és un cas de Hercule Poirot ( a mi sempre em ve el cap d'imatge de Peter Ustinov, no hi puc fer més). Una mare despòtica i dominadora mort en una visita a la ciutat de Petra. El que semblava una mort natural va agafant un caire diferent. Tots els seus fills, víctimes del seu caràcter, l'acompanyaven en el viatge. Serà un assassinat? I si ho és, qui serà l'assassí? Com sempre, el nostre modest Poirot acabarà descobrint el culpable.
 |
| els clàssics |
Escrivint aquest post m'ha passat una cosa curiosa que em passa poques vegades. He tingut un record olfactiu. En mi són més habituals els records en imatges i sensacions, fins i tot els records auditius però poques vegades sento una olor que no hi és. És una sensació estranya, de les que fa una mica de por. Ha estat buscant les imatges dels llibres de Molino, quan Sant Google m'ha ensenyat les imatges... de cop he tornat a sentir l'olor de paper vell, grogós... que feien aquells llibres . Us ha passat alguna vegada, o sóc rara?
