Aniversari .Upps,anem tard!

Aquest  matí he recordat que ahir va ser l' aniversari del blog i m'he vist amb l'obligació d'escriure un post. No en tenia masses ganes i ha sortit això: 

Aquest pobre blog cada vegada està més abandonat; és el segon any consecutiu que ens oblidem del seu aniversari .Amb aquest són 7 anys de blog, tot i que els últims han anat a menys encara seguim per aquí.

2007
2008

2009

2010

2011

2012

2013

Gràcies a tots els que encara teniu la paciència d'anar passant per casa... 

En Martí m'ha dit que era un post molt pobre per un setè aniversari i que potser que m'ho curres una mica més, i tenia raó. Em diu fes un rànquing del més vist, el més llegit... alguna cosa així .M''he posat a buscar i he trobat algunes coses curioses.

El post amb més visualitzacions. Fent el repàs he vist que acostumen a ser posts de ressenyes de llibres o  sobre manualitats. Suposo que són els més habituals de buscar a la xarxa i dels que tenen menys comentaris. Però tot i així el post amb més visualització no  m'hagués imaginat mai que fos el que ha sortit...  un post sense cap transcendència i que tampoc té res d'especial. Era aquest. 

Tot i així hi ha altres post amb moltes visualitzacions que m'agradaria destacar perquè em fa especial il·lusió:Un parell són de les paraules encantades. Alguns recordareu que vaig tenir una temporada on  feia de tant en tant algun post sobre frases fetes o paraules  que es van perdent. Doncs algun d'aquests posts són dels més vistos: Esperit de vi i  Fer catúfols. 

El post amb més comentaris per mi és un post molt especial perquè sense esperar-m'ho es va convertit en viral  ( pel que és el blog, entenen-nos ). Alguns de vosaltres potser ho recordareu  es deia Paraules i estava escrit a mà. De tot plegat en van sorgir un munt de posts i finalment el recull virtual de les lletres d'una bona colla de blocaires.

El blog ens ha proporcionat  alguna sorpresa inesperada com les dues  vegades que un dels nostres post va sortir al diari Avui al suplement de Cultura. ( en els enllaços a la pàgina dos del suplement de cultura, la 70 del PDF)

Curiositats: llibres de segon ull

I així va començar tot.

També va ser una sorpresa quan  després de queixar-nos d'uns errors en l'edició d'uns llibres ens vam convidar a  visitar les instal·lacions de Liberduplex per veure com era el procés de fabricació .

També hem documentat vacances, sortides, cuinetes i fins i tot situacions una mica més complicades

Així doncs, hem tingut 7 anyets amb'una mica .El més interessant d'aquest món és el fet de conèixer un munt de gent interessant i que ens aporta un visió de la vida i del món diferent. Moltes gràcies per les vostres visites i especialment pel comentaris.

Ara només cal que prengueu una mica de coca i a celebrar-ho. Hem pensat en posar-hi uns panellets, que ja són clàssics, però a l'estiu...

 

Mòbil

Hola!

Si encara queda algú de tant en tant passi pel bloc ,tot i el nostre abandonament, necessitem opinions. En Martí  ja fa un temps que és un quisqui i ara ha de canviar de mòbil i  no tenim massa clar quin escollir. Jo no sóc de massa ajuda perquè sóc una enamorada de l' I-phone i no tinc criteri ni coneixement per valorar la resta.

El nostre primer mòbil i era en català!

Us donem quatre idees per si us poden ajudar a saber què necessitem. En Martí fa servir el mòbil bàsicament per trucar, baixar correu i enviar Whattsapp. De música i fotos n'hi té poques però algunes sí que l'hi agrada tenir-les. El que busquem és:

•  Bona capacitat d'emmagatzematge ( mínim 8G). L'actual l'hem de canviar perquè té tant poca memòria que no aguanta ni una actualització del Whattsapp.
• 4G si és possible. Intentem fer  durar el mòbils i és interessant  per més endavant.
• Velocitat del processador i qualitat de la càmera acceptables.

Tampoc demanem tant, oi? Qualsevol opinió serà benvinguda.

Perduda. Gillian Flynn

Fa dies que no faig cap ressenya. En tinc 4 de pendents i miraré d’enllestir-les totes abans d’acabar el llibre que estic llegint.

Perduda. Gillian Flynn 

L’ Amy desapareix el matí del seu cinquè aniversari de noces. Com cada any l’ Amy havia preparat un joc de pistes com a regal pel seu marit Nick. Aquest any però l’ Amy ha desaparegut i hi ha senyals de lluita al menjador de casa. La policia comença la seva cerca i troben la primera pista de l’ Amy. En Nick la segueix i anirem descobrint que res és el que sembla. En Nick, tant encantador comença a ser cada vegada més sospitós i l’ Amy... ui l ‘ Amy! 

Es tracta d’un thriller psicològic on els dos personatges principals i diuen la seva. En Nick i l’ Amy ens expliquen la seva història, com es van conèixer, com van ser parella , com i quan van abandonar Nova York per traslladar-se a la riba del Mississippí. A mesura que passa els dies anirem coneguent millor tots els personatges i les seves motivacions. 

 Un bon llibre, amb una trama ben lligada, girs inesperats i personatges complexos. Es deixa llegir.

Una veritat delicada. John le Carré

Que busquem a un llibre? Que ens entretingui i que ens faci pensar. Amb aquesta premissa podem dir que aquest  és un llibre que reuneix els requisits perquè li donem el vist-i-plau .

En aquest llibre l’autor ens endinsa a la tèrbola lluita global contra el terrorisme global, on s’utilitzen  tant recursos públics i privats, no necessàriament amb els mateixos objectius ni paràmetres. I què passa quan una operació per capturar un important comprador d’armes jihaidista potser no ha sortit tant bé com estava preparada? Què fan les persones que saben o sospiten què ha passat? Com reacciones davant dels esdeveniments? En aquest llibre veurem  la historia de dos personatges en aquesta situació, on mica a mica anirem estirant del fil.

Però sobretot ens deixarà la idea de com funciona aquesta guerra, amb nous mètodes o potser els mateixos de sempre adaptats als nous temps. Reflexions sobre fins a quin punt hi ha línies vermelles que es poden creuar o no, i sobre la relació dels estats i els seus serveis d’intel·ligència  amb organismes de defensa privats, i  sobre la política actual.

Ossos al jardí. Henning Mankell

Penúltim llibre de la Sèrie Wallander, però és un llibre que només s’havia editat a Holanda. I per qualsevol que hagi llegit els seus llibres, tots o algun d’ells, una gran oportunitat.

És un llibre curtet, no tenim un cas complex,  difícil de seguir sinó que tenim un llibre entretingut, on barregem l’intringulis d’un cas ben tramat amb les entranyables virtuts i mals del protagonista. Un llibret que per si sol val la pena llegir, siguis o no siguis seguidor d’en Wallander. De fet, si n’ets seguidor, no és que valgui la pena, sinó que és imprescindible. Perquè a més, el llibre porta un postfaci, unes quantes pàgines on Mankell ens mostra unes reflexions de perquè va crear el personatge i  com ha triat els temes . Ens exposa com ha modelat en Wallander i l’ha canviat al llarg del temps com ens passa per qualsevol de nosaltres i perquè  ja no escriu més llibres seus.

Em repeteixo, cal llegir-lo